Els "Jardins" al CRAM!

Avui estem col·laborant amb el Curs d'Ecosistemes Bentònics (12-13 desembre 2015, El Prat de Llobregat), organitzat pel CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins)

La nostra aportació ha estat sobre els fons coral·lígens i les nostres peripècies per estudiar-los amb els projectes Els Jardins Submergits de la Selva i GorGene!

Des d'aquí el nostre agraïment al CRAM per convidar-nos i al públic assistent pel seu interès.

Salut!

Punt 177 (-48m): Lilliput!

Dia assolellat amb mar tranquil·la. Avui, com ja us hem dit al post anterior ens estrenem amb el disc de Secchi que ens marca 26.5m. És a dir, que les aigües són tan clares que fins a aquesta profunditat encara l'aconseguim distingir.

Som davant de la platja gran de Lloret de Mar i és el nostre tercer intent per trobar el punt 177! Sí, sí, el què sentiu, el tercer!!!! La primera vegada vàrem ensopegar una bona correntada i no el vàrem trobar, la segona tot i ser un dia esplèndid tampoc vàrem tenir sort i ni us ho vam explicar. I avui hi tornem.
Com és que tenim tants problemes? Segons la imatge del sonar d'escombrat lateral es tracta d'una roca de més de 30m de llargada, però molt aplanada. Així que potser es trobi soterrada per una capa de sediment.
Avui estem decidits a posar-hi paciència amb el sonar que portem a la barca per trobar-ho!

Després d'una estona de voltar amb els ulls clavats a la pantalla del sonar ens decidim per una zona que sembla més dura que la resta del fons. La veritat que és tan plana que no ho tenim clar. Però també les coordenades s'ajusten força a les què tenim.
Baixem!

NOOOOOOOOOO!!!!! Altra vegada sorra! Ja són ganes de baixar a 48m per trobar això! Bé, amb tot el carinyo cap a aquesta estrella de mar vermella (Echinaster sepositus) que ens dóna un toc de color a la  foto... mirem de no desanimar-nos i decidim fer un tomb.

Estudiant el fons descobrim petits llimacs de mar (Felimida luteorosea)

Una mica més enllà distingim quelcom clar, dret sobre el fons. Ens hi acostem i veiem que es tracta d'un plomall de mar (Pennatula rubra)

I és aleshores que comencem a entre veure el què podria ser roca. Primer aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis) que decididament requereix d'un substrat dur on agafar-se.

Com si es tractés d'una versió lil·liputenca de les roques que acostumem a veure, trobem molts dels organismes que les acostumen a colonitzar, com ara l'esponja rosada (Dysidea avara). Bé, però en  versió més petita i la roca ni es veu.

Resseguint aquest paisatge finalment una mica de roca que sobresurt i amb ella els primers serrans (Serranus cabrilla). Aquests per no ser menys, també són la meitat de grans del què estem acostumats a veure!

Localitzem aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus

mediterraneus)

I just al costat d'aquest petit promontori rocós trobem

aquesta esponja de grans dimensions. Es tracta d'una

Spongia lamella i fa més de 50cm de diàmetre! 

És el nostre "Gulliver" d'avui!

Bé i encara en trobem un segon "Gulliver", aquestes dues

esponjes canalobre (Axinella polypoides) entrellaçades.

Malauradament, i encara que sembli impossible, el què hi

ha en primer pla són fils de pescar

I tot i què a nosaltres aquest punt ens ha costat molt de 

trobar, sembla que d'altres abans que nosaltres hi han 

celebrat alguna festeta...

Salut!

Col·laborem amb Secchi Disk!

L'entitat S'Agulla, des del projecte Els Jardins Submergits de la Selva, ens afegim al projecte de ciència ciutadana Secchi Disk (www.secchidisk.org).

Què és un disc de Secchi?
El disc de Secchi és un plat de 30 cm de diàmetre que cal enfonsar verticalment a l'aigua. Quan es perd de vista aquesta és la profunditat de Secchi.

Què ens diu?

