Punt 339 (-52m) Phycis point!

Un altre cap de setmana de previsions meteorològiques estranyes però que permeten anar més lluny de l'habitual. Estranyes perquè a partir de migdia no comença la garbinada que sempre fa els retorns a port més pesat, però acceptable perquè tot i que tenim ones molt baixes i seguides encara ens permet fer immersió. Potser algú s'haurà de prendre alguna cosa per al mareig, però es pot fer. Així que ens hem animat a anar a un punt nou, el 339 que queda a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta d'una zona de roca baixa, fragmentada, a 52m de profunditat. Tot feia preveure trobar-hi més gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), però no ha estat ben bé així. Ara, el lloc ha estat tan fascinant que hi hem anat dissabte i diumenge. Aquí en teniu el resum: baixem!

Primer impacte del dia: a la part de la roca on hem caigut no hi ha gorgònies, però a l'entrada dels forats més grossos de la roca hi ha una mòllera roquera (Phycis phycis). Es tracta d'un peix molt esquerp que així que et veu s'amaga. En canvi avui, per algun motiu que no entenem, no només n'hi ha moltes, sinó que a més són totes fora del cau! Malauradament som massa lluny perquè hi arribi la llum dels flaixos, així que baixem arran de roca i intentem plasmar el moment... però al fer-ho, noten la nostra presència i es comencen a amagar... A la imatge en veiem 4, i vosaltres?

Aquí en teniu un primer pla perquè la pugueu veure millor

Aixequem el cap i encara un altre peix en una postura que fa temps que no vèiem... Fem CLICK i... no es veu de la quantitat de forcadelles (Anthias anthias) que té davant! En deixarà apropar-nos-hi per una segona oportunitat?

I aquí la tenim: una morena (Muraena helena), ben dreta que a poc a poc es va amagant...

Però que més endavant tornem a trobar amb un posat gens amistós. I és que a mar, cadascú té les seves estratègies per no ser devorat!

I un altre que acostuma a ser petit, però avui hem trobat un bon exemplar és aquest serrà (Serranus cabrilla). Són tan territorials que qualsevol diria que estava fent el possible per sortir a la foto!

Cap a l'extrem oposat de la roca, ja no trobem mólleres però sí gorgònies. A la imatge una gorgònia groga Paramuricea grayi

Aquí la versió bicolor de la Paramuricea clavata que és més coneguda com a gorgònia vermella

I aquí un detall d'una altra gorgònia amb unes petites estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

Però no us penseu, també s'enfilen sobre gorgònies blanques (Eunicella singularis) per escarransides que siguin...

O inclús poden passar sense gorgònies, enfilant-se sobre altres organismes a fi de tenir una bona talaia

Són d'hàbits més aviat nocturs, per això normalment us les mostrem amb els braços cargolats, però es veu que aquesta s'ha quedat amb gana i està de cacera!

De fet les estrelles de cistell són realment ofiures. Si us fixeu a les fotografies anteriors veureu que els braços sobresurten a partir d'una estructura circular. Són ben diferents de per exemple aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

O aquesta estrella verda (Marthasterias glacialis)

Pel què fa als cucs, us en volem presentar dos de particularment vistosos: a la imatge una Protula sp que per distingir-la d'altres espècies cal observar-la al laboratori

I aquests petits Dialychone. Tan els uns com els altres, així que t'hi apropes s'amaguen dins del tub.  Així que normalment, i amb sort, només et donen una sola oportunitat de fer-los-hi una foto que ja no els veus més!

I després de parlar de tants caçadors, aquests produiran els seus residus que altres organismes aprofiten com a aliment. Estem parlant de filtradors: ascidis i esponges. A la imatge uns ascidis que els individus viuen separats uns dels altres, les leucèmies (Halocynthia papillosa), tot i que a la imatge estan físicament molt junts

N'hi ha que prefereixen tenir pràcticament tot el cos amagat com el cas d'aquests budells (Ciona edwardsi) d'on només en sobresurten els seus sifons grocs

Uns altres tenen un peu llarg i són ben transparents com les Pycnoclavella sp de color groc de la imatge. Però de color blavós tenim un altre tipus d'ascidi, aquest Cystodytes dellechiajei forma colònies incrustants.  Aquí sí que a ull nu no podem distingir els forats que els hi fan de sifó que us vàrem explicar a la passada immersió>>

D'altres també incrustants, com Diplosoma spongiforme, són transparents i no cobreixen del tot l'organisme que fan servir de substrat on agafar-se de manera que continuïn vius.

