Salpes, meduses i...BINGO!

Des de principis d'any que la mar ha estat massa moguda per nosaltres. Avui, tot i que el dia s'ha aixecat tranquil, ens arriba l'aire glaçat que ens recorda que al Pirineu hi ha nevat. D'aquí poc s'aixecarà mar, però nosaltres hem de fer el manteniment de la Maru!

Al port l'aigua és anormalment cristallina i plena d'organismes gelatinosos que durant la primavera són visibles a ull nu. Als amarrament s'hi han instal·lat clavellines (Clavelina lepadiformis). Són animals filtradors que evolutivament són és propers a nosaltres que no pas les estrelles de mar o les gambes!

Flotant hi ha salpes (Salpa maxima) on els individus asexuals formen aquestes tires llargues. Són "parets" de les clavellines, però de vida lliure formant part del plàncton.

I també n'hi ha en la seva forma sexuada que els veiem solitaris amb aquestes "banyes" als extrems.

També es deixen veure aquestes meduses luminescents (Pelagia noctiluca) de dimensions particularment grans: l'ombrel·la fa uns 10 cm de diàmetre, cosa que a l'estiu acostumen a ser la meitat de grans.

Vaja, un dia d'aquells que t'indica que la vida, també sota l'aigua, està en plena ebullició, i, a mar, potser s'aproparà algun animal gros que se'ls mengi. Per quan hem acabat de fer les darreres comprovacions mecàniques a la Maru, el vent a rolat a un gregal ben fresc. Tot i així, ens decidim a sortir. L'onada és molt curta, es veuen crestes blanques arreu, però agafant bé les onades no s'hi està massa incòmode. En qualsevol cas, albirar alguna cosa és ben difícil. Som a l'alçada de la cala de Treumal (Blanes) pensant en tornar a port quan... SORPRESA! Flotant i amb el cap ben aixecat per sobre l'onatge veiem una TORTUGA!!!

Ens hi apropem ben a poc a poc, tot i la mala mar. És la primera vegada que ens passa i ens temem que estigui ferida o enredada amb alguna cosa. Quan som a prop ens alegra veure que està bé, tant la closca com les aletes estan senceres, sense senyals de cap ferida, però així que ja estava a la vista per filmar-la s'ha capbussat!

Per sort nostra, avui hem vingut preparats amb una petita filmadora que es pot submergir. I aquí la teniu! Tot i el nostre optimisme inicial veiem que sí que té un fil de pescar enganxat... esperem que sigui a la closca!

I amb dos cops d'aleta pectoral més han estat suficients per desaparèixer...

Hem voltat una estona més sense èxit, però això no ens ha tret el somriure que un cop a port encara portàvem dibuixat a la cara.

Els companys del CRAM ens informen que es tracta d'un juvenil o femella de tortuga babaua (Caretta caretta). És la més habitual al Mediterrani i en un parell d'ocasions recents ha niat a les platges de la veïna Malgrat de Mar. Ves que no estigui pensant d'anar-hi altra vegada!

Salut! 

Port Blanes: catàleg de salpes i...

 Avui a migdia encara es veien salpes al port de Blanes, però no hi hem distingit tooooota la resta d'organismes gelatinosos que els acompanyaven la setmana passada. Abans de continuar us voldríem fer dos aclariments:

Primer: les salpes tenen aquest aspecte si no t'hi apropes molt. Sí, sí, són aquestes cosetes que semblen trossets de plàstic o inclús escumetes... 

Segon: per fer les fotos ens hem hagut de tirar per terra de la passarel·la, tenir el mòbil a un dit de l'aigua i després encara editar les imatges perquè es vegin millor les estructures semitransparents que tenen.

Així que aquí en teniu un petit catàleg del què hem aconseguit identificar! I ho farem començant pels organismes de menys a més evolucionats i veureu perquè...

La medusa del gènere Aequorea, fixeu-vos que el cap no és nomes la part ratllada, sinó que també fa una cúpula més alta. I no té tentacles a sota, el què hi ha és una salpa!

L'Aequorea sp. és una medusa poc urticant i de nit brilla!

Aquesta altra medusa és un borm (Aurelia aurita), també és poc urticant. Les rodones rosades són les seves gònades, és a dir, el seu aparell reproductor

La Cassiopea sp. també és un tipus de medusa poc urticant

A diferència de l'Aequorea, la Cassiopea sí que té tentacles gruixuts i abundants a la part central

Aquesta altra medusa ens ha fascinat. Es tracta de la Leuckartiara octona, tot i tenir tentacles ben curtets bicolors, es mou a molta velocitat! 