El disc de Secchi mesura la transparència de l’aigua marina i, si es fa lluny d’estuaris i baixos, es troba influenciada per la quantitat de fitoplàncton present a la columna d’aigua. El fitoplàncton és el principi de la cadena alimentària marina. 

Per què participar?

El plàncton que sosté la cadena alimentària marina, són els habitants marins més importants i, la seva distribució, abundància i estacionalitat està canviant a mida que la temperatura del seu hàbitat a la superfície del mar es modifica degut al canvi climàtic.

Cal saber més sobre aquests canvis i la simple mesura de la profunditat de Secchi és una ajuda!

El projecte Secchi Disk té a més una aplicació pel mòbil que us permetrà enregistrar les vostres mesures còmodament. 

Per més informació: www.secchidisk.org

No us espanteu, si aneu a Get the Secchi Disk project overview. pdf també trobareu les instruccions en català!

Salut!

Punt 300 (-44m)

Dia assolellat de mar calmada que cal aprofitar! Enfilem al punt 300 a l'alçada de la platja gran de Lloret de Mar. Es tracta d'una zona fangosa on sembla que hi pugui haver un petit oasi.
Baixem!

Ai las! Però els llocs fangosos tenen un gran inconvenient, que per poc

que t'acostis al fons és quasi inevitable aixecar sediment! 

Així que avui les fotos seran de ben a prop.

Sobre el fang hi trobem tota mena d'organismes com aquestes algues

verdes (Flabellia petiolata)

També és un lloc on qualsevol petita pedra queda fortament colonitzada, 

com aquesta esponja violada (Dysidea avara) que és força més gran

que la pedreta sobre la què es troba!

També són un lloc fantàstic per als plomalls de mar (Sabella spallanzanii)

per captar els nutrients que troba a l'aigua.

Tot i la polseguera que estem aixecant ens acostem a aquest petit oasi

on arran de terra aquest llamàntol (Homarus gammarus) ha trobat casa.

Fixeu-vos que al fang de davant hi ha tot de tubets blancs, són les cases

de petits cucs!

Però dues coses ens han cridat particularment l'atenció: una és que

aquí els serrans (Serranus cabrilla) són el doble de grossos del què

estem habituats a veure

I l'altra és que està minat de captinyosos (Scorpaena notata)!!!

Fixeu-vos com fa servir les aletes, quasi semblen potes!

Salut!

Xerrada a l'Escola del Mar (Badalona)

Ahir dijous vàrem presentar a l'Escola del Mar de Badalona les darreres novetats dels projectes Els Jardins Submergits de La Selva i GorGene. Tot un plaer ser davant d'un públic tan interessat i coneixedor de l'entorn marí!

Aquesta ha estat la primera xerrada d'un cicle de conferències anomenat "Anar a mar" que impulsen l'Ajuntament de Badalona junt amb Port de Badalona i Marina de Badalona. Aquí us deixem el programa!

Des d'aquí el nostre agraïment als organitzadors per convidar-nos i per la càlida acollida del públic assistent. 

Salut!

Punt 23 (-60m) Aquesta vegada sí!

Avui no volem desaprofitar que aquest "estiuet de Sant Martí" està sent particularment generós amb la mar calma i sense corrent! Ens decidim a tornar al punt 23 que només vàrem veure fugaçment al mostreig de setembre 2011. Es tracta d'una petita zona rocosa cantelluda, a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 60 metres de profunditat.
Baixem!

 Avui entre que les aigües són força tèrboles i que anem a més profunditat la baixada se'ns ha fet llarga. Però aquestes variades (Diplodus vulgaris) ben aviat ens han indicat que hem caigut just a sobre la roca!

La roca és molt colonitzada per tota mena d'organismes i presenta moltes cavitats. Les forcadelles (Anthias anthias) són per tot arreu!

En aquesta ocasió ens criden l'atenció aquestes gorgònies esquifides de color taronjós (Eunicella sp). És només la segona vegada que en veiem i sempre sobre els 60m de profunditat

Són una mica més abundants de la banda de la roca que fa penya-segat i entre els passadissos que forma la roca. I tampoc hem sabut identificar els "arbrets" que hi ha sobre la roca ni aquesta esponja rosa pàl·lid.