Altres ascidis colonials formen aquestes estructures globuloses d'uns 15cm d'alçada com aquest Pseudodistoma crucigaster

Els altres grans filtradors però amb estructures internes molt menys evolucionades són les esponges. Les que més destaquen en aquest entorn són les esponges canelobre (Axinella polypoides) amb mides que a la immersió d'avui oscil·len entre els 15-40cm d'alçada, 

Menys vistosa, però també de grans dimensions (30 cm de diàmetre) és aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella)

I també aprofitem per presentar-vos la sorprenent Ciocalypta penicillus. Resulta que la major part de l'organisme es troba sota el sediment formant una base incrustant continua i només en sobresurten aquestes estructures còniques d'uns 3-4cm d'alçada que veieu. 

i ja no diguem de les esponges que semblen ascidis i dels ascidis que semblen esponges... I és que en aquests entorns, quan et pares a mirar hi ha de tot! 

Desgraciadament, aquí també trobem xarxes abandonades que fa força temps que hi són

però que si més no, ja no pesquen de forma fantasma

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 330 (-40m) Primera exploració de Restaurem!

Finalment, després de pràcticament 1 mes de mal temps podem sortir amb la Maru per iniciar el projecte Restaurem! Es tracta d'un petit projecte, amb el suport de #ProyectoLibera, on explorarem 3 punts representatius dels Jardins Submergits de la Selva.  En una primera visita n'avaluarem el seu grau de degradació amb filmacions i fotografies i, en una segona, es procedirà a la seva restauració dins de les possibilitats de les què disposem a S'Agulla. I és que a aquestes profunditats, el mínim esforç fa que es disparin els consums d'aire!

Som davant de s'Agulla, la petita cala que dona nom a la nostra associació. Avui baixarem a una zona de coral·ligen format de roques petites aïllades.  Malauradament, com ja vàrem observar amb el projecte Mapejat d'arts de pesca abandonat a la Costa Brava sud, com més a prop del port de Blanes, més arts de pesca abandonats! Però no només són arts de pesca, al projecte No només canvi climàtic, vàrem analitzar el trist protagonisme que també tenen les tovalloletes d'un sol ús. Així que avui intentarem fer la nostra contribució a la restauració del fons marí explorant el punt 330. Baixem!

Avui es nota que és febrer i no només perquè l'aigua des de la superfície fins al fons està tota a 14ºC, sinó perquè a més sembla que el paisatge estigui adormit. Fa fred i la vida es desenvolupa a un ritme més pausat. Al tractar-se de roques petites l'efecte crida que fan sobre els peixos de roca és relativament petit. Però no per això estan exemptes  de vida! A aquesta profunditat, poques algues i més organismes filtradors. Els protagonistes són sobretot ascidis i esponges.

Pel què fa a ascidis avui ens quedarem amb aquest estofat (Diazona violacea). És de tipus colonial, on els individus estan connectats per la base. Forma una estructura de dos orificis a mode de sifó, que li permet filtrar l'aigua. D'altres espècies són de forma solitària que els podreu veure més endavant en aquest post

Tot i que la major part de les clapes de colors corresponen a esponges, la rosada és una alga calcàrea (Lithophyllum stictiforme). I sí, tot i ser rosa, també fa la fotosíntesi! L'esponja blau cel és una Phorbas tenacior, però la marronosa que cobreix la major part de la roca. Les taques blau fosc de la base en canvi són colònies incrustants d'ascidis (Cystodytes dellechiajei). I és que tant les esponges com els ascidis, uns altres filtradors que no tenen res a veure! I com els distinguim? El mètode infal·lible és agafant una mostra i mirant-les al laboratori amb l'ajuda d'un microscopi! Entre d'altres estructures que ens ajuden a la seva identificació són les espícules: unes estructures calcàries que semblen escuradents i estrelles, serveixen per mantenir els canals oberts de la seva estructura porosa. Són pròpis d'esponges i d'alguns ascidis. Nosaltres a ull nu, no us en podem dir més detalls.

