Aquesta primavera continua sent tan variable com l'hivern que acabem de deixar, no hi ha manera que les previsions meteorològiques s'acabin d'ajustar a la realitat! Així que amb moltes ganes de submergir-nos, però amb una mica de prudència, enfilem cap a un punt proper al port de Blanes. Es tracta del punt 306, es troba a 36m de profunditat a l'alçada de S'Agulla (Blanes).
Baixem!
Continuem amb aigua ben freda, 13ºC i al mirar cap a baix distingim una estructura platejada. Què serà? Comencem a baixar i a 15m de profunditat trobem la resposta: salpes (Salpa maxima)!
Tenen un cicle vital força curiós, una fase és en forma individual i l'altra en forma les cadenes com les de la fotografia. Aquesta és la fase de reproducció sexual i tots els individus periòdicament canvien de gènere, ara són mascles, ara són femelles... S'alimenten de fitoplàncton i el capten filtrant l'aigua. A la primavera i tardor és quan hi ha més fitoplàncton i aquestes salpes es fan tan grans com les d'avui, algunes cadenes feien prop d'un metre llarg i cap a 7cm d'amplada. Al haver-los d'apartar amb la mà ens ha sorprès notar que són molt dures!
Després d'aquesta capa tan productiva prop de la superfície, el fons del mar es veu ben fosc, però l'aigua és força més transparent. I és que el fitoplàncton necessita de la radiació solar per créixer i més avall no se'n troba tanta quantitat.
I nosaltres que tornem cap a la Maru, que el dia s'està embolicant, salut!
Baixem!
Continuem amb aigua ben freda, 13ºC i al mirar cap a baix distingim una estructura platejada. Què serà? Comencem a baixar i a 15m de profunditat trobem la resposta: salpes (Salpa maxima)!
Tenen un cicle vital força curiós, una fase és en forma individual i l'altra en forma les cadenes com les de la fotografia. Aquesta és la fase de reproducció sexual i tots els individus periòdicament canvien de gènere, ara són mascles, ara són femelles... S'alimenten de fitoplàncton i el capten filtrant l'aigua. A la primavera i tardor és quan hi ha més fitoplàncton i aquestes salpes es fan tan grans com les d'avui, algunes cadenes feien prop d'un metre llarg i cap a 7cm d'amplada. Al haver-los d'apartar amb la mà ens ha sorprès notar que són molt dures!
Després d'aquesta capa tan productiva prop de la superfície, el fons del mar es veu ben fosc, però l'aigua és força més transparent. I és que el fitoplàncton necessita de la radiació solar per créixer i més avall no se'n troba tanta quantitat.
Arribem a aquesta petita roca molt foradada que fa un 10m de llarg.
Dins dels forats hi trobem cap roigs (Scorpaena scrofa), alguns de dimensions notables
Es nota que som a menys profunditat de l'habitual ja que es veuen més algues com ara aquestes beques (Codium bursa). Són aquestes boles verdes que en alguns llocs les anomenen boines per la seva forma.
Explorant la roca ens crida l'atenció aquesta Alicia mirabilis. Aquest és el seu aspecte quan està inactiva, però a la nit, quan caça s'estira formant un tronc llargarut amb tot de tentacles al final!
Als voltants de la roca principal, hi ha petites pedres on hi trobem alguna petita mà de mort (Alcyonium acaule). Al costat d'un esquelet de garota de mar, fixeu-vos que a sobre té tot de
petits foradets amb forma d'estrella
Restes de fulles de posidònia (Posidonia oceanica) barrejades amb escombraries, com aquesta llauna
Una xarxa de pescar molt colonitzada...
Però tot i així aquí a baix també és primavera. I sinó pregunteu a aquesta parella de flabellines liles (Flabellina affinis). Si resseguiu les branques d'aquest hidrozou que sembla un arbret hi trobareu les seves postes d'ous!
