Punt 325 (-42m): Estrella de sorra

Matí primaveral que des de la platja semblava de mar plana i sense vent, però a mar... Molta mar de fons del la ventada del dia anterior, d'onada en general baixeta però molt seguida. Per entendre'ns: un dia de Biodramina si n'haguéssim portat! Avui tornem al punt 325, una zona de fons fangós (sorra molt fina) que és molt diferent de les roques que acostumem a visitar. Hi ha dos motius que ens conviden a fer-hi una nova visita: 1) fa dos anys era ple d'estofats (Diazona violacea) i l'any passat no n'hi havia! Hauran tornat? I 2) hi ha molts foronidis (Phoronis sp) i particularment grossos. Com que no en tenim cap foto en detall, avui tornarem a provar sort. Som davant de la platja gran de Lloret de Mar i l'aigua a superfície ja comença a escalfar-se molt ràpid, ja tenim 16ºC. Com serà al fons? BAIXEM!

L'aigua és ben tèrbola fins al fons, i és que és primavera: amb tantes pluges, han arribat molts nutrients i el plàncton està creixent. Això sí, al fons encara hi fa fred: 15ºC. I d'entrada no veiem ni estofats ni foronidis, però sí aquestes esponges de més de 20 cm d'alçada colonitzades per tota mena d'organismes

Entre d'altres esponges, aquesta Dysidea fragilis

I a la base hi ha la Tedania anhelans

Mirant-la de prop hi trobem aquests petits ascidis (Pycnoclavella sp). Es tracta d'animals filtradors de poc més d'1cm d'alçada

Un "parent" seu és aquesta leucèmia (Halocynthia papillosa) que en fa més de 10 cm d'alçada. L'aigua entra per aquesta obertura apical i surt per la què es veu a la seva esquerra un xic més avall. Aquí en trobareu més detalls. Aquesta espècie està recoberta de petites espines que li donen un aspecte vellutat

Ens retrobem amb aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa), i diem retrobem perquè ja la vàrem fotografiar al juny del 2025. I tot i que té un aspecte desmillorat ja que les branques acostumen a ser vermelloses fins a les puntes, no ha empitjorat des d'aleshores

Això sí, mirant-la de ven a prop veiem per una banda que es tracta d'un organisme colonial: cada "trompeteta" (pòlip) correspon a l'aparell bucal dels individus que el componen. Però a més ens hem trobat aquesta cosa blanquinosa que no aconseguim identificar. S'accepten propostes! 

I en aquest món on res és el què sembla, aquí tenim aquesta mena d'arbret...

Que resulta que també està ple de pòlips! És a dir, que som  davant d'un altre organisme colonial, un hidroïdeu. I d'arbret res, sinó que és "caçador", ja que els pòlips són urticants

Bé, urticants per a alguns, perquè aquest llimac de mar (Nemesignis banyulensis) se'ls menja! Sí, sí, aquí els llimacs de mar no són vegetarians, sinó carnívors!

I penjant sobre una pedreta trobem aquesta Alicia mirabilis. Es tracta d'un altre parent de meduses i anemones. Ara està contreta, i fa uns 10 cm d'alçada. Però a la nit, s'estira fins a 40cm i mostra un tronc encapçalat per tentacles. Impossible d'imaginar, oi?

I tot que pràcticament no hi ha substrat dur on agafar-se, destaquem aquestes algues verdes (Flabellia petiolata). Sí, sí, tot i ser a la penombra es pot fer la fotosíntesi!

Però encara són més curioses aquestes taques blanques. Podria semblar rosada si no fos perquè som sota l'aigua. Si feu la imatge més gran veureu que es tracta d'una estructura tota reticulada, és un briozou. Es un organisme que també viu en colònies, en aquest cas colonitzant algues. Microscòpicament veuríem uns plomalls que li serveixen per captar aliment. Això sí, que hi siguin no vol dir que l'alga estigui en mal estat!

