Punt 354 (-54m) Un Centrostephanus, un ascidi negre...

Matí tranquil de final d'estiu amb previsions poc clares sobre quan i quant de vent entrarà. Tot i no tenir-ho massa clar ens animem a anar a la banda oriental dels Jardins Submergits de la Selva. Anem a provar sort amb el punt 354: som davant de cala Canyelles, hi ha el què sembla un caient i una mica de roca a 54m de profunditat. Baixem!

L'aigua a superfície continua sent molt calenta 26ºC i el canvi fort de temperatura no el notem fins als 22m, on a partir d'aquí estem a 15ºC. Trobem la roca principal que indicava la imatge de sonar d'escombrat lateral

Malauradament, la resta del què semblava un caient, és tot grapissar (sorra gruixuda barrejada amb algues calcàries i petxines trencades). Sí que s'ha de dir que finalment hi ha menys alga bruna (Carpomitra costata), però al haver tan poca roca que sobresurti de la sorra, no hi ha gaire representació d'organismes de coral·ligen.

Aquí tenim alguns dels seus habitants...

Primer de tot destacar la presència de la garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida. Les punxes són zebrades i fan prop del doble del diàmetre del seu cos

De gorgònies només n'hem trobat de groga (Paramuricea grayi) tot i que encara enredada amb l'alga bruna (Carpomitra costata)

I mentre estàvem admirant els seus pòlips, aquestes "trompetetes" a través de les quals s'alimenta, hi hem trobat aquesta petitíssima escórpora

Continuant amb organismes urticants, tenim l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae) que en aquesta ocasió no creix directament sobre la roca, sinó sobre una esponja. Aquí no s'aprecia....

... però en aquesta altra si que es veu un tros d'esponja també groga (Axinella verrucosa)

Continuant amb les esponges, de color vinós és la Petrosia ficiformis. Cal dir que la seva coloració depèn dels organismes simbionts que conté, podent variar cap al marró o fins i tot blanc en ambients completament foscos. En canvi, la que fa una mena de digitacions foradades amb la punta més clara pertany al gènere Haliclona sp

I en el capítol ascidis, aquests organismes filtradors que aquí ja us en vàrem parlar, ens ha passat una cosa curiosa. A la imatge hi ha una versió groc-transparent, conegut com a budell (Ciona edwardsi), però al mig hi hem trobat un ascidi negre (Phallusia fumigata). Sí, aquest tub negre rugós, no és pas una esponja, sinó també un ascidi. Si cliqueu sobre la imatge, la veureu més gran. Aquest forat que es veu, és el sifó bucal, per on fa entrar l'aigua, i no es ben bé rodó, sinó format per una sèrie de seccions acabades amb forma de punxa. En el cas del budell semblen punts grocs. Si es tractés d'una esponja seria ben rodó. L'espècimen de la imatge fa uns 7cm, tot i que a la bibliografia hem trobat que pot arribar a fer 15 cm de llargada. Però el més curiós del cas és que fins ara s'ha descrit que viu entre 1 i 30m de profunditat i nosaltres som a 54m!

Ara sí, ens toca guardar la lupa i cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 325 (-42m) Les meravelles del fons fangós

Avui tornem a tenir una meteorologia poc clara i encara estem moixos de la immersió d'ahir. Així que ens decidim per un punt més proper de port i que sigui tot un canvi de paisatge: anem al punt 325 situat a la zona fangosa de davant de la platja gran de Lloret de Mar. Són quarts de 8 del matí i no hi ha un fil de vent, però sortim del port i trobem onatge molt seguit de mig metre d'alçada. Per quan arribem al punt les onades encara són més altes i s'aixeca vent de gregal! Vaja, que no ho hem vist gens clar i hem anat a prop de la platja a fer un banyet... I quan estàvem resignats a tornar a port hem vist que la mar ha amainat una miiiiiiiica. Així que hem tornat al punt. Diguem que a superfície la cosa continuava mogudeta, però ja més passable... Baixem!

Com ahir, l'aigua és a 23ºC i refreda de cop a partir dels 19m que ens quedem a 16ºC fins arribar al fons, a 42m de profunditat. Aquest punt de canvi brusc de temperatura és el què s'anomena termoclina. Aquí de moment el Sol no ha aconseguit escalfar encara l'aigua. Això sí, a mitja baixada hem trobat corrent, però al fons s'hi està molt tranquil amb aigua particularment neta tot i tractar-se d'un fons fangós.

