Punt 325 (-42m): Estrella de sorra

Matí primaveral que des de la platja semblava de mar plana i sense vent, però a mar... Molta mar de fons del la ventada del dia anterior, d'onada en general baixeta però molt seguida. Per entendre'ns: un dia de Biodramina si n'haguéssim portat! Avui tornem al punt 325, una zona de fons fangós (sorra molt fina) que és molt diferent de les roques que acostumem a visitar. Hi ha dos motius que ens conviden a fer-hi una nova visita: 1) fa dos anys era ple d'estofats (Diazona violacea) i l'any passat no n'hi havia! Hauran tornat? I 2) hi ha molts foronidis (Phoronis sp) i particularment grossos. Com que no en tenim cap foto en detall, avui tornarem a provar sort. Som davant de la platja gran de Lloret de Mar i l'aigua a superfície ja comença a escalfar-se molt ràpid, ja tenim 16ºC. Com serà al fons? BAIXEM!

L'aigua és ben tèrbola fins al fons, i és que és primavera: amb tantes pluges, han arribat molts nutrients i el plàncton està creixent. Això sí, al fons encara hi fa fred: 15ºC. I d'entrada no veiem ni estofats ni foronidis, però sí aquestes esponges de més de 20 cm d'alçada colonitzades per tota mena d'organismes

Entre d'altres esponges, aquesta Dysidea fragilis

I a la base hi ha la Tedania anhelans

Mirant-la de prop hi trobem aquests petits ascidis (Pycnoclavella sp). Es tracta d'animals filtradors de poc més d'1cm d'alçada

Un "parent" seu és aquesta leucèmia (Halocynthia papillosa) que en fa més de 10 cm d'alçada. L'aigua entra per aquesta obertura apical i surt per la què es veu a la seva esquerra un xic més avall. Aquí en trobareu més detalls. Aquesta espècie està recoberta de petites espines que li donen un aspecte vellutat

Ens retrobem amb aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), i diem retrobem perquè ja la vàrem fotografiar al juny del 2025. I tot i que té un aspecte desmillorat ja que les branques acostumen a ser vermelloses fins a les puntes, no ha empitjorat des d'aleshores

Això sí, mirant-la de ven a prop veiem per una banda que es tracta d'un organisme colonial: cada "trompeteta" (pòlip) correspon a l'aparell bucal dels individus que el componen. Però a més ens hem trobat aquesta cosa blanquinosa que no aconseguim identificar. S'accepten propostes! 

I en aquest món on res és el què sembla, aquí tenim aquesta mena d'arbret...

Que resulta que també està ple de pòlips! És a dir, que som  davant d'un altre organisme colonial, un hidroïdeu. I d'arbret res, sinó que és "caçador", ja que els pòlips són urticants

Bé, urticants per a alguns, perquè aquest llimac de mar (Nemesignis banyulensis) se'ls menja! Sí, sí, aquí els llimacs de mar no són vegetarians, sinó carnívors!

I penjant sobre una pedreta trobem aquesta Alicia mirabilis. Es tracta d'un altre parent de meduses i anemones. Ara està contreta, i fa uns 10 cm d'alçada. Però a la nit, s'estira fins a 40cm i mostra un tronc encapçalat per tentacles. Impossible d'imaginar, oi?

I tot que pràcticament no hi ha substrat dur on agafar-se, destaquem aquestes algues verdes (Flabellia petiolata). Sí, sí, tot i ser a la penombra es pot fer la fotosíntesi!

Però encara són més curioses aquestes taques blanques. Podria semblar rosada si no fos perquè som sota l'aigua. Si feu la imatge més gran veureu que es tracta d'una estructura tota reticulada, és un briozou. Es un organisme que també viu en colònies, en aquest cas colonitzant algues. Microscòpicament veuríem uns plomalls que li serveixen per captar aliment. Això sí, que hi siguin no vol dir que l'alga estigui en mal estat!

