Punt 325 (-42m) Les meravelles del fons fangós

Avui tornem a tenir una meteorologia poc clara i encara estem moixos de la immersió d'ahir. Així que ens decidim per un punt més proper de port i que sigui tot un canvi de paisatge: anem al punt 325 situat a la zona fangosa de davant de la platja gran de Lloret de Mar. Són quarts de 8 del matí i no hi ha un fil de vent, però sortim del port i trobem onatge molt seguit de mig metre d'alçada. Per quan arribem al punt les onades encara són més altes i s'aixeca vent de gregal! Vaja, que no ho hem vist gens clar i hem anat a prop de la platja a fer un banyet... I quan estàvem resignats a tornar a port hem vist que la mar ha amainat una miiiiiiiica. Així que hem tornat al punt. Diguem que a superfície la cosa continuava mogudeta, però ja més passable... Baixem!

Com ahir, l'aigua és a 23ºC i refreda de cop a partir dels 19m que ens quedem a 16ºC fins arribar al fons, a 42m de profunditat. Aquest punt de canvi brusc de temperatura és el què s'anomena termoclina. Aquí de moment el Sol no ha aconseguit escalfar encara l'aigua. Això sí, a mitja baixada hem trobat corrent, però al fons s'hi està molt tranquil amb aigua particularment neta tot i tractar-se d'un fons fangós.

Es tracta de roquetes molt petites, però no per això són menys interessants. Anem a veure els seus habitants... Al centre de la imatge hi ha una anemone de tub (Cerianthus membranaceus). Quasi tota ella s'ha amagat tot i que deixa veure les puntes dels seus tentacles...

Aquí en tenim una altra amb el seu centenar de tentacles desplegats. Tot i ser de coloració diferent es tracta de la mateixa espècie. I a la seva base, aprofitant les restes de menjar que no aprofita hi ha foronidis!!!

En aquesta imatge es veuen millor: són aquesta mena de "flors" aparellades que surten d'un mateix tub. Encara no les localitzeu?

Aquí els veieu millor el Phoronis australis. De fet n'hi ha un en primer pla, més enrere n'hi ha un altre i a la part superior de la imatge encara se'n veu un tros d'un altre. Aquests ventalls els hi permeten filtrar l'aigua per obtenir-ne l'aliment. És un animal tan curiós que se li coneixen molt poques espècies emparentades

Però continuem amb els organismes dotats de tentacles. Ens referim a aquesta ortiga (Anemonia viridis) que ja al 2024 vàrem detectar. Això sí, ens alegra veure, no només que encara hi és i que sigui viva, sinó que a més a més està força més erecta. A l'ocasió anterior era tombada sobre el fons i no feia preveure un bon desenllaç. Ens encanta comprovar que ens hem equivocat!!!

I encara una altra espècie d'anemone, l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa). Entre els seus tentacles s'hi poden amagar gambetes, però no hem estat de sort.

I passant a la versió colonial d'organismes amb tentacles, aquí tenim un olivaret (Leptogorgia sarmentosa). És un tipus de gorgònia que fa uns pòlips molt petits. Normalment tota la colònia presenta un color rogenc-vermellós. Aquesta en canvi té moltes "branques" blanques que vol dir que no està bé, però no en sabem exactament el motiu

I d'aspecte encara més fràgil és aquesta altra gorgònia. No la veieu? Es troba a la part central de la imatge, si hi feu clic la veureu més gran. Sembla un manyoc de fils, però realment està organitzat en estructures ramificades molt transparents i cobertes de pòlips. Malauradament amb la bibliografia disponible no la podem classificar

Però aquí a baix no tot són tentacles! També hi ha algues que fan la fotosíntesis com la Flabellia petiolata

Aquí, tot hi haver-n'hi menys, podem apreciar millor la seva forma de ventall. I no us penseu, se n'arriba a trobar fins a 100m de profunditat! Diguem que la podríem considerar una "planta d'ombra"!

Tot i aquesta mica de verdor, el què realment hi abunda són les esponges. Aquí us en fem un petit mostrari!

Haliclona sp

Oscarella lobularis

Tedania anhelans

Petrosia ficiformis

Raspailia viminalis

I en aquesta imatge, tot i que són les esponges les que cobreixen de forma massiva la roca, en primer pla hi trobem algues verdes i al centre un captinyós (Scorpaena notata)!

I seguint la mateixa estratègia de l'acuit i amagar tenim aquesta petita morena (Muraena helena), en veieu la cua darrera de les tovalloletes d'un sol ús?

Doncs aquí en teniu el cap!

I posats a "patrullar" tenim aquest rafalet (Chelidonichthys lastoviza) que com a estratègia inicial ha optat per desplegar les seves aletes pectorals mostrant el seu dibuix blavós i a alçar l'aleta dorsal com si fos una cresta. A les aletes pectorals, just a tocar del cos, hi té, a més, unes petites extensions que mou com si fossin dits i li permeten desplaçar-se "caminant" pel fons. Això no ha durat gaire que ha decidit sortir nedant ajudant-se de la cua i deixant de banda tanta exhibició. Un submarinista és decididament més gros! Bé això, ho ha estat el fàstic de passar pel costat d'aquesta tovalloleta d'un sol ús que es francament recent!

I d'altres tovalloletes recents que van ofegant els organismes que cobreixen ja que no es poden alimentar

Ara, per "patrullar" les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que tan els hi fa passejar-se per sobre d'algues roges calcàries (Lithophyllum stictiforme)...

...fer equilibris sobre el briozou conegut com a corall bord (Myriapora truncata) i que, tot i el seu aspecte, no té res a veure amb el corall vermell...