Es tracta de roquetes molt petites, però no per això són menys interessants. Anem a veure els seus habitants... Al centre de la imatge hi ha una anemone de tub (Cerianthus membranaceus). Quasi tota ella s'ha amagat tot i que deixa veure les puntes dels seus tentacles...

Aquí en tenim una altra amb el seu centenar de tentacles desplegats. Tot i ser de coloració diferent es tracta de la mateixa espècie. I a la seva base, aprofitant les restes de menjar que no aprofita hi ha foronidis!!!

En aquesta imatge es veuen millor: són aquesta mena de "flors" aparellades que surten d'un mateix tub. Encara no les localitzeu?

Aquí els veieu millor el Phoronis australis. De fet n'hi ha un en primer pla, més enrere n'hi ha un altre i a la part superior de la imatge encara se'n veu un tros d'un altre. Aquests ventalls els hi permeten filtrar l'aigua per obtenir-ne l'aliment. És un animal tan curiós que se li coneixen molt poques espècies emparentades

Però continuem amb els organismes dotats de tentacles. Ens referim a aquesta ortiga (Anemonia viridis) que ja al 2024 vàrem detectar. Això sí, ens alegra veure, no només que encara hi és i que sigui viva, sinó que a més a més està força més erecta. A l'ocasió anterior era tombada sobre el fons i no feia preveure un bon desenllaç. Ens encanta comprovar que ens hem equivocat!!!

I encara una altra espècie d'anemone, l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa). Entre els seus tentacles s'hi poden amagar gambetes, però no hem estat de sort.

I passant a la versió colonial d'organismes amb tentacles, aquí tenim un olivaret (Leptogorgia sarmentosa). És un tipus de gorgònia que fa uns pòlips molt petits. Normalment tota la colònia presenta un color rogenc-vermellós. Aquesta en canvi té moltes "branques" blanques que vol dir que no està bé, però no en sabem exactament el motiu

I d'aspecte encara més fràgil és aquesta altra gorgònia. No la veieu? Es troba a la part central de la imatge, si hi feu clic la veureu més gran. Sembla un manyoc de fils, però realment està organitzat en estructures ramificades molt transparents i cobertes de pòlips. Malauradament amb la bibliografia disponible no la podem classificar

Però aquí a baix no tot són tentacles! També hi ha algues que fan la fotosíntesis com la Flabellia petiolata

Aquí, tot hi haver-n'hi menys, podem apreciar millor la seva forma de ventall. I no us penseu, se n'arriba a trobar fins a 100m de profunditat! Diguem que la podríem considerar una "planta d'ombra"!

Tot i aquesta mica de verdor, el què realment hi abunda són les esponges. Aquí us en fem un petit mostrari!

Haliclona sp

Oscarella lobularis

Tedania anhelans

Petrosia ficiformis

Raspailia viminalis

I en aquesta imatge, tot i que són les esponges les que cobreixen de forma massiva la roca, en primer pla hi trobem algues verdes i al centre un captinyós (Scorpaena notata)!

I seguint la mateixa estratègia de l'acuit i amagar tenim aquesta petita morena (Muraena helena), en veieu la cua darrera de les tovalloletes d'un sol ús?

Doncs aquí en teniu el cap!

I posats a "patrullar" tenim aquest rafalet (Chelidonichthys lastoviza) que com a estratègia inicial ha optat per desplegar les seves aletes pectorals mostrant el seu dibuix blavós i a alçar l'aleta dorsal com si fos una cresta. A les aletes pectorals, just a tocar del cos, hi té, a més, unes petites extensions que mou com si fossin dits i li permeten desplaçar-se "caminant" pel fons. Això no ha durat gaire que ha decidit sortir nedant ajudant-se de la cua i deixant de banda tanta exhibició. Un submarinista és decididament més gros! Bé això, ho ha estat el fàstic de passar pel costat d'aquesta tovalloleta d'un sol ús que es francament recent!

I d'altres tovalloletes recents que van ofegant els organismes que cobreixen ja que no es poden alimentar

Ara, per "patrullar" les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que tan els hi fa passejar-se per sobre d'algues roges calcàries (Lithophyllum stictiforme)...

...fer equilibris sobre el briozou conegut com a corall bord (Myriapora truncata) i que, tot i el seu aspecte, no té res a veure amb el corall vermell...

...enfilar-se a qualsevol roqueta per molt colonitzada d'algues i esponges que estigui...

...o en un moment donat, baixar de la seva atalaia i passejar-se pel fons. L'espècimen de la imatge ens permet a més veure el seu cos en forma de disc d'on en surten els braços. I expressament parlem de braços i no de cames, perquè no els fa servir per desplaçar-se. Aleshores, com s'ho fa?