I aquí tenim la sorpresa del dia: una estrella de sorra (Astropecten aranciacus). Són pròpies de fons arenosos i d'hàbits nocturns. En altres ocasions us hem parlat dels peus ambulacrals: una mena de tentacles retràctils que tenen sota les potes que li permeten desplaçar-se. Aquí amb una altra espècie es veuen particularment bé. És a dir, l'estrella no s'alça i camina per desplaçar-se, sinó que és el moviment sincrònic d'aquests peus ambulacrals que li permeten moure's. Amb l'estrella de sorra a més hi ha un munt d'espines

La veritat que aquesta estrella és desplaça a tota velocitat, i quan topa amb un obstacle com amb el rodòlit  (una alga calcària) de la imatge de seguida a aixecat la pota i ens els ha mostrat!

D'un altre tarannà és aquesta estrella vermella espinosa (Echinaster sepositus) que no s'ha mogut ni un pèl

Malauradament, en aquesta àrea de vida tan singular és a l'hora un autèntic abocador: amb tovalloletes d'un sol ús...

...i fils de pescar tan recents que es distingeixen perfectament!

I ara sí, tot i no haver trobat ni estofats ni foronidis, cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 325 (-42m) Les meravelles del fons fangós

Avui tornem a tenir una meteorologia poc clara i encara estem moixos de la immersió d'ahir. Així que ens decidim per un punt més proper de port i que sigui tot un canvi de paisatge: anem al punt 325 situat a la zona fangosa de davant de la platja gran de Lloret de Mar. Són quarts de 8 del matí i no hi ha un fil de vent, però sortim del port i trobem onatge molt seguit de mig metre d'alçada. Per quan arribem al punt les onades encara són més altes i s'aixeca vent de gregal! Vaja, que no ho hem vist gens clar i hem anat a prop de la platja a fer un banyet... I quan estàvem resignats a tornar a port hem vist que la mar ha amainat una miiiiiiiica. Així que hem tornat al punt. Diguem que a superfície la cosa continuava mogudeta, però ja més passable... Baixem!

Com ahir, l'aigua és a 23ºC i refreda de cop a partir dels 19m que ens quedem a 16ºC fins arribar al fons, a 42m de profunditat. Aquest punt de canvi brusc de temperatura és el què s'anomena termoclina. Aquí de moment el Sol no ha aconseguit escalfar encara l'aigua. Això sí, a mitja baixada hem trobat corrent, però al fons s'hi està molt tranquil amb aigua particularment neta tot i tractar-se d'un fons fangós.

Es tracta de roquetes molt petites, però no per això són menys interessants. Anem a veure els seus habitants... Al centre de la imatge hi ha una anemone de tub (Cerianthus membranaceus). Quasi tota ella s'ha amagat tot i que deixa veure les puntes dels seus tentacles...

Aquí en tenim una altra amb el seu centenar de tentacles desplegats. Tot i ser de coloració diferent es tracta de la mateixa espècie. I a la seva base, aprofitant les restes de menjar que no aprofita hi ha foronidis!!!

En aquesta imatge es veuen millor: són aquesta mena de "flors" aparellades que surten d'un mateix tub. Encara no les localitzeu?

Aquí els veieu millor el Phoronis australis. De fet n'hi ha un en primer pla, més enrere n'hi ha un altre i a la part superior de la imatge encara se'n veu un tros d'un altre. Aquests ventalls els hi permeten filtrar l'aigua per obtenir-ne l'aliment. És un animal tan curiós que se li coneixen molt poques espècies emparentades

Però continuem amb els organismes dotats de tentacles. Ens referim a aquesta ortiga (Anemonia viridis) que ja al 2024 vàrem detectar. Això sí, ens alegra veure, no només que encara hi és i que sigui viva, sinó que a més a més està força més erecta. A l'ocasió anterior era tombada sobre el fons i no feia preveure un bon desenllaç. Ens encanta comprovar que ens hem equivocat!!!

I encara una altra espècie d'anemone, l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa). Entre els seus tentacles s'hi poden amagar gambetes, però no hem estat de sort.

