Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paraflabellina ischitana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paraflabellina ischitana. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 de maig del 2026

Punt 191 (-30m) Ja és primavera!

Tot i aquest pont tan fantàstic, el temps no acaba d'acompanyar sobretot a nivell marítim. Avui és l'únic dia que veiem alguna possibilitat de fer immersió, però amb Biodramina!!! A més l'aigua s'està escalfant molt ràpidament, a superfície ja és a 18ºC, així que el plàncton està creixent: ja és primavera! I això també vol dir, aigua tèrbola... Ens decidim a tornar al punt 191, on la setmana passada vàrem canviar l'hidròfon i parar més atenció a els organismes de menors dimensions... Baixem!

A la part més alta de les roques hi predominen les algues

Com aquesta alga verda Flabellia petiolata 

O aquesta alga bruna del gènere Dictyota sp.

I aquesta alga roja (Peyssonnelia sp.) acompanyant aquesta esponja taronjada lobulada (Agelas oroides)

Passejant-s'hi per sobre trobem aquest eolidaci de Banyuls (Nemesignis banyulensis) que ens mostra els seus tentacles orals (les banyes allargades de punta blanquinosa), els rinòfors amb els què nota el gust (la parella de banyetes rugoses de color ataronjat) i els cerata amb els que respira (tota la resta de "punxes")! 

Perquè us feu una idea de com es nota l'onatge tot i ser a 30m de profunditat, fixeu-vos amb els rinòfors, els té una mica doblegats cap a un costat!

Fent-li companyia hi ha també un grapat de flabelines d'Ischia (Paraflabellina ischitana). En aquesta espècie els tentacles orals són llisos, violats amb les puntes blanques i els rinòfors tenen la mateixa coloració però són rugosos

En aquesta imatge es pot apreciar millor la rugositat dels rinòfors. A la punta dels cerata, de color blanc, hi ha el cnidosac. Es tracta d'un espai on acumula les cèl·lules urticants dels cnidaris dels quals s'alimenta i que pot expulsar quan necessiti defensar-se!

Però què són els cnidaris? Un conjunt d'organismes que tenen en comú un aparell bucal format per tentacles urticants. Hi incloem animals tan diversos com les meduses, les gorgònies o com els hidraris de la imatge. Si us hi fixeu a les branques hi podreu distingir uns petits "paraigües", són els pòlips! Així que aquests llimacs de mar que us acabem de descriure, no estan pas interessats a les algues, sinó en aquests hidraris del gènere Eudendrium sp. dels quals s'alimenta. Vaja, que al contrari dels seus cosins terrestres, aquests són ben carnívors!

Així que com a parent de l'hidrari tenim aquesta anemone (Anemonia viridis) amb tentacles que fan més de 15cm de llargada

I de menors dimensions aquesta anemone de tub (Cerianthus membranaceus) que avui està amagat i podem apreciar com n'és de tou el tub on s'amaga

I aquí en canvi en tenim una versió colonial de cnidari i molt calcificada. Es tracta de la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa) 

Els individus estan molt a prop els uns dels altres i només en veiem la part de la boca, la resta de l'individu continua per sota dins d'un tub ben dur. Tot i que entre mig algun altre organisme s'hi amaga com esponges o ofiures. Però si és un cnidari, on són els tentacles?

Doncs per veure els tentacles caldrà fixar-se en aquestes estructures ratllades i veureu que en sobresurten com uns dits transparents. Ep! Que no us enganyi, tot i ser transparents són ben urticants!

I aquest en canvi, no és un cnidari, sinó un cuc que viu dins del tub calcari que s'ha fet ell mateix. El plomall que es veu és part del seu aparell bucal. Filtra l'aigua d'on n'extreu els microorganismes dels quals s'alimenta. S'ha vist que a les puntes d'aquest plomall hi té una mena d'ulls molt senzills que detecten foscor i moviment, per això així que t'hi apropes de seguida desapareix dins del tub. Avui encara hem estat de sort que s'ha deixat fer una foto abans d'amagar-se!

I controlant els nostres moviments està aquest reiet (Apogon imberbis)

Malauradament, també hi trobem tovalloletes d'un sol ús escampades per tot arreu... Tan difícil és llençar-les a la brossa?

Bé, tot i la Biodramina tant d'onatge és atabalador, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

dijous, 5 de gener del 2023

Punt 191 (-31m) Una esponja en reproducció!

Aprofitant que les previsions són encara millors que les d'ahir, decidim repetir punt d'immersió. Ens hem deixat moltes coses per explicar-vos, però acompanyat de més fotos sempre s'entén millor. Baixem!

Es tracta d'un entorn de petites pedres molt colonitzades on no hi arriba molta llum solar tot i trobar-se a només 31m de profunditat. I què delata aquesta manca de llum? Doncs que es vegin tantes esponges!