Deixem els meduses i passem a uns altres organismes una mica més evolucionats: són els ctenòfors. I a la imatge tenim un cinturó de Venus (Cestus veneris). Es tracta d'aquesta cinta quasi transparent que pot arribar a fer un metre de llarg! Als seus marges hi té una mena de pèls transparents anomenats cilis, que al incidir-hi la llum el Sol sembla que brilli

I ara sí anem a parlar de les salpes! Primer de tot dir que se'ls considera organismes més evolucionats que no pas els pops, musclos, gambes o garotes de mar. Això és degut a que són els primers que tenen una mena de columna vertebral anomenada notocorda. Es tracta d'organismes filtradors i el punt vermellós és el seu estómac. El què encara és més curiós es que el seu cicle de vida té una fase sexual (que es pot reproduir) i una d'assexual. Segons en la fase que es trobi és físicament diferent.

A la imatge hi tenim una Thetys vagina en fase asexual. La què veiem fa uns 15cm de llargada, però segons bibliografia pot arribar als 30cm de llarg!

I l'organisme més gros de la imatge és una altra Salpa maxima però aquesta vegada en fase sexual. És lleugerament més petita que l'anterior. Segons bibliografia fa 8cm de llarg, però aquesta feia 10cm

Aquesta foto l'hem fet avui, que no sabem perquè totes les salpes tenen "cosetes" brillants blanques enganxades. De totes maneres ens ha semblat una bona imatge de la Salpa fusiformis. La que té les dues banyes allargades està en fase sexual, mentre que la resta, amb forma de barril són en fase sexual. Segons la bibliografia la fase asexual és més gran (5cm) i la sexual és més petita (3cm). Nosaltres no sabem si és que s'han fet un fart de menjar, o senzillament estan poc estudiats, però tot i que la mida és com diu la bibliografia, ja veieu que hi ha una mica de barreja de talles!

Aquí us posem una altra  Salpa fusiformis en fase sexual perquè en pugueu apreciar millor les estructures que té que li fan com de "costelles" per mantenir la forma de sac obert

A la imatge altres Salpa fusiformis agregades en fase sexual

I per si no teníem prou incògnites aquí van uns altres que tampoc hem sabut identificar. Ens referim a aquestes esctructures blanc brillant

Aquí en tenim una altra

I aquí encara una altra

I aquest tan allargat en primer pla pensem que també té a veure amb les imatges anteriors. Sospitem que es tracta de trossos d'algun sinòfor, un tipus de medusa molt curiós que està format per una colònia on cada individu té una funció: uns són nedadors, uns altres reproductors... Malauradament no hem sabut trobar més informació al respecte i sospitem què hem trobat al port estan una mica trencats per l'acció de les hèlices de les embarcacions...

Així que amb interrogants i sense no hem volgut perdre l'oportunitat de mostrar-vos uns organismes que només ocasionalment veiem fent immersió durant les nostres parades de descompressió abans de pujar dalt de la Maru!

Salut!

Port de Blanes: salpes i molt més!

Novament ahir teníem un bon dia per fer immersió, però per restriccions de la pandèmia i motius laborals no ha estat possible. Tot i així ens hem acostat a la Maru per fer-li el manteniment i... SORPRESA!

Si dimecres us informàvem que estàvem trobant salpes a la platja >>, ara ja les podeu veure vives acompanyades d'altres organismes gelationosos i sense haver-vos de mullar!

De fet ens fa molta il·lusió poder-vos-els mostrar, al ser transparents són molt difícils de fotografiar. I a més, a mar obert, aquella mica de corrent fa que et passin de llarg en no res!

Així que si no sabeu on passejar aquest matí acosteu-vos a ports i espigons, és tot un espectacle!

Salut!

Punt 182 (-43m): Cercant microplàstics, mostra 3

Continuem el mostreig de microplàstics amb immersions més profundes, avui punt 182 a 43m de profunditat. Tot i el Sol esplèndid l'aigua encara és a 13ºC, brrrrrr!!!

Baixem!

Anem per feina, primer de tot prenem la mostra de sorra no fos cas que amb algun imprevist no la poguessim recollir!

Dia pròpiament de primavera, és a dir, molta vida de camí al fons fent que l'aigua sigui francament VERDA!!! 

La roca és molt baixa, però no treu que alguna anemona (Anemonia viridis) la consideri una bona talaia des d'on posar-se a caçar

També en aquesta ocasió els cap-roigs (Scorpaena scrofa) estan tan confiats que ni es molesten en aixecar la seva aleta dorsal verinosa per foragitar-nos

Malauradament, també aquí trobem fils de pescar

Avui no ens podem entretenir més per la correntada, així que cap a la Maru falta gent!