...enfilar-se a qualsevol roqueta per molt colonitzada d'algues i esponges que estigui...

...o en un moment donat, baixar de la seva atalaia i passejar-se pel fons. L'espècimen de la imatge ens permet a més veure el seu cos en forma de disc d'on en surten els braços. I expressament parlem de braços i no de cames, perquè no els fa servir per desplaçar-se. Aleshores, com s'ho fa?

La resposta la podem observar en aquest "parent" una mica menys evolucionat, l'estrella vermella (Echinaster sepositus). Les estrelles de mar tampoc es desplacen gràcies al seus braços, sinó a unes petites protuberàncies acabades en forma de ventosa que té al llarg dels seus braços per la banda de sota. Si feu clic sobre la imatge, fixeu-vos en la punta del braç que té aixecat i els veureu. Es mouen de forma coordinada permetent així el desplaçament. En el cas de les estrelles de mar de cistell, en tenen sobretot al voltant de la boca que es troba a la part inferior del disc, és a dir, que també els hi serveixen per captar l'aliment

De tant en tant sembla que no hi veiem bé o que l'aigua sigui tèrbola, i no hem estat nosaltres amb les aletes perquè és a zones on encara no hi hem passat...

Però mirant de prop són un tipus de gambeta de l'ordre Mysida! Els trobem fent aquests eixams. També se'ls anomena gambetes marsupials perquè les femelles tenen una mena de sac on hi posen i fecunden els ous i, d'on finalment en surten els juvenils

I ara sí que se'ns fa tard... I amb tot el què hem vist no hem trobat cap estofat (Diazona violacea)! Al 2024  eren abundants i grossos. Caldrà fer-ne seguiment!

Salut!

P184 (-38m) Segon intent!

Després dels problemes tècnics amb l'equip fotogràfic de la setmana passada, avui tornen a intentar el punt 184. Baixem!

Avui sí que us podem mostrar el què sembla un estrop, és a dir, un tros de corda molt gruixuda i lligat en forma d'anella als dos extrems. 

Tot i que el material amb el què està fet l'estrop flota, es troba ancorat pels extrems a aquesta xarxa abandonada que cobreix unes roques properes i a fils de pescar de pescadors recreatius

Malauradament també trobem altres objectes fruit de l'activitat humana com aquesta ampolla de plàstic...

Més fils de pescar...

Encara més fils de pescar amb un pot de iogurt i tovalloletes d'un sol ús que s'hi han embolicat...

També algun drap...

I fins i tot un tros de gespa artificial!!!

I després de mostrar-vos tot això, algú encara hi vol viure? Doncs ja ho veieu, aquesta llagosta (Palinurus elephas) hi ha trobat un cau. I encara rep la visita d'uns rogers (Mullus surmuletus) i  unes julioles (Coris julis)!

En aquesta imatge volem destacar la presència d'aquest parent de les gorgònies, la Polycyathus muellerae. En aquest cas, enlloc de formar ventalls, forma unes plaques calcificades que s'adhereixen a la roca. I les "floretes" per les quals s'alimenta, en aquest cas són tan grans que semblen "rosquilles"! Sí, sí, són aquestes estructures de la meitat de baix de la imatge que si les miréssim de més a prop veuríem que les línies blanques són tentacles!

I altres llagostes estan encara més acompanyades. Això que hi ha davant d'aquesta que sembla pols, realment són unes petites gambetes de l'ordre Mysida que formen aquests eixams i l'alimenten de detritus

I inclús uns llimacs de mar hi han deixat una posta d'ous: es tracta de l'espiral blanca que hi ha al centre de la imatge

I és que aquesta barra ofereix un cau a moltes espècies per viure-hi i reproduir-s'hi. Però també caldria la col·laboració de tots plegats per procurar que això continui sent així.

I nosaltres que tornem cap a la Maru.  

Salut!

Punt 307 (-41m) Per mostra un botó

Matí tranquil que aprofitem per acostar-nos a la platja gran de Lloret de Mar. Avui anem a provar punts de roques molt aïllades prop de les clapes de fang que tenim cartografiades. Comencem per aquesta, el punt 307.

Una roca de només 15m de llargada, per 2 d'amplada

Està molt colonitzada

A la part més baixa les llagostes (Palinurus elephas) tenen feina a trobar un forat on protegir-se

Però a l'altre extrem s'aixeca un metre i mig del fons marí on n'hi trobem d'altres que estan més còmodes

I no només les llagostes, aquí teniu tota una "família" de cap rojos (Scorpaena scrofa)

Quants en compteu?

Un bonic exemplar d'anemone (Anemonia viridis)

Una gorgònia blanca (Eunicella singularis) que no fa gaire bona cara

Un exemple d'esponja canalobre (Axinella polypoides)

I just a l'esponja del costat tota una "família" de vaquetes suïsses (Peltodoris atromaculata), un tipus de llimac de mar. Sembla que s'hagin reunit per cruspir-se-la

I un grapadet d'aquesta mena gambetes minúscules que corresponen a l'ordre Mysida. La veritat que tenen uns ulls tan divertits que semblen dibuixos animats.

I com que la roca és tan petita us volem fer un inventari de totes les mostres d'activitat humana que hi hem trobat. Aquí un fil de pescar...

Un altre fil de pescar

I encara un tercer fil de pescar!

Una sabata

Un drap

I un ganivet de plàstic

Ja ho veieu, una petita roca de només 15m de llarg envoltada per res més que grapissar (sorra gruixuda amb algues calcàrees), ben difícil d'ensopegar perquè la part més alta només s'aixeca un metre del fons marí i totes les deixalles que hi hem arribat a trobar. INDIGNANT!

Salut!