Salpes, meduses i...BINGO!

Des de principis d'any que la mar ha estat massa moguda per nosaltres. Avui, tot i que el dia s'ha aixecat tranquil, ens arriba l'aire glaçat que ens recorda que al Pirineu hi ha nevat. D'aquí poc s'aixecarà mar, però nosaltres hem de fer el manteniment de la Maru!

Al port l'aigua és anormalment cristallina i plena d'organismes gelatinosos que durant la primavera són visibles a ull nu. Als amarrament s'hi han instal·lat clavellines (Clavelina lepadiformis). Són animals filtradors que evolutivament són és propers a nosaltres que no pas les estrelles de mar o les gambes!

Flotant hi ha salpes (Salpa maxima) on els individus asexuals formen aquestes tires llargues. Són "parets" de les clavellines, però de vida lliure formant part del plàncton.

I també n'hi ha en la seva forma sexuada que els veiem solitaris amb aquestes "banyes" als extrems.

També es deixen veure aquestes meduses luminescents (Pelagia noctiluca) de dimensions particularment grans: l'ombrel·la fa uns 10 cm de diàmetre, cosa que a l'estiu acostumen a ser la meitat de grans.

Vaja, un dia d'aquells que t'indica que la vida, també sota l'aigua, està en plena ebullició, i, a mar, potser s'aproparà algun animal gros que se'ls mengi. Per quan hem acabat de fer les darreres comprovacions mecàniques a la Maru, el vent a rolat a un gregal ben fresc. Tot i així, ens decidim a sortir. L'onada és molt curta, es veuen crestes blanques arreu, però agafant bé les onades no s'hi està massa incòmode. En qualsevol cas, albirar alguna cosa és ben difícil. Som a l'alçada de la cala de Treumal (Blanes) pensant en tornar a port quan... SORPRESA! Flotant i amb el cap ben aixecat per sobre l'onatge veiem una TORTUGA!!!

Ens hi apropem ben a poc a poc, tot i la mala mar. És la primera vegada que ens passa i ens temem que estigui ferida o enredada amb alguna cosa. Quan som a prop ens alegra veure que està bé, tant la closca com les aletes estan senceres, sense senyals de cap ferida, però així que ja estava a la vista per filmar-la s'ha capbussat!

Per sort nostra, avui hem vingut preparats amb una petita filmadora que es pot submergir. I aquí la teniu! Tot i el nostre optimisme inicial veiem que sí que té un fil de pescar enganxat... esperem que sigui a la closca!

I amb dos cops d'aleta pectoral més han estat suficients per desaparèixer...

Hem voltat una estona més sense èxit, però això no ens ha tret el somriure que un cop a port encara portàvem dibuixat a la cara.

Els companys del CRAM ens informen que es tracta d'un juvenil o femella de tortuga babaua (Caretta caretta). És la més habitual al Mediterrani i en un parell d'ocasions recents ha niat a les platges de la veïna Malgrat de Mar. Ves que no estigui pensant d'anar-hi altra vegada!

Salut! 

Punt 191 (-31m) Una esponja en reproducció!

Aprofitant que les previsions són encara millors que les d'ahir, decidim repetir punt d'immersió. Ens hem deixat moltes coses per explicar-vos, però acompanyat de més fotos sempre s'entén millor. Baixem!

Es tracta d'un entorn de petites pedres molt colonitzades on no hi arriba molta llum solar tot i trobar-se a només 31m de profunditat. I què delata aquesta manca de llum? Doncs que es vegin tantes esponges!

Dies enrere ja us vàrem introduir a les particularitats de la seva anatomia>> En aquesta ocasió us mostrarem algunes més i unes en reproducció! A la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides). Normalment les veiem com si fossin canelobres com es veu al post que us hem indicat. La d'avui en canvi fa tot d'estructures laminades.

I com sabem que es tracta de la mateixa espècie? Pels òsculs en forma d'estrella que té! Recordem que es tracta d'organismes filtradors. L'aigua entra per uns foradets petits que té per tota la superfície, es filtra per uns canals i surt per uns forats més grossos i aparents que anomenem òsculs

Un cas on els òsculs són encara més evidents és el d'Ircinia variabilis. 

Vist de prop es pot apreciar com n'és de porós i com fins a l`òscul hi desemboquen tot de canals. Es tracta d'una esponja de coloració molt variable, podent ser de rosada a violada passant pel gris o el marró! Tot depèn dels organismes fotosintètics que contingui!

D'altres són com una taca groga rugosa incrustada a la roca com la de la imatge que pertany al gènere Suberitidae

A d'altres se li poden distingir els canals perquè sobresurten con en el cas de l'esponja incrustant taronja (Spirastrella cunctatrix). D'aquesta se n'han trobat casos que arriben a cobrir un metre quadrat de superfície!

O molt semblant però de colors clars és la Phorbas tenacior

Altres tenen una forma globular amb pocs òsculs. Hi ha vàries espècies que s'hi assemblen i caldria prendre una mostra i mirar les espícules (petites punxes internes que fan funció de "costelles")

Però la què ens ha sorprès avui és aquesta Chondrosia reniformis perquè s'està reproduint! 

Bé, potser d'es d'aquest angle no és tan evident...

Veieu aquesta mena de llengua que penja? Això és que s'està per reproduir de forma asexual! Les esponges són uns organismes curiosos que es poden reproduir de forma sexual i asexual. La reproducció sexual implica la producció de cèl·lules sexuals (oòcits i esperma) que poden ser produïts tots dos pel mateix individu o per individus separats (un fa de mascle i l'altre de femella). Sovint la fecundació és dóna de forma interna i les larves resultants són expulsades al medi marí. Viuran de les seves reserves i nedaran buscant un substrat adient on adherir-se i créixer. Estem parlant de larves de menys d'un mil·límetre de llargada! Però avui estem presenciant un fet menys habitual, la reproducció asexual. En aquest cas estem presenciant el què s'anomena fragmentació: una porció de l'individu, aprofitant la força de la gravetat comença a deixar-se caure fins acabar trencant-se de la resta. Si el substrat on caigui és adient per agafar-s'hi tindrem una nova esponja totalment funcional!

Aquí en tenim una altra en una fase més inicial. La part blanca no conté organismes fotosintètics perquè fins fa poc estava enganxada a la roca

Aquest fragment en canvi ja no li falta gaire per acabar-se d'estirar i trencar-se

Això sí, tot i que les esponges competeixen per colonitzar substrats durs mitjançant substàncies químiques, hi ha altres organismes que no els hi molesta per res. Aquest és el cas d'aquests petits ascidis (Pycnoclavella sp) que, com les esponges, també s'alimenten per filtració

Entre els ascidis també en trobem de ben grans, robustos i de color vermell con la leucèmia (Halocynthia papillosa). O si us fixeu més amunt n'hi ha de transparent més petits (Clavelina lepadiformis)

I qui passa per sobre de tots endrapant el què troba pel camí aquest llimac de mar Felimare picta (tot i que a la imatge és sobre una alga i no una esponja!)

Amb gustos deferents tenim aquest Antiopella cristata que ja us en vàrem parlar dies enrere>>

O aquesta Paraflabellina ischitana que prefereix menjar-se les hidrozous (uns parents de les meduses també urticants!)

I nosaltres que ja tornem cap a la Maru pensant que potser demà caldria tornar...

Salut!