La resposta la podem observar en aquest "parent" una mica menys evolucionat, l'estrella vermella (Echinaster sepositus). Les estrelles de mar tampoc es desplacen gràcies al seus braços, sinó a unes petites protuberàncies acabades en forma de ventosa que té al llarg dels seus braços per la banda de sota. Si feu clic sobre la imatge, fixeu-vos en la punta del braç que té aixecat i els veureu. Es mouen de forma coordinada permetent així el desplaçament. En el cas de les estrelles de mar de cistell, en tenen sobretot al voltant de la boca que es troba a la part inferior del disc, és a dir, que també els hi serveixen per captar l'aliment

De tant en tant sembla que no hi veiem bé o que l'aigua sigui tèrbola, i no hem estat nosaltres amb les aletes perquè és a zones on encara no hi hem passat...

Però mirant de prop són un tipus de gambeta de l'ordre Mysida! Els trobem fent aquests eixams. També se'ls anomena gambetes marsupials perquè les femelles tenen una mena de sac on hi posen i fecunden els ous i, d'on finalment en surten els juvenils

I ara sí que se'ns fa tard... I amb tot el què hem vist no hem trobat cap estofat (Diazona violacea)! Al 2024  eren abundants i grossos. Caldrà fer-ne seguiment!

Salut!

Punt 187 bis (-40m) El plan B...ascidis!

Després d'un dia tan esplèndid com ahir, les previsions semblaven apuntar a un dia semblant. Així que hem començat el matí fent un intent del Sant Miquel. Teníem ganes de gorgònies, l'any ha estat tèrmicament molt excepcional i amb una aportació de pluges de pràcticament zero. Però ja al sortir del port semblava que no tindríem tanta sort. Massa mar de fons no prevista. Però tenint en compte les dates, qui sap quan tindríem una nova oportunitat. Així que hi hem anat de totes maneres. El Sant Miquel queda a l'alçada de cala Canyelles i amb la Maru és una hora de navegació. Tot i que a mig camí semblava que la mar s'aplanava, però així que hem sortit de la zona resguardada de Sant Feliu de Guíxols ens hem trobat amb una mar força més moguda. Gens recomanable per una descompressió que es preveu llarga.

Girem cua, i un cop hem tornat a estar resguardats ens animem a anar al punt 187 bis. Som davant de la platja de Fenals. El vent ha parat, però en canvi l'onatge és d'ona molt curta i seguida... Ja mentre ens equipem el mareig es comença a notar, però ho volem intentar de totes maneres. Baixem!

Es tracta de pedretes planes molt colonitzades

A la imatge de color taronja són les puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii). De fet es tracta d'uns animals anomenats briozous que formen aquestes colònies de formes tan curioses. I just al costat unes algues verdes, Halimeda tuna, que tot i la foscor, aconsegueixen fer la fotosíntesi! 

Aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa) només que separés un xic més els seus tentacles ens permetria veure'n la boca, però no hem estat de sort. Al seu voltant de color rosat són algues incrustants del gènere Lithophyllum sp. Sí, sí, també hi ha algues rosades. Aquestes tenen clapes blanques que indiquen no estar gaire bé de salut. Potser encara estan ressentides de la calor de l'any passat. Caldrà veure com evolucionen

I sobresortint de l'extrem de la roca, aquesta esponja, Petrosia ficiformis. És de tipus massiu i dura, així que ens preguntem què hi deu haver sota, potser només pedra?

Però del què avui en trobem molts són ascidis! A la imatge una leucèmia (Halocynthia papillosa). Es tracta d'animals filtradors i en aquest cas és de tipus solitari

D'altres, a més de ser transparents viuen agrupats com aquest estofat (Diazona violacea).

I d'altres formen colònies (Aplidium sp) de formes curioses. Si cliqueu a sobre, la veureu més gran i podreu apreciar que cada parella de foradets correspon a un individu. 

Malauradament, tot i tractar-se d'una roca tan petita, també hi tenim secció d'objectes perduts! A la imatge un munt de fil de pescar que deu ser ben recent perquè està molt poc colonitzat.

I el "peix" no biodegradable més abundant del Mediterrani: el peix compresa... Quan entendran les senyores que el WC no és una paperera?

I ara sí, una mica menys marejats que a l'inici toca tornat dalt de la Maru.

Salut!