I aquí tenim la sorpresa del dia: una estrella de sorra (Astropecten aranciacus). Són pròpies de fons arenosos i d'hàbits nocturns. En altres ocasions us hem parlat dels peus ambulacrals: una mena de tentacles retràctils que tenen sota les potes que li permeten desplaçar-se. Aquí amb una altra espècie es veuen particularment bé. És a dir, l'estrella no s'alça i camina per desplaçar-se, sinó que és el moviment sincrònic d'aquests peus ambulacrals que li permeten moure's. Amb l'estrella de sorra a més hi ha un munt d'espines

La veritat que aquesta estrella és desplaça a tota velocitat, i quan topa amb un obstacle com amb el rodòlit  (una alga calcària) de la imatge de seguida a aixecat la pota i ens els ha mostrat!

D'un altre tarannà és aquesta estrella vermella espinosa (Echinaster sepositus) que no s'ha mogut ni un pèl

Malauradament, en aquesta àrea de vida tan singular és a l'hora un autèntic abocador: amb tovalloletes d'un sol ús...

...i fils de pescar tan recents que es distingeixen perfectament!

I ara sí, tot i no haver trobat ni estofats ni foronidis, cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 306 (-36m): Ja és primavera!

Aquesta primavera continua sent tan variable com l'hivern que acabem de deixar, no hi ha manera que les previsions meteorològiques s'acabin d'ajustar a la realitat! Així que amb moltes ganes de submergir-nos, però amb una mica de prudència, enfilem cap a un punt proper al port de Blanes. Es tracta del punt 306, es troba a 36m de profunditat a l'alçada de S'Agulla (Blanes).
Baixem!


Continuem amb aigua ben freda, 13ºC i al mirar cap a baix distingim una estructura platejada. Què serà? Comencem a baixar i a 15m de profunditat trobem la resposta: salpes (Salpa maxima)!

Tenen un cicle vital força curiós, una fase és en forma individual i l'altra en forma les cadenes com les de la fotografia. Aquesta és la fase de reproducció sexual i tots els individus periòdicament canvien de gènere, ara són mascles, ara són femelles... S'alimenten de fitoplàncton i el capten filtrant l'aigua. A la primavera i tardor és quan hi ha més fitoplàncton i aquestes salpes es fan tan grans com les d'avui, algunes cadenes feien prop d'un metre llarg i cap a 7cm d'amplada. Al haver-los d'apartar amb la mà ens ha sorprès notar que són molt dures!

Després d'aquesta capa tan productiva prop de la superfície, el fons del mar es veu ben fosc, però l'aigua és força més transparent. I és que el fitoplàncton necessita de la radiació solar per créixer i més avall no se'n troba tanta quantitat.

Arribem a aquesta petita roca molt foradada que fa un 10m de llarg.

Dins dels forats hi trobem cap roigs (Scorpaena scrofa), alguns de dimensions notables

Es nota que som a menys profunditat de l'habitual ja que es veuen més algues com ara aquestes beques (Codium bursa). Són aquestes boles verdes que en alguns llocs les anomenen boines per la seva forma.

Explorant la roca ens crida l'atenció aquesta Alicia mirabilis. Aquest és el seu aspecte quan està inactiva, però a la nit, quan caça s'estira formant un tronc llargarut amb tot de tentacles al final!

Als voltants de la roca principal, hi ha petites pedres on hi trobem alguna petita mà de mort (Alcyonium acaule). Al costat d'un esquelet de garota de mar, fixeu-vos que a sobre té tot de 

petits foradets amb forma d'estrella 

Restes de fulles de posidònia (Posidonia oceanica) barrejades amb escombraries, com aquesta llauna 

Una xarxa de pescar molt colonitzada...

Però tot i així aquí a baix també és primavera. I sinó pregunteu a aquesta parella de flabellines liles (Flabellina affinis). Si resseguiu les branques d'aquest hidrozou que sembla un arbret hi trobareu les seves postes d'ous!

I nosaltres que tornem cap a la Maru, que el dia s'està embolicant, salut!

Punt 304 (-47m) La vida al grapissar

Matí ennuvolat que fa que no sigui tan calorós com els darrers dies. Però amb la mar tan calma s'ha d'aprofitar! Anem al punt 304 a l'alçada de Cala Canyelles (Lloret de Mar).
Profunditat: -47 m
Profunditat de Secchi: 18 m
BAIXEM!

