Punt 191 (-30m) Ja és primavera!

Tot i aquest pont tan fantàstic, el temps no acaba d'acompanyar sobretot a nivell marítim. Avui és l'únic dia que veiem alguna possibilitat de fer immersió, però amb Biodramina!!! A més l'aigua s'està escalfant molt ràpidament, a superfície ja és a 18ºC, així que el plàncton està creixent: ja és primavera! I això també vol dir, aigua tèrbola... Ens decidim a tornar al punt 191, on la setmana passada vàrem canviar l'hidròfon i parar més atenció a els organismes de menors dimensions... Baixem!

A la part més alta de les roques hi predominen les algues

Com aquesta alga verda Flabellia petiolata 

O aquesta alga bruna del gènere Dictyota sp.

I aquesta alga roja (Peyssonnelia sp.) acompanyant aquesta esponja taronjada lobulada (Agelas oroides)

Passejant-s'hi per sobre trobem aquest eolidaci de Banyuls (Nemesignis banyulensis) que ens mostra els seus tentacles orals (les banyes allargades de punta blanquinosa), els rinòfors amb els què nota el gust (la parella de banyetes rugoses de color ataronjat) i els cerata amb els que respira (tota la resta de "punxes")! 

Perquè us feu una idea de com es nota l'onatge tot i ser a 30m de profunditat, fixeu-vos amb els rinòfors, els té una mica doblegats cap a un costat!

Fent-li companyia hi ha també un grapat de flabelines d'Ischia (Paraflabellina ischitana). En aquesta espècie els tentacles orals són llisos, violats amb les puntes blanques i els rinòfors tenen la mateixa coloració però són rugosos

En aquesta imatge es pot apreciar millor la rugositat dels rinòfors. A la punta dels cerata, de color blanc, hi ha el cnidosac. Es tracta d'un espai on acumula les cèl·lules urticants dels cnidaris dels quals s'alimenta i que pot expulsar quan necessiti defensar-se!

Però què són els cnidaris? Un conjunt d'organismes que tenen en comú un aparell bucal format per tentacles urticants. Hi incloem animals tan diversos com les meduses, les gorgònies o com els hidraris de la imatge. Si us hi fixeu a les branques hi podreu distingir uns petits "paraigües", són els pòlips! Així que aquests llimacs de mar que us acabem de descriure, no estan pas interessats a les algues, sinó en aquests hidraris del gènere Eudendrium sp. dels quals s'alimenta. Vaja, que al contrari dels seus cosins terrestres, aquests són ben carnívors!

Així que com a parent de l'hidrari tenim aquesta anemone (Anemonia viridis) amb tentacles que fan més de 15cm de llargada

I de menors dimensions aquesta anemone de tub (Cerianthus membranaceus) que avui està amagat i podem apreciar com n'és de tou el tub on s'amaga

I aquí en canvi en tenim una versió colonial de cnidari i molt calcificada. Es tracta de la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa) 

Els individus estan molt a prop els uns dels altres i només en veiem la part de la boca, la resta de l'individu continua per sota dins d'un tub ben dur. Tot i que entre mig algun altre organisme s'hi amaga com esponges o ofiures. Però si és un cnidari, on són els tentacles?

Doncs per veure els tentacles caldrà fixar-se en aquestes estructures ratllades i veureu que en sobresurten com uns dits transparents. Ep! Que no us enganyi, tot i ser transparents són ben urticants!

I aquest en canvi, no és un cnidari, sinó un cuc que viu dins del tub calcari que s'ha fet ell mateix. El plomall que es veu és part del seu aparell bucal. Filtra l'aigua d'on n'extreu els microorganismes dels quals s'alimenta. S'ha vist que a les puntes d'aquest plomall hi té una mena d'ulls molt senzills que detecten foscor i moviment, per això així que t'hi apropes de seguida desapareix dins del tub. Avui encara hem estat de sort que s'ha deixat fer una foto abans d'amagar-se!

I controlant els nostres moviments està aquest reiet (Apogon imberbis)

Malauradament, també hi trobem tovalloletes d'un sol ús escampades per tot arreu... Tan difícil és llençar-les a la brossa?

Bé, tot i la Biodramina tant d'onatge és atabalador, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 339 (-52m) Phycis point!

Un altre cap de setmana de previsions meteorològiques estranyes però que permeten anar més lluny de l'habitual. Estranyes perquè a partir de migdia no comença la garbinada que sempre fa els retorns a port més pesat, però acceptable perquè tot i que tenim ones molt baixes i seguides encara ens permet fer immersió. Potser algú s'haurà de prendre alguna cosa per al mareig, però es pot fer. Així que ens hem animat a anar a un punt nou, el 339 que queda a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta d'una zona de roca baixa, fragmentada, a 52m de profunditat. Tot feia preveure trobar-hi més gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), però no ha estat ben bé així. Ara, el lloc ha estat tan fascinant que hi hem anat dissabte i diumenge. Aquí en teniu el resum: baixem!