Això sí, una de les coses fascinants de la primavera a mar són la quantitat d'organismes transparents que ens passen pel costat. Tot i que hi són tot l'any, només ara i a la tardor s'han engreixat tant com per ser visibles a ull nu. A la imatge una fila de salpes (Salpa maxima). Cada puntet negre és un individu que està enganxat al del costat lateralment fent aquesta mena de cucs. 

I no us penseu que tot han estat bèsties estranyes, les salpes i altres animals plantònics són el menjar d'un munt de peixos... I aquestes gavines, gavians, corb marins i baldrigues n'han detectat a prop de superfície. Ja ho veieu que el banquet és espectacular!

Salut!

Projecte amb el suport de:

Punt 306 (-36m): Ja és primavera!

Aquesta primavera continua sent tan variable com l'hivern que acabem de deixar, no hi ha manera que les previsions meteorològiques s'acabin d'ajustar a la realitat! Així que amb moltes ganes de submergir-nos, però amb una mica de prudència, enfilem cap a un punt proper al port de Blanes. Es tracta del punt 306, es troba a 36m de profunditat a l'alçada de S'Agulla (Blanes).
Baixem!


Continuem amb aigua ben freda, 13ºC i al mirar cap a baix distingim una estructura platejada. Què serà? Comencem a baixar i a 15m de profunditat trobem la resposta: salpes (Salpa maxima)!

Tenen un cicle vital força curiós, una fase és en forma individual i l'altra en forma les cadenes com les de la fotografia. Aquesta és la fase de reproducció sexual i tots els individus periòdicament canvien de gènere, ara són mascles, ara són femelles... S'alimenten de fitoplàncton i el capten filtrant l'aigua. A la primavera i tardor és quan hi ha més fitoplàncton i aquestes salpes es fan tan grans com les d'avui, algunes cadenes feien prop d'un metre llarg i cap a 7cm d'amplada. Al haver-los d'apartar amb la mà ens ha sorprès notar que són molt dures!

Després d'aquesta capa tan productiva prop de la superfície, el fons del mar es veu ben fosc, però l'aigua és força més transparent. I és que el fitoplàncton necessita de la radiació solar per créixer i més avall no se'n troba tanta quantitat.

Arribem a aquesta petita roca molt foradada que fa un 10m de llarg.

Dins dels forats hi trobem cap roigs (Scorpaena scrofa), alguns de dimensions notables

Es nota que som a menys profunditat de l'habitual ja que es veuen més algues com ara aquestes beques (Codium bursa). Són aquestes boles verdes que en alguns llocs les anomenen boines per la seva forma.

Explorant la roca ens crida l'atenció aquesta Alicia mirabilis. Aquest és el seu aspecte quan està inactiva, però a la nit, quan caça s'estira formant un tronc llargarut amb tot de tentacles al final!

Als voltants de la roca principal, hi ha petites pedres on hi trobem alguna petita mà de mort (Alcyonium acaule). Al costat d'un esquelet de garota de mar, fixeu-vos que a sobre té tot de 

petits foradets amb forma d'estrella 

Restes de fulles de posidònia (Posidonia oceanica) barrejades amb escombraries, com aquesta llauna 

Una xarxa de pescar molt colonitzada...

Però tot i així aquí a baix també és primavera. I sinó pregunteu a aquesta parella de flabellines liles (Flabellina affinis). Si resseguiu les branques d'aquest hidrozou que sembla un arbret hi trobareu les seves postes d'ous!

I nosaltres que tornem cap a la Maru, que el dia s'està embolicant, salut!

Punt 148 (-43m)

Després de cap de setmanes impracticables, avui tornem a sortir amb la Maru! I amb aquest solet d'hivern les ganes de tirar-nos a l'aigua ja són irresistibles!!!!

Enfilem cap al punt 148 que es troba entre les platges de Fenals i la gran de Lloret de Mar. Es tracta de dos roques allargassades que formen angle recte l'una respecte l'altra. I baixem!

Argh! Quin desastre de visibilitat! Coses que passen quan es refreda tant l'aigua: es barregen les aigües fredes riques en nutrients del fons amb les càlides de més amunt, i el resultat és un fort creixement del plàncton. Vaja, que amb un microscopi veuríem bitxos de tota mena, però sense, és com si hi hagués boira, buffff!!!

Bé, acostant molt la cámara a les roques encara us podem ensenyar alguna cosa...

Novament trobem la roca molt colonitzada, envoltada de castanyoles (Chromis chromis, els marrons) i forcadelles (Anthias anthias, els roses). No és massa habitual trobar tantes castanyoles aquí a baix, sembla que avui no els hi molesta tant la foscor!