Punt 439 (-46m) Dia d'esponges

Matí assolellat, mar tranquil·la i temperatura de l'aigua en continua pujada! I és que en el darrer mes a la superfície ja ha pujat 5ºC. Ara tenim 23ºC i ja convida a fer el primer banyet sense neoprè! Som davant de la platja gran de Lloret de Mar a punt de baixar a una zona de pedres petites que ens tenen encuriosits. 

Baixem!

Tot i que el fons és molt pla i arenós realment en alguns trams hi ha roca a sota. La presència de l'esponja canelobre (Axinella polypoides) en delata la seva presència. Les esponges són organismes molt simples que no tenen sistema nerviós ni cap òrgan que se li pugui anomenar com a tal. De fet, només fa 250 anys que se les ha deixat de considerar plantes, bàsicament perquè s'alimenten d'organismes, sobretot bacteris! A la Mediterrània ja se n'han descrites més de 600 espècies!

A la imatge tenim una altra esponja canelobre de forma més irregular que també serveix de talaia a l'estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). Això sí, no és pas el pes de l'estrella que doblega les branques de l'esponja sinó els corrents marins de la zona

Les esponges s'alimenten filtrant l'aigua. Es tracta d'estructures que a la seva superfícies són plenes de porus per on entra l'aigua. Per dins són plens de canals que s'ajunten en uns forats de sortida anomenats òsculs. En el cas de l'esponja canelobre són molt curiosos perquè tenen forma d'estrella. Si feu clic sobre la imatge la veureu més gran i en podreu distingir els òsculs!

I sense moure'ns d'on som, als peus de l'esponja canelobre trobem aquesta altra esponja l'Axinella damicornis. Tot i que la coloració és semblant, és força més petita (uns 10cm) i les ramificacions són aplanades

De mida intermitja trobem l'Axinella verrucosa, fa uns 30cm. El seu color és més grogós i les branques són nombroses i curtes. De fet la manera habitual d'identificar les diferents espècies és mitjançant les seves espícules. Es tracta de petites espines fetes de calci o de sílice que fan funció d'esquelet. Per veure-les cal agafar una mostra i mirar-les al microscopi. Nosaltres ens conformarem amb distingir les més evidents mentre fem immersió

Bé, millor dit, ens conformarem si no hi ha més remei! A la imatge no sabem si es tracta d'una Axinella damicornis o una Axinella verrucosa perquè un munt d'anemones incrustants grogues (Parazoanthus axinellae) s'hi han instal·lat a sobre! Sí, de tantes que són costa de veure l'esponja que hi ha a sota. Però no patiu, l'esponja continua en bon estat de salut

Però no totes necessiten espícules per mantenir la seva forma, a la imatge una Dysidea avara. Aquesta enlloc d'espícules fa servir fibres d'espongina. No esdevindrà mai un "arbret", però pot colonitzar substrats durs fins a fer clapes d'uns 20cm d'amplada

Una altra esponja que recobreix substrats durs de tota mena és aquesta Petrosia ficiformis. La seva coloració depèn dels microorganismes que viuen dins dels seus canals filtradors. Es tracta de cianobacteris que poden fer la fotosíntesis (com les plantes!). Així que aquests bacteris proporcionen a l'esponja oxigen, mentre que aquesta a canvi els hi dona un lloc protegit per viure, diòxid de carboni i altres nutrients. Per fer la fotosíntesi calen pigments, així que si  on viu l'esponja li arriba llum tindrà aquesta coloració marró-violada; en canvi, si visqués dins d'una cova, l'esponja seria ben blanca! 

Però aquí no s'acaben les curiositats de les esponges. Fins ara hem parlat que per alimentar-se els hi entra l'aigua per uns porus i a ull nu només veiem el forat de sortida: l'òscul. Doncs a la imatge hi tenim una Phorbas fictitius, on els porus d'entrada no només es veuen, sinó que semblen cràters!

I acompanyant a totes aquestes esponges i també alimentant-se per filtració de l'aigua és aquest estofat (Diazona violacea). Es tracta d'un organisme colonial, on cada tub és un individu. 

Un parent d'aquest és Pseudodistoma crucigaster. És com l'estofat però cada individu està ben enganxat al veí

Veieu els foradets? Si el talléssim veuríem que està format per tubs, els forats són les entrades i les sortides!

I ja abans de tornar a la Maru encara una sorpresa: una estrella espinosa (Coscinasterias tenuispina)! És de les poques vegades que en veiem ja que prefereix aigües menys profundes

I ara sí, toca guardar la lupa i cap a la Maru falta gent!

Salut!