Punt 149 bis (-38m) Una llàstima...

Matí assolellat, de poc vent, tot i que hi ha una mar de fons persistent que no fa més que gronxar la Maru! Així que per no acabar massa marejats ens decidim per un punt proper. L'hem anomenat 149 bis, perquè és sobre la mateixa barra rocosa, però a l'extrem oposat. Som davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) i el punt es troba a 38m de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una roca molt colonitzada on depenent de les preferències de llum i corrents trobem uns organismes o altres. A les parts més il·luminades hi trobem l'alga calcària (Lithophyllum stictiforme) que sembla un bolet de soca rosat

A l'entrada d'aquest forat hi trobem un tord rogenc (Symphodus mediterraneus) fent guàrdia. El veieu? És de color taronjós

I entapissant les entrades als forats, però sense arribar a la zona totalment fosca hi trobem el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti). Forma una mena de didals ben durs dels quals sobresurten aquests tentacles amb els que capta l'aliment. A dalt a l'esquerra n'hi ha un amb els tentacles amagats i un altre que només els comença a treure. Però tot i que semblin "gominoles" són ben durs i urticants!

Però els coralls no són els únics que segueixen una estratègia urticant, també s'hi apunten molts llimacs de mar. A la imatge una flabellina lila (Flabellina affinis). S'alimenta d'un parent dels coralls, els hidrozous. I n'aprofita les cèl·lules urticants que ingereix per defensar-se

I aquí en tenim una altra espècia de flabellina. Flabellina ischitana. Aquesta parella es troba sobre un hidrozou, sí, sí, tot i l'aspecte d'arbret, realment és un animal colonial que capta el menjar amb tentacles urticants! Això sí, els tentacles són microscòpics i per això no els veiem. Si mireu la "branca" de la dreta, s'hi distingeixen una mena de fils violats que l'embolcallen. Es tracta d'una posta d'ous de les flabellines. I és que la primavera ja és aquí inclús a 38m de profunditat!

Pel què fa als peixos també tenen les seves preferències. Per sobre la roca i de color rosat trobem les forcadelles (Anthias anthias) amb alguna castanyoleta (Chromis chromis) que les acompanya. Per la base de la roca i defensant el territori hi ha serrans (Serranus cabrilla). Normalment els trobem solitaris, serà que també és primavera per a ells?

Qui no para de patrullar és aquesta pastanaga (Labrus mixtus). I en aquest cas no us sabem dir si és un juvenil o una femella perquè tenen la mateixa coloració

I patrullant però agafada a la roca trobem aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). És molt curiós com les marques rodones que té realment són petits enfonsaments de la pell

Malauradament, no és un lloc fàcil per viure-hi. A la sorra hi distingim fils de pescar

que passen per sobre d'una roca a la següent...

Si us hi fixeu, per sobre la roca n'és ple i també en pengen pel costat. I una mica més cap al centre s'hi ha enganxat una tovalloleta d'un sol ús...

I aquí quantes en compteu? Queden enganxades sobre esponges, algues i coralls que els acaben ofegant

Aquí en teniu un detall

D'altres van enredant-se amb fils de pescar fins fer aquesta mena de pilotes

I per imatges desagradables, aquest tampó! Quan entendrà la gent que els WC no són papereres???

Això sí, al final de la barra rocosa hi hem trobat aquest escull artificial antiròssec. Que ja em direu: si els pescadors que fan servir aquest art ja no s'acosten a les roques perquè se'ls hi quedaria enganxat, es pot saber per què s'han molestat a deixar-hi aquest "regalet"???

Bé, a nosaltres sí que se'n està acabant l'aire per fer immersió, així que cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 229 (-47m): Cercant microplàstics mostra 5

Seguim buscant microplàstics. Avui hem explorat una zona de roques molt aïllades a 47m de profunditat davant de la platja gran de Lloret. L'aigua segueix freda, 14ºC i molt fosca.

Com hem fet a les darreres immersions, primer de tot recollim la mostra amb el corer (el tub de plàstic amb tap groc).