Dies enrere ja us vàrem introduir a les particularitats de la seva anatomia>> En aquesta ocasió us mostrarem algunes més i unes en reproducció! A la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides). Normalment les veiem com si fossin canelobres com es veu al post que us hem indicat. La d'avui en canvi fa tot d'estructures laminades.


I com sabem que es tracta de la mateixa espècie? Pels òsculs en forma d'estrella que té! Recordem que es tracta d'organismes filtradors. L'aigua entra per uns foradets petits que té per tota la superfície, es filtra per uns canals i surt per uns forats més grossos i aparents que anomenem òsculs


Un cas on els òsculs són encara més evidents és el d'Ircinia variabilis. 

Vist de prop es pot apreciar com n'és de porós i com fins a l`òscul hi desemboquen tot de canals. Es tracta d'una esponja de coloració molt variable, podent ser de rosada a violada passant pel gris o el marró! Tot depèn dels organismes fotosintètics que contingui!

D'altres són com una taca groga rugosa incrustada a la roca com la de la imatge que pertany al gènere Suberitidae

A d'altres se li poden distingir els canals perquè sobresurten con en el cas de l'esponja incrustant taronja (Spirastrella cunctatrix). D'aquesta se n'han trobat casos que arriben a cobrir un metre quadrat de superfície!

O molt semblant però de colors clars és la Phorbas tenacior

Altres tenen una forma globular amb pocs òsculs. Hi ha vàries espècies que s'hi assemblen i caldria prendre una mostra i mirar les espícules (petites punxes internes que fan funció de "costelles")

Però la què ens ha sorprès avui és aquesta Chondrosia reniformis perquè s'està reproduint! 
Bé, potser d'es d'aquest angle no és tan evident...

Veieu aquesta mena de llengua que penja? Això és que s'està per reproduir de forma asexual! Les esponges són uns organismes curiosos que es poden reproduir de forma sexual i asexual. La reproducció sexual implica la producció de cèl·lules sexuals (oòcits i esperma) que poden ser produïts tots dos pel mateix individu o per individus separats (un fa de mascle i l'altre de femella). Sovint la fecundació és dóna de forma interna i les larves resultants són expulsades al medi marí. Viuran de les seves reserves i nedaran buscant un substrat adient on adherir-se i créixer. Estem parlant de larves de menys d'un mil·límetre de llargada! Però avui estem presenciant un fet menys habitual, la reproducció asexual. En aquest cas estem presenciant el què s'anomena fragmentació: una porció de l'individu, aprofitant la força de la gravetat comença a deixar-se caure fins acabar trencant-se de la resta. Si el substrat on caigui és adient per agafar-s'hi tindrem una nova esponja totalment funcional!

Aquí en tenim una altra en una fase més inicial. La part blanca no conté organismes fotosintètics perquè fins fa poc estava enganxada a la roca

Aquest fragment en canvi ja no li falta gaire per acabar-se d'estirar i trencar-se

Això sí, tot i que les esponges competeixen per colonitzar substrats durs mitjançant substàncies químiques, hi ha altres organismes que no els hi molesta per res. Aquest és el cas d'aquests petits ascidis (Pycnoclavella sp) que, com les esponges, també s'alimenten per filtració

Entre els ascidis també en trobem de ben grans, robustos i de color vermell con la leucèmia (Halocynthia papillosa). O si us fixeu més amunt n'hi ha de transparent més petits (Clavelina lepadiformis)

I qui passa per sobre de tots endrapant el què troba pel camí aquest llimac de mar Felimare picta (tot i que a la imatge és sobre una alga i no una esponja!)

Amb gustos deferents tenim aquest Antiopella cristata que ja us en vàrem parlar dies enrere>>

O aquesta Paraflabellina ischitana que prefereix menjar-se les hidrozous (uns parents de les meduses també urticants!)


I nosaltres que ja tornem cap a la Maru pensant que potser demà caldria tornar...
Salut!

diumenge, 15 de maig del 2022

Punt 436 (-30 m) Avui nudibranquis i peixos!

Aprofitant que el temps encara es manté estable, tornem al punt del cap de setmana passat on hi ha unes bestioletes de les que encara no us n'hem parlat. I sobretot que fins ara no havíem estat capaços de fotografiar! A veure si avui aconseguim fer-ne algunes de boniques. Així doncs tornem a anar cap a la cala de sa Boadella, profunditat 30m i... Baixem!

Com recordareu, la roca no és gaire alta i a la part superior la trobem colonitzada per l'alga verda Halimeda tuna

Però d'entre les algues, com si les fes servir a mode de talaia hi distingim una petita flabelina d'Ischia (Paraflabellina ischitana). Sí, sí, és aquest animaló violat d'aspecte gelatinós de menys d'1cm de llargada! Diguem que es tracta d'un llimac de mar, però al contrari dels terrestres, té uns colors molt més vistosos! I és ben estrany que sigui sobre una alga, perquè de fet s'alimenta d'uns "parents" de les meduses que formen "arbrets". Si els voleu buscar, són del gènere Eudendrium.