Reseguint la roca també trobem aquest eriçó lila (Sphaerechinus granularis) i aquesta estrella de mar vermella (Echinaster sepositus). Totes dues espècies tampoc les acostumem a trobar a tanta profunditat a la nostra zona d'estudi.

Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) fa guàrdia davant del seu cau.

I malauradament la presència de l'activitat humana se'ns fa ben evident: hi ha moltes xarxes, fils de pescar i cordes com la de la foto.

Enfilem cap a la superfície i ens trobem amb aquestes salpes (Salpa maxima)!

Es tracta d'aquests animalons transparents en forma de sac que sovint van enganxadets fent llargues tires sospeses a l'aigua. Els de la foto són petits com el dit gros de la mà, però n'hi ha de tan grossos com la mà sencera! Això sí, tranquils que no tenen res a veure amb les meduses!!! Filtren l'aigua que troben al seu pas per alimentar-se. I és que algú s'havia de menjar tot aquest plàcton!

Els habituals a aquest blog veureu que hem canviat el nom comú associat al peix Anthias anthias. Erròniament l'anomenaven tres cues, però es tracta d'una forcadella. Disculpeu la confusió!

Salut!

Dia de "comandos"!!!(Punt 29 a -55m)

Un matí tan assoleiat i una mar aparentment tan calmada poc feien pensar en un dia de "comandos"!
Avui l'experiència i l'enginy han estat claus per fer front a el fort corrent amb què ens hem trobat. Com us hem explicat d'altres vegades, un cop arribem al punt d'immersió llancem el què diem un fondeig (una boia lligada a un plom), per senyalitzar on som. Nosaltres fem servir 8kg de plom. Doncs bé, ja us podeu imaginar quina gràcia deu fer que en arribar a baix, trobar que aquest plom és arrossegat pel fons degut al corrent. No només això, inclús quan es troba alguna roqueta fa un petit saltironet per continuar mar enllà!
Així que no hem tingut altre remei que mirar de seguir-lo una mica per finalment pujar cap a la superfície.

Això sí, no tot han estat desgràcies. Primer de tot la temperatura de l'aigua continua a 20ºC! I el què encara és millor, la visibilitat: ja es veia el fons des dels 34m de profunditat!

I aquestes són les fotos que hem pogut fer avui:

Als voltants del punt d'immersió, a 57m, el paisatge és el què anomenem grapissar: sorra gruixuda amb petxines trencades i alguns organismes que aconsegueixen viure-hi a sobre.

La roca en qüestió era tan poca cosa que mireu amb què s'ha hagut de conformar aquesta llagosta per amagar-se!

En primer pla tenim una gorgònia blanca (Eunicella singularis). Però si us fixeu bé, veureu una morena amagant-se... (Si feu clic sobre la imatge la veureu millor!)

Entre aquestes pedretes baixes altres organismes s'hi han anat "plantant", com aquesta gorgònia groga (Paramuricea grayi)

L'esponja Axinella polypoides

Una gorgònia vermella (Paramuricea clavata)

Un exemple d' "overbooking"

Altres esponges han trobat la manera d'ocupar més espai...L'esponja rosada és una Petrosia ficiformis i la groga una Axinyssa digitata

O fins i tot de recobrir extensions de roca, deixant ben poc espai a la competència com ho fa aquesta Hexadella racovitzai! I de color vermell tenim una ascídia (Halocynthia papillosa)

Però també hem vist mooooolt peixos. A part de les forcadelles, aquí teniu aquest banc de variades (Diplodus vulgaris)! 

I ara ja sí toca pujar cap amunt on ens espera un espectacle que només gaudim de manera tan espectacular a la primavera i la tardor: moments que degut als canvis de temperatura de l'aigua, es barreja molt de dalt a baix, fent que els nutrients siguin més disponibles als organismes que hi viuen.

És el moment de veure una sèrie d'organismes transparents que semblen extraterrestres!!!

Malauradament costa molt de fotografiar, així que avui només parlarem de les salpes:

Sovint ens adonem de la seva presència perquè van totes enganxadetes fent aquesta mena de "cucs". 

Si ens apropem veiem que són com uns sacs oberts pel final. Es tracta d'uns "cusins" de l'ascídia (Salpa maxima) que us hem ensenyat abans! Aquests són ben transparents i de vida lliure: es deixen arrossegar pels corrents marins.

De vegades no els trobem tan "ordenadets" i van en petits grups

Mentre van a la deriva es van alimentant del què troben al seu pas. 

Ja ho veieu. Al mar també hi ha "estacions" de l'any!

Salut!