I passant a la versió colonial d'organismes amb tentacles, aquí tenim un olivaret (Leptogorgia sarmentosa). És un tipus de gorgònia que fa uns pòlips molt petits. Normalment tota la colònia presenta un color rogenc-vermellós. Aquesta en canvi té moltes "branques" blanques que vol dir que no està bé, però no en sabem exactament el motiu

I d'aspecte encara més fràgil és aquesta altra gorgònia. No la veieu? Es troba a la part central de la imatge, si hi feu clic la veureu més gran. Sembla un manyoc de fils, però realment està organitzat en estructures ramificades molt transparents i cobertes de pòlips. Malauradament amb la bibliografia disponible no la podem classificar

Però aquí a baix no tot són tentacles! També hi ha algues que fan la fotosíntesis com la Flabellia petiolata

Aquí, tot hi haver-n'hi menys, podem apreciar millor la seva forma de ventall. I no us penseu, se n'arriba a trobar fins a 100m de profunditat! Diguem que la podríem considerar una "planta d'ombra"!

Tot i aquesta mica de verdor, el què realment hi abunda són les esponges. Aquí us en fem un petit mostrari!

Haliclona sp

Oscarella lobularis

Tedania anhelans

Petrosia ficiformis

Raspailia viminalis

I en aquesta imatge, tot i que són les esponges les que cobreixen de forma massiva la roca, en primer pla hi trobem algues verdes i al centre un captinyós (Scorpaena notata)!

I seguint la mateixa estratègia de l'acuit i amagar tenim aquesta petita morena (Muraena helena), en veieu la cua darrera de les tovalloletes d'un sol ús?

Doncs aquí en teniu el cap!

I posats a "patrullar" tenim aquest rafalet (Chelidonichthys lastoviza) que com a estratègia inicial ha optat per desplegar les seves aletes pectorals mostrant el seu dibuix blavós i a alçar l'aleta dorsal com si fos una cresta. A les aletes pectorals, just a tocar del cos, hi té, a més, unes petites extensions que mou com si fossin dits i li permeten desplaçar-se "caminant" pel fons. Això no ha durat gaire que ha decidit sortir nedant ajudant-se de la cua i deixant de banda tanta exhibició. Un submarinista és decididament més gros! Bé això, ho ha estat el fàstic de passar pel costat d'aquesta tovalloleta d'un sol ús que es francament recent!

I d'altres tovalloletes recents que van ofegant els organismes que cobreixen ja que no es poden alimentar

Ara, per "patrullar" les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que tan els hi fa passejar-se per sobre d'algues roges calcàries (Lithophyllum stictiforme)...

...fer equilibris sobre el briozou conegut com a corall bord (Myriapora truncata) i que, tot i el seu aspecte, no té res a veure amb el corall vermell...

...enfilar-se a qualsevol roqueta per molt colonitzada d'algues i esponges que estigui...

...o en un moment donat, baixar de la seva atalaia i passejar-se pel fons. L'espècimen de la imatge ens permet a més veure el seu cos en forma de disc d'on en surten els braços. I expressament parlem de braços i no de cames, perquè no els fa servir per desplaçar-se. Aleshores, com s'ho fa?

La resposta la podem observar en aquest "parent" una mica menys evolucionat, l'estrella vermella (Echinaster sepositus). Les estrelles de mar tampoc es desplacen gràcies al seus braços, sinó a unes petites protuberàncies acabades en forma de ventosa que té al llarg dels seus braços per la banda de sota. Si feu clic sobre la imatge, fixeu-vos en la punta del braç que té aixecat i els veureu. Es mouen de forma coordinada permetent així el desplaçament. En el cas de les estrelles de mar de cistell, en tenen sobretot al voltant de la boca que es troba a la part inferior del disc, és a dir, que també els hi serveixen per captar l'aliment

De tant en tant sembla que no hi veiem bé o que l'aigua sigui tèrbola, i no hem estat nosaltres amb les aletes perquè és a zones on encara no hi hem passat...

Però mirant de prop són un tipus de gambeta de l'ordre Mysida! Els trobem fent aquests eixams. També se'ls anomena gambetes marsupials perquè les femelles tenen una mena de sac on hi posen i fecunden els ous i, d'on finalment en surten els juvenils

I ara sí que se'ns fa tard... I amb tot el què hem vist no hem trobat cap estofat (Diazona violacea)! Al 2024  eren abundants i grossos. Caldrà fer-ne seguiment!

Salut!

Punt 325 (-42m) Un jardí al mig del fang!