Primer impacte del dia: a la part de la roca on hem caigut no hi ha gorgònies, però a l'entrada dels forats més grossos de la roca hi ha una mòllera roquera (Phycis phycis). Es tracta d'un peix molt esquerp que així que et veu s'amaga. En canvi avui, per algun motiu que no entenem, no només n'hi ha moltes, sinó que a més són totes fora del cau! Malauradament som massa lluny perquè hi arribi la llum dels flaixos, així que baixem arran de roca i intentem plasmar el moment... però al fer-ho, noten la nostra presència i es comencen a amagar... A la imatge en veiem 4, i vosaltres?

Aquí en teniu un primer pla perquè la pugueu veure millor

Aixequem el cap i encara un altre peix en una postura que fa temps que no vèiem... Fem CLICK i... no es veu de la quantitat de forcadelles (Anthias anthias) que té davant! En deixarà apropar-nos-hi per una segona oportunitat?

I aquí la tenim: una morena (Muraena helena), ben dreta que a poc a poc es va amagant...

Però que més endavant tornem a trobar amb un posat gens amistós. I és que a mar, cadascú té les seves estratègies per no ser devorat!

I un altre que acostuma a ser petit, però avui hem trobat un bon exemplar és aquest serrà (Serranus cabrilla). Són tan territorials que qualsevol diria que estava fent el possible per sortir a la foto!

Cap a l'extrem oposat de la roca, ja no trobem mólleres però sí gorgònies. A la imatge una gorgònia groga Paramuricea grayi

Aquí la versió bicolor de la Paramuricea clavata que és més coneguda com a gorgònia vermella

I aquí un detall d'una altra gorgònia amb unes petites estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

Però no us penseu, també s'enfilen sobre gorgònies blanques (Eunicella singularis) per escarransides que siguin...

O inclús poden passar sense gorgònies, enfilant-se sobre altres organismes a fi de tenir una bona talaia

Són d'hàbits més aviat nocturs, per això normalment us les mostrem amb els braços cargolats, però es veu que aquesta s'ha quedat amb gana i està de cacera!

De fet les estrelles de cistell són realment ofiures. Si us fixeu a les fotografies anteriors veureu que els braços sobresurten a partir d'una estructura circular. Són ben diferents de per exemple aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

O aquesta estrella verda (Marthasterias glacialis)

Pel què fa als cucs, us en volem presentar dos de particularment vistosos: a la imatge una Protula sp que per distingir-la d'altres espècies cal observar-la al laboratori

I aquests petits Dialychone. Tan els uns com els altres, així que t'hi apropes s'amaguen dins del tub.  Així que normalment, i amb sort, només et donen una sola oportunitat de fer-los-hi una foto que ja no els veus més!

I després de parlar de tants caçadors, aquests produiran els seus residus que altres organismes aprofiten com a aliment. Estem parlant de filtradors: ascidis i esponges. A la imatge uns ascidis que els individus viuen separats uns dels altres, les leucèmies (Halocynthia papillosa), tot i que a la imatge estan físicament molt junts

N'hi ha que prefereixen tenir pràcticament tot el cos amagat com el cas d'aquests budells (Ciona edwardsi) d'on només en sobresurten els seus sifons grocs

Uns altres tenen un peu llarg i són ben transparents com les Pycnoclavella sp de color groc de la imatge. Però de color blavós tenim un altre tipus d'ascidi, aquest Cystodytes dellechiajei forma colònies incrustants.  Aquí sí que a ull nu no podem distingir els forats que els hi fan de sifó que us vàrem explicar a la passada immersió>>

D'altres també incrustants, com Diplosoma spongiforme, són transparents i no cobreixen del tot l'organisme que fan servir de substrat on agafar-se de manera que continuïn vius.

Altres ascidis colonials formen aquestes estructures globuloses d'uns 15cm d'alçada com aquest Pseudodistoma crucigaster

Els altres grans filtradors però amb estructures internes molt menys evolucionades són les esponges. Les que més destaquen en aquest entorn són les esponges canelobre (Axinella polypoides) amb mides que a la immersió d'avui oscil·len entre els 15-40cm d'alçada, 

Menys vistosa, però també de grans dimensions (30 cm de diàmetre) és aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella)

I també aprofitem per presentar-vos la sorprenent Ciocalypta penicillus. Resulta que la major part de l'organisme es troba sota el sediment formant una base incrustant continua i només en sobresurten aquestes estructures còniques d'uns 3-4cm d'alçada que veieu. 

i ja no diguem de les esponges que semblen ascidis i dels ascidis que semblen esponges... I és que en aquests entorns, quan et pares a mirar hi ha de tot! 

Desgraciadament, aquí també trobem xarxes abandonades que fa força temps que hi són

però que si més no, ja no pesquen de forma fantasma

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!