Aquesta podria ser la imatge resum del dia d'avui, una zona amb sorra molt fina amb una altra que els pescadors anomenen grapissar.

Explorant la sorra aquesta aranya blanca (Trachinus draco) decideix marxar.

Bé, potser posada sobre la sorra la podreu reconèixer millor!

També nedant per la zona trobem aquesta sèpia (Sepia officinalis)

Però anem a veure de què es compon aquest grapissar. Aquí predominen les algues roges calcàries que formen aquesta mena de pilotetes rosades amb punxes arrodonides. N'hi ha diverses espècies i són ben dures. Tan és així que el senyal de sonar de la barca ens indica un fons rocós!

En algunes zones hi predomina aquest briozou, la Pentapora fascialis. Tot i semblar una alga es tracta d'un animal colonial. Però cal una lupa o un microspi per poder-ho veure!

Enmig d'aquest garbuix d'animals i algues trobem aquest ou! Probablement es tracti d'un peix gat o d'algun tipus de rajada.

Destaquem també la presència d'aquesta maneta (Alcyonium palmatum). Si la mireu de prop veureu que també té pòlips com les gorgònies.

Tot i que per "parents" curiosos de les gorgònies és aquesta Alicia mirabilis. D'hàbits nocturns, ara es troba tancada, però de nit s'estira prenent forma d'un tronc amb un munt de tentacles llargs i prims al final. 

Però avui ens volem quedar amb aquest altre organisme ben curiós, l'estofat! La Diazona violacea és un tipus d'ascidia colonial propi d'aigües fredes. A nosaltres ja ens ha semblat que feia prou fred avui, només 13ºC! BRRRRR!!!

Salut!

Punt 169 (-40m)

Després del cap de setmana passat de descans obligat degut a les condicions de la mar, avui no hem volgut deixar escapar el dia sí o sí. La boya oceanogràfica del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ens indica que ahir van haver corrents molt fortes però que estaven baixant... una miqueta... bé nosaltres hem volgut entendre que baixava...
I és que quan hi ha ganes d'anar a l'aigua és difícil reprimir-se. Així que el què decidim és anar a menys profunditat, més a prop de la costa respecte on està situada la boya oceanogràfica i provar sort!

Ens quedem a l'alçada de la platja de Fenals (Lloret de Mar) i baixem al punt 169, a 40m.

Trobem una mica de corrent durant la baixada, arribem a baix i diem: QUIN FRED! Hem passat dels 25ºC de la superfície a només 14ºC, BRRRRRRRRRRR!!!

Aquesta roca és petitona, d'uns 20m de llarg, però ben colonitzada.  Un munt de forcadelles (Anthias anthias). Ep! I una castanyola (Chromis chromis), què hi fa aquí a baix? La veieu, és semblant al tres cues però en marró fosc amb panxa blanca.

Avui no ens podem resistir a ensenyar-vos aquestes esponges de prop! Feu-hi doble clic per veure la imatge més gran.

Com malauradament, també trobem molta xarxa abandonada i fils de pescar

Remirant els forats trobem aquesta llagosta (Palinurus elephas) joveneta fora del cau. La veieu?

És al mig de la foto!

I aquest anemone (Alicia mirabilis) que poques vegades trobem.

Aquesta móllera roquera (Phycis phycis) ens ensenya el seu "piset" on s'amaga...

Ostres! Ara ens trobem amb un fet força sorprenent: davant nostre l'aigua es veu com borrosa, com quan vas per la carretera un migdia d'estiu i es formen miratges. Hi anem i l'aigua passa de tenir 14ºC a 18ºC!
Es tracta d'una massa d'aigua més calenta que es mou en sentit diferent de la què estàvem.
Aquí els peixos els veus fent esforços nedant contracorrent!

I aquesta morena (Muraena helena) que tampoc ho veu clar s'amaga.

Així que per nosaltres ha arribat el moment de tocar el dos!

Salut!