Tot i haver molta foscor, podem veure que la roca està molt colonitzada i amb una gran quantitat de forcadelles (Anthias anthias) al voltant. Ens sorprèn trobar-hi una castanyola (Chromis chromis), ja que per la profunditat no tocaria

Aquí podem veure com està de colonitzada la roca a un del seu molts forats, amb algues incrustants i esponges que ocupen el primer pla

Mirant bé la foto, trobem un petit nudibranqui, probablement una Flabellina affinis 

Qui no podia faltar és l'escòrpora (Scorpaena scrofa), un habitual de les últimes immersions

I nosaltres cap a la Maru, que fa fred i és molt fosc!

Salut!

Projecte amb el suport de: 

Punt 306 (-36m): Ja és primavera!

Aquesta primavera continua sent tan variable com l'hivern que acabem de deixar, no hi ha manera que les previsions meteorològiques s'acabin d'ajustar a la realitat! Així que amb moltes ganes de submergir-nos, però amb una mica de prudència, enfilem cap a un punt proper al port de Blanes. Es tracta del punt 306, es troba a 36m de profunditat a l'alçada de S'Agulla (Blanes).
Baixem!


Continuem amb aigua ben freda, 13ºC i al mirar cap a baix distingim una estructura platejada. Què serà? Comencem a baixar i a 15m de profunditat trobem la resposta: salpes (Salpa maxima)!

Tenen un cicle vital força curiós, una fase és en forma individual i l'altra en forma les cadenes com les de la fotografia. Aquesta és la fase de reproducció sexual i tots els individus periòdicament canvien de gènere, ara són mascles, ara són femelles... S'alimenten de fitoplàncton i el capten filtrant l'aigua. A la primavera i tardor és quan hi ha més fitoplàncton i aquestes salpes es fan tan grans com les d'avui, algunes cadenes feien prop d'un metre llarg i cap a 7cm d'amplada. Al haver-los d'apartar amb la mà ens ha sorprès notar que són molt dures!

Després d'aquesta capa tan productiva prop de la superfície, el fons del mar es veu ben fosc, però l'aigua és força més transparent. I és que el fitoplàncton necessita de la radiació solar per créixer i més avall no se'n troba tanta quantitat.

Arribem a aquesta petita roca molt foradada que fa un 10m de llarg.

Dins dels forats hi trobem cap roigs (Scorpaena scrofa), alguns de dimensions notables

Es nota que som a menys profunditat de l'habitual ja que es veuen més algues com ara aquestes beques (Codium bursa). Són aquestes boles verdes que en alguns llocs les anomenen boines per la seva forma.

Explorant la roca ens crida l'atenció aquesta Alicia mirabilis. Aquest és el seu aspecte quan està inactiva, però a la nit, quan caça s'estira formant un tronc llargarut amb tot de tentacles al final!

Als voltants de la roca principal, hi ha petites pedres on hi trobem alguna petita mà de mort (Alcyonium acaule). Al costat d'un esquelet de garota de mar, fixeu-vos que a sobre té tot de 

petits foradets amb forma d'estrella 

Restes de fulles de posidònia (Posidonia oceanica) barrejades amb escombraries, com aquesta llauna 

Una xarxa de pescar molt colonitzada...

Però tot i així aquí a baix també és primavera. I sinó pregunteu a aquesta parella de flabellines liles (Flabellina affinis). Si resseguiu les branques d'aquest hidrozou que sembla un arbret hi trobareu les seves postes d'ous!

I nosaltres que tornem cap a la Maru, que el dia s'està embolicant, salut!

Punt 302 (-22m) Objectes perduts al mar...

La previsió meteorològica per avui és de vent de garbí (SW) que entrarà ben d'hora, així que no ens arrisquem a tenir una tornada pesada i ens quedem a un punt proper a la costa, davant de la cala de Santa Cristina (Lloret de Mar).
Profunditat: 22 metres
Profunditat de Secchi: 18'7 metres
Baixem!

Bé, hi ha dies que costa explicar què veiem durant les nostres immersions,

però si a sobre no saps ni què és ja no diguem!

Com que tampoc som arqueòlegs, això de dibuixar no és el nostre fort,

així que hem fet un petit fotomuntatge. Això és el què hem vist quan ens

trobàvem a uns 10m del fons.