Avui les previsions són excepcionals: calor de juny i mar planxada! I el què encara és millor, pràcticament no hi haurà vent en tot el dia! Si haguéssim pogut anar a l'aigua més sovint, avui no ens ho pensaríem i aniríem a veure gorgònies. Però estem una mica desentrenats, així que preferim, ser una mica més conservadors i no baixar a tanta profunditat. 

Ens decidim per un punt que a priori hauria ser diferent, una barra de roquetes molt plantes al mig d'una zona fangosa davant de la platja gran de Lloret de Mar. Caldrà estar atents a les aletes, en aquest tipus de fons, la mínima turbulència aixeca un núvol de pols que no t'hi veus! Baixem!

Caram, quina rebuda! Un banc de besucs petits que no paren de girar al voltant nostre! L'aigua és ben tèrbola pel sediment, i de bon començament no els sabem identificar. Però revisant les fotografies no hi ha dubte, són besucs!

El paisatge és ben curiós, hi ha molt de llot cobrint-ho tot, però al paisatge no hi dominen les espècies que estem habituats. Aquí els ascídis són enormes i formen unes colònies impressionants! A la imatge un estofat (Diazona violacea)

També destaquen les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que a manca de punts que els hi serveixin d'atalaia, opten per estirar els seus braços cap amunt! I n'hi ha que s'hi posen amb força braços ben estesos!

Però sobretot ens crida l'atenció la gran quantitat d'anemones de tub (Cerianthus membranaceus). Es troben ancorades al sediment i poden tenir més de 100 tentacles!

Algunes són tan grosses que semblen palmeres. I el què encara ens agrada més és que algunes tenen a la seva base foronidis (Phoronis sp.)! (a la imatge semblen llumetes rosades). Si cliqueu sobre la imatge veureu que tenen un peduncle amb un plomall rosat. Només se'n coneixen 5 espècies al mediterrani. Normalment són molt petits i passen desapercebuts, però avui aquests també molt grossos i visibles!

Físicament semblant al foronidis, però que no tenen res a veure són les palmeretes (Sabella spallanzanii). En aquest cas es tracta d'un cuc de tub. El plomall que veiem correspon a la seva boca amb la què capta l'aliment.

En canvi, només hem trobat una ortiga (Anemonia viridis) que enlloc d'estar dreta, està tombada. I el seu tronc és ben rosat, en altres ocasions l'havíem vist taronjós

Tot i així, per la disposició dels tentacles que té, encara li pot caçar

A l'apartat d'esponges destaquem aquesta Petrosia ficiformis que segons els microorganismes simbionts que hi conviuen, en zones poc il·luminades pot ser ben blanca

Aquesta altra esponja taronjosa pensem que es tracta d'una Raspailia viminalis. 

I la que no havíem observat fins ara és aquesta Tedania anhelans. I és que a aquesta esponja li agraden els fons fangosos com el d'avui!

Aquesta esponja rosada (Disidea avara) ja us l'hem ensenyada en altres ocasions. Però avui aprofitem per que us fixeu en les bestioletes que hi ha a l'esquerra...

Aquí els hem pogut fotografiar de més a prop. Són misidiacis, us parents de les gambes ben petits que formen eixams

I continuant amb els organismes petits aquí tenim un llimac de mar anomenat eolidaci de Banyuls (Nemesignis banyulensis). Avui el trobem sobre un hidroïdeu (parent de les gorgònies tot i que a la imatge sembla una planta morta), però també els trobem sobre gorgònies, coral·ligen i algues

I a qui no hem vist, però també li ha agradat aquest lloc, és a un calamar (Loligo vulgaris). Aquí en teniu la seva posta!

Malauradament, tot i la singularitat de la vida que hi hem trobat, hi ha més tovalloletes d'un sol ús que mai!!!

Són ben bé com unes estovalles que ho cobreixen tot, ofegant la vida que hi ha sota

I tampoc hi podien faltar els fils de pescar... Són a la dreta de la imatge

També hi ha embolcalls de plàstic...

I encara hi ha qui al acabar-se una ampolla de vi, no sap què fer-ne, i la tira per la borda...

Avui hem allargat el temps de fons per poder captar tota aquesta vida que normalment no veiem, així que aprofitarem per fer el ronso dalt de la Maru

Salut!