Continuem explorant i altres peixos més habituals es deixen veure com aquesta mòllera de roca (Phycis phycis)

I aquesta escórpora de fons, el cap-roig (Scorpaena scrofa), que ni es molesta a aixecar l'aleta dorsal verinosa per espantar-nos!

És a aquestes profunditats on és habitual trobar aquesta garota molt rodona, l'Echinus melo. 

I sobre roques molt petites trobem algunes gorgònies grogues (Paramuricea grayi) acompanyades d'alguna de blanca (Eunicella singularis)

Això sí, inclús sobre una roca tan petita hi trobem restes de xarxes abandonades!

Fins la propera immersió. Salut!

Punt 232 (-52m)

Aprofitant aquest estiuet de Sant Martí que apunta que serà llarg, ens decidim a verificar l'extensió del nou "jardí" de gorgònies que hem descobert aquest estiu. Es tractava del punt 8 i ara anem a una vuitantena de metres més enllà, on la imatge del sònar d'escombrat lateral ens marca un terreny semblant. Ens trobem davant de Lloret de Mar tot i que amb aquesta boira no es diria! Profunditat 52m.

Ups! Abans de baixar tenim visita!

Es tracta de com a mínim tres dofins (Tursiops truncatus) que s'han acostat a saludar.

I ara sí, BAIXEM!

L'aigua és ben tèrbola, però la presència de les variades (Diplodus vulgaris) ens indica que hi ha d'haver roca a prop.

A mida que avancem anem distingint pedretes. I dic distingim perquè aquesta fotografia l'hem tirat dues vegades i, no ha estat fins que no l'hem mirat a casa, que no ens hem adonat que arran de terra treu el  cap un congre (Conger conger) ben gros !!!

De fet mai ens atrevim a llençar les fotos que tirem per si més endavant descobrim coses noves. Doncs aquesta foto és un d'aquests casos: veieu el cabot d'alga (Gobius cruentatus)? Es tracta d'un adult perquè té els llavis vermells. Honestament, la primera vegada que el veiem...

I tornant a lo nostre que són les gorgònies, encara n'hem trobat menys que al punt 8, però hi ha una mica de tot. A la imatge unes gorgònies blanques (Eunicella singularis) ben escarransides acompanyades d'esponges canelobre (Axinella polypoides)

Gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) i una altra gorgònia que l'està parasitant. Es tracta de l'anomenat fals corall (Alcyonium coralloides),són aquestes branques granatoses.Però el què avui ens crida molt l'atenció és que quasi totes les gorgònies estan embolcallades pel què sembla un alga. Ens l'hem mirat de prop i més aviat enlloc d'un alga diríem que es tracta d'un briozou: la Cellaria salicornioides. 

S'accepten suggerències!!!

I aquí una gorgònia vermella (Paramuricea clavata). Sempre expliquem que és una espècie estructural ja que, quan n'hi ha moltes juntes, vindrien a ser les alzines d'un alzinar. És a dir que no cal que les altres espècies se la mengin, però sí que estructura l'ambient. Bé avui aquesta us l'ensenyem per davant i per darrera, perquè a més està aguantant molts organismes damunt seu! Per aquesta banda, a part del briozou que l'embolcalla, per sobre s'hi passeja aquest llimac de mar (Felimare picta).

Però és que per l'altra banda s'hi ha arrapat una estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) quasi tan gran com la mateixa gorgònia! De fet ens sorprèn que de moment la gorgònia faci tan bona cara...

També destacar la varietat d'esponges que hi ha sobre les roques i en particular la què hi ha al fons, la Spongia lamella

I malauradament aquí també trobem xarxes abandonades.

Degut a la visibilitat no podem dir que aquest punt sigui una continuació dels "jardins" de gorgònies trobats al punt 8. Haurem de fer una altra immersió a un punt intermedi!

Fins la propera immersió. Salut!