Tot i la nostra inexpertesa per identificar aquest tipus d'organismes, són sempre un espectacle de veure!

I en aquesta banda de món on res és el què sembla: la taca verda no és una esponja, sinó una alga (Palmophyllum crassum). I aquesta mena de teixit conegut com a puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii) es tracta d'un briozou: un animal colonial que viu dins d'una capsuleta d'on en sobresurten uns tentacles per captar aliment. Aquestes capsuletes van totes enganxades les unes amb les altres, formant aquestes estructures tan curioses.

I en quin estat de conservació es troba aquest punt? Doncs potser ens podia semblar un punt poc especial per la fauna piscícola, però a jutjar per la de fils de pescar que hi ha, potser no sempre ha estat així!

En alguns punt, els fils i altres arts formen uns bons manyocs que un cop colonitzats es fan tan difícils d'identificar com de retirar

El cas més curiós és potser el de la imatge. És evident que hi han fils de pescar, però està colonitzada per aquesta esponja taronja (Cliona rhodensis) que és perforant! És a dir, és una esponja que li agrada el substrat calcari, el qual pot ser una roca com una alga calcàrea. Així que no sabem si es tracta d'una roca amb fils enrotllats o només una massa de fils que primerament ha estat colonitzada per algues calcàries i després s'hi ha instal·lat a sobre l'esponja. Això sí, altres ascidis també han aprofitat per convertir-la en la seva llar. Hi distingim: la leucèmia (Halocynthia papillosa), el budell (Ciona edwardsi) i encara un altre de transparent que no sabem identificar.. Els veieu?

I pel què fa a xarxes també en trobem d'abandonades. La present no la retirarem per diversos motius: 1) no tenim els mitjans per fer una tasca tan perillosa i, 2) ja està col·lapsada i colonitzada, és a dir, ja no pesca, així que tampoc donem avís als companys de pescafantasma.cat. No és que ens agradi prendre aquesta decisió, però n'hi ha tantes i són tan complicades d'extreure que cal prioritzar les que encara pesquen. Però si ho voleu veure, aquí en teniu una mostra del què val caldre mobilitzar...

I el què sí que n'hi ha per tot arreu són tovalloletes d'un sol ús. Al estar colonitzades no es veuen blanques, però ja veieu que a mar no es degraden gens!

I sinó, pregunteu-li a aquest cap tinyós (Scorpaena notata) que davant de casa ja té fil de pescar i tovalloleta d'un sol ús!

I on no hi ha roca trobem fils de pescar tirats metres i metres sobre el fons...

A veure què aconseguim treure consumint el mínim d'aire possible!

Seguirem informant!

Salut!

Amb el suport de:

Punt 240 (-42m) Un dia de coves petites

Avui, ja que la mar està com un plat, decidim visitar un punt nou: el 240 (-42m). Es troba a la barra que corre paral·lela a la costa entre Blanes i Lloret de mar. Baixem!!!

L'aigua està bastant neta. Sorpren el gran nombre de forats molt colonitzats que hi ha a la roca. Entre els "habitants" hi podem veure una llagosta (Palinurus elephas) cap per avall. Sì sì heu vist bé, no és un efecte òptic !!!

Us l'apropem en aquesta imatge 

Aquí tenim una altra cova petita on es refugien les forcadelles (Anthias anthias). El seu interior està entapissat per esponges d'or (Aplysina cavernicola), són aquests tubs curts de color groc 

En canvi a la paret externa d'aquesta altra mini cova les taques violades corresponen a l'esponja  Oscarella lobularis, i d'aspecte semblant però de color verdós és el tunicat Cystodytes dellechiajei. Destaquem, a més, l'estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) que sembla es prepari per menjar-se les esponges

Qui sembla que no vulgui menjar és aquesta altra estrella de mar vermella Echinaster sepositus

I com a cada immersió no podia faltar la secció d'objectes perduts: aquí tenim un tros de xarxa que tapa l'espai entre dues roques, formant una mini cova...

...la bola de fil de pescar ...

Però el que realment ens ha cridat l'atenció és aquesta sola de sabata ... Com ha arribat fins aquí?

I mentre busquem una resposta a aquest misteri, tornem cap a la Maru, que com sempre ens espera a dalt.

Salut!