Sobre un fons de sorra molt fina hi ha aquesta estructura formada pel què ens 

ha semblat  una biga de fusta, acompanyada de tota una estructura de formigó 

trencada amb claus de ferro i unes nanses de corda gruixuda que semblen amarres.

Just al voltant s'hi han acumulat fulles de Posidonia oceanica provinents d'una

praderia propera. Fa cap a 15 metres de llargada.

Anem a fer-hi una ullada!

A l'extrem dret de la imatge anterior hi trobem aquest tauló amb

claus.

 Resseguint l'estructura de formigó es veu ben trencada a més de

molt colonitzada! Fins i tot aquest moll reial (Apogon imberbis), 

el peix taronja propi de coves i racons foscos aprofita les esquerdes

 per amagar-s'hi.

Al voltant de la biga hi ha cabots d'alga (Gobius cruentatus) que 

pels seus llavis vermells sabem que es tracta d'adults. I si us fixeu

al fons hi ha un captinyós (Scorpaena notata), un tipus d'escórpora

de mida petita que no li treu els ulls de sobre!

I més enllà trobem aquesta estructura metàl·lica que no

aconseguim identificar.

I entre els blocs de formigó hi ha aquest tros de canonada

Per acabar-ho de fer més misteriós, un parell de metres més enllà

hi trobem el què sembla una amarra.

I de tots els habitants que el colonitzen destaquem la Aglaophenia.

Es tracta d'aquesta mena de plomes transparents de la banda esquerra

de la imatge. Encara que no ho sembli està emparentat amb les gorgònies!

A més de l'amarra hi ha estructures metàl·liques que es mantenen en peu.

Seran canonades?

Mirant en detall l'estructura de l'esquerra de la foto anterior

 hi descobrim un parell d'ostres!

I mirant la de la dreta hi ha un bonic llimac de mar, la 

Flabellina affinis.

I nosaltres, ja amb més preguntes que respostes tornem a la superfície.

S'accepten suggerències de què pot ser!!!

Salut i TOT EL MILLOR PEL 2016!!!

Punt 136 (-42m): Correntada!

Després de trobar aigües tan tèrboles, decidim que el segon torn provi sort en un altre punt ja de camí de tornada cap al port de Blanes. Ens aturem a l'alçada de Lloret de Mar al punt 136, sobre un petit penya-segat rocós a 42 metres de profunditat.
Baixem!

Primera sorpresa: quina correntada!!! Si us fixeu totes les forcadelles (Anthias anthias) es posen de cara el corrent.

Així que ens deixem caure pel petit penya-segat ja veieu que hi ha forcadelles mirant en totes les direccions. Aquí som a recer del corrent!

Per la banda de dalt del penya-segat trobem aquesta mà de mort (Alcyonium acaule). Feu clic sobre la imatge per veure-la més gran i podreu apreciar els seus pòlips, aquesta mena de floretes que el recobreix, li serveixen per captar l'aliment!

També trobem aquesta punteta de neptú  (Reteporella grimaldii) que tot i el seu aspecte de teixit reixat, es tracta d'un animal!

I aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que normalment trobem enfilada dalt de gorgònies, avui s'ha hagut de conformar amb una pedreta ben petitona.

El grapissar (aquesta barreja de sorra gruixuda amb petxines trencades i algues calcàrees) val la pena mirar-se'l que sempre hi ha sorpreses. Com ara aquest llimac de mar congeut com a flabelina de puntes  liles (Flabellina affinis)!

El corrent empitjora i just abans de pujar intentem fotografiar aquesta variada (Diplodus vulgaris), que quasi ni li arriba la llum del flaix. De fet, si no portes algun tipus d'il·luminació, a aquesta fondària tot es veu blavós!

I no volíem marxar sense abans presentar-vos a aquest company inesperat durant la nostra parada de descompressió. Hi ha peixos que els hi atrau ser sota objectes flotants. Sembla que nosaltres li hem agradat prou i no ha parat de nadar sota nostre com un boig. Decididament ens ha tingut ben entretinguts, ja que encara ara no sabem de quina espècie es tracta!!! 

Salut!