Salpes, meduses i...BINGO!

Des de principis d'any que la mar ha estat massa moguda per nosaltres. Avui, tot i que el dia s'ha aixecat tranquil, ens arriba l'aire glaçat que ens recorda que al Pirineu hi ha nevat. D'aquí poc s'aixecarà mar, però nosaltres hem de fer el manteniment de la Maru!

Al port l'aigua és anormalment cristallina i plena d'organismes gelatinosos que durant la primavera són visibles a ull nu. Als amarrament s'hi han instal·lat clavellines (Clavelina lepadiformis). Són animals filtradors que evolutivament són és propers a nosaltres que no pas les estrelles de mar o les gambes!

Flotant hi ha salpes (Salpa maxima) on els individus asexuals formen aquestes tires llargues. Són "parets" de les clavellines, però de vida lliure formant part del plàncton.

I també n'hi ha en la seva forma sexuada que els veiem solitaris amb aquestes "banyes" als extrems.

També es deixen veure aquestes meduses luminescents (Pelagia noctiluca) de dimensions particularment grans: l'ombrel·la fa uns 10 cm de diàmetre, cosa que a l'estiu acostumen a ser la meitat de grans.

Vaja, un dia d'aquells que t'indica que la vida, també sota l'aigua, està en plena ebullició, i, a mar, potser s'aproparà algun animal gros que se'ls mengi. Per quan hem acabat de fer les darreres comprovacions mecàniques a la Maru, el vent a rolat a un gregal ben fresc. Tot i així, ens decidim a sortir. L'onada és molt curta, es veuen crestes blanques arreu, però agafant bé les onades no s'hi està massa incòmode. En qualsevol cas, albirar alguna cosa és ben difícil. Som a l'alçada de la cala de Treumal (Blanes) pensant en tornar a port quan... SORPRESA! Flotant i amb el cap ben aixecat per sobre l'onatge veiem una TORTUGA!!!

Ens hi apropem ben a poc a poc, tot i la mala mar. És la primera vegada que ens passa i ens temem que estigui ferida o enredada amb alguna cosa. Quan som a prop ens alegra veure que està bé, tant la closca com les aletes estan senceres, sense senyals de cap ferida, però així que ja estava a la vista per filmar-la s'ha capbussat!

Per sort nostra, avui hem vingut preparats amb una petita filmadora que es pot submergir. I aquí la teniu! Tot i el nostre optimisme inicial veiem que sí que té un fil de pescar enganxat... esperem que sigui a la closca!

I amb dos cops d'aleta pectoral més han estat suficients per desaparèixer...

Hem voltat una estona més sense èxit, però això no ens ha tret el somriure que un cop a port encara portàvem dibuixat a la cara.

Els companys del CRAM ens informen que es tracta d'un juvenil o femella de tortuga babaua (Caretta caretta). És la més habitual al Mediterrani i en un parell d'ocasions recents ha niat a les platges de la veïna Malgrat de Mar. Ves que no estigui pensant d'anar-hi altra vegada!

Salut! 

Immersió a Cala Llevadó (-24m)

L'àrea d'estudi d'aquest projecte no és paral·lel a la costa, sinó que a mida que anem en direcció nord també ens n'allunyem. Això fa que a la zona nord de Lloret de Mar no tinguem dades de profunditats inferiors als 35m. Així doncs, aquest diumenge hem anat prop de la costa, entre cala Llevadó  (Lloret de Mar) i Tossa de Mar, a donar un cop d'ull a 24m de profunditat.

Només ficar el cap a l'aigua aquesta allau de castanyoles (Chromis chromis) ens donen la benvinguda

Sobre el fons sorrenc trobem una praderia de Posidonia oceanica (són aquestes "herbes" que es veuen) i enmig d'aquestes trobem aquests musclos gegants clavats a la sorra: són les nácres (Pinna nobilis)

Aquí en Pepe s'ofereix a què ens fem una idea com són de grosses aquestes nàcres!

De fet no és l'únic a qui li semblen enormes. Fixeu-vos entre la Posidonia, enganxadet a la nàcra hi

trobem un tord negre (Labrus merula) ben amagat!

Deixem la praderia i voltem per les roques on s'hi passegen un bon nombre de variades (Diplodus vulgaris)

Les roques es troben molt colonitzades. Al centre de la imatge una leucèmia (Halocynthia papillosa)

Destaquem la presència d'aquestes algues amb forma de coixí (Codium bursa)

També trobem gorgònies blanques (Eunicella singularis)

I aquesta altra vermellosa, Leptogorgia sarmentosa

A les escletxes de la roca s'hi amuntegen sobretot les esponges. La groga de la dreta és Aplysina aerophoba

Ens crida l'atenció la presència de l'esponja canalobre (Axinella polypoides) ja que no només la trobem a escletxes, sinó també a zones més il·luminades de les roques. I a part de ser més petites de les què trobem a més profunditat són força més groguenques!

I mirant pels forats trobem aquesta morena (Muraena helena)

I fent-nos companyia durant la decompressió, a part de les castanyoles, ha vingut aquesta medusa (Pelagia noctiluca). Tan bonica, petita i de les més urticants!

Des d'aquí el nostre agraiment a en Pepe, en Sergi i en Juan per acompanyar-nos!

Salut!