Ja sabem que no ens donaran un premi per la foto, avui l'onatge es nota a aquesta profunditat i no hi ha manera d'estar quiet per tirar la foto! Però és tan excepcional trobar-les dretes que volem aprofitar per explicar-vos-en alguns detalls. 

I és que tot i no tenir ulls com els nostres, està equipat de tota mena de sensors! Anem a veure quins:
1) El primer parell de "banyes" són palps orals: uns tentacles que es troben al voltant de la boca amb el què toquen i "oloren" el què estan a punt de menjar. 
2) El segon parell de "banyes" són rinòfors que li permeten el sentit del gust! Abans es pensava que servien per "olorar" d'aquí el nom, però sembla que no sigui així (més informació>>). Si us hi fixeu tenen bandes horitzontals. Això és propi d'aquesta espècie.
3)La mena de "poteta" que es veu sota el primer parell de "banyes" és un tentacle propodal que funcionen com ho farien un parell de mans. (En té un altre a l'altre banda que no es veu a la imatge)
4) El conjunt de punxes vermelloses conformen la cerata. Cada "punxa" conté ramificacions del sistema digestiu que en aquest cas li donen aquesta coloració. Als extrems conté cnidosacs que contenen les cèl·lules urticants de l'Eudendrium que es mengen. Així que quan se sent atacat les allibera a través d'un porus que tenen a la punta. Així que preneu nota, tocar-lo vindria a ser el mateix que una picada de medusa! 
5) Aquest és el peu que quan està estirat el manté subjecte a la superfície d'on s'estigui passejant 
I aleshores, els ulls on són?
Es troben a la base dels rinòfors, són uns puntets petits que només tenen capacitat per detectar si hi ha llum o foscor (no es veuen a la imatge)

I no s'acaben les sorpreses en forma de nudibranqui. A la imatge un Antiopella cristata (abans conegut com a Janolus cristatus). Aquest és tres vegades més gran que la flabellina, fa uns 5cm aproximadament. En aquest cas la cerata està tan desenvolupada que costa veure la resta d'òrgans que acabem d'explicar!


Aquí en tenim un altre un xic de costat, en distingiu els rinòfors? Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i podreu observar que estan ratllats de forma espiralada. 

L'Antiopella cristata s'alimenta de briozous. A la imatge us n'hem marcat uns quants: semblen arbrets, però es tracta d'organismes colonials! Cada individu de la colònia viu dins d'una capsuleta, d'on només en sobresurt un plomall minúscul que li serveix per captar aliment. Aquestes capsuletes estan enganxades les unes al costat de les altres formant els "arbrets" que veiem a la imatge.


 Tot i que aquesta organització ens podria recordar a les gorgònies, ja veieu que vistes de prop no tenen res a veure. I a més, al contrari de les gorgònies, tampoc són urticants!


Aleshores com es pot defensar aquest "llimac de mar" si la seva dieta no li proporciona cèl·lules urticants? L'Antiopella cristata prefereix mimetitzar-se amb l'entorn. De fet és quasi transparent i les puntes de la seva cerata són d'un blau iridescent que podrien semblar ulls que et miren. Són curiosos de veure, ja que al més mínim moviment de l'aigua fa que es mogui tota la cerata d'una banda a l'altra.

Les dues espècies de nudibranquis que hem comentat pertanyen a la subclasse Heterobranchia (abans coneguda com a Opistobranchia). El què tenen en comú és que són hermafrodites, és a dir, poden fer tan de mascle com de femella. Necessiten d'una parella per reproduir-se, però n'hi ha que fins i tot fan de mascle i femella alhora mentre s'aparellen! 


Continuem explorant la roca i trobem aquesta esponja groga Axinella damicornis. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i notareu que també hi té alguna anemone groga incrustant enganxada!


I en l'apartat de peixos veiem que també hi ha molt de moviment. A les cavitats fosques de la roca hi trobem reiets (Apogon imberbis)


Ja arran de sorra un cap-roig (Scorpaena scrofa), caçador voraç que passa desapercebut si no es mou

Molt més actiu és el tord negre (Labrus merula) que no para d'inspeccionar els forats de la roca

I a qui no li agraden les visites és a la morena (Muraena helena), que per ganes ens faria fora a cops de cua... Però enlloc d'això no dubta a ensenyar-nos les dents amb l'esperança d'espantar-nos!

Malauradament, el què sí que espanta és la quantitat de fils de pescar. El de la imatge és ben recent i tot i així ja comença a estar colonitzat. És que són una plaga!



I nosaltres cap a la Maru falta gent! 
Salut!