Punt 310 (-37m ) Serp de mar!

Matí assolellat que no volem desaprofitar. Som al punt 310, entre les platges de Fenals i cala Santa Cristina (Lloret de Mar). Es tracta d'una barra rocosa fragmentada situada a 37m de profunditat. Baixem!

Sovint quan ens apropem a una roca, el què veiem no és aquesta imatge acolorida, sinó ben al contrari! El què veiem és com una mena d'ombra sobre un fons que s'intueix sorrenc. Encens el focus i primer de tot veus els peixos que neden al voltant. En aquest tram de costa, si veus castanyoletes (Chromis chromis) és que estàs en algun lloc fins als 40m de profunditat...

Però si en canvi veus forcadelles (Anthias anthias) és que ets dels 35m de profunditat en avall. Però i si en trobes tots dos com avui? Doncs vol dir que ets al voltant dels 35-37m. Ep! En aigües més transparents com les de les illes Balears hauríem de baixar a força més profunditat per trobar-les!

A aquesta profunditat el paisatge se l'anomena coral·ligen. Aquí ja no dominen les algues verdes i les que hi ha són rogenques. Les de la imatge (Lithophyllum stictiforme) que recorden als bolets de soca, són molt calcificades. És a dir, són ben dures!

Tot i que sempre trobem algunes excepcions, com l'alga verda Halimeda tuna que colonitza les parts més elevades de la roca. Tant les unes com les altres fan la fotosíntesi igual que les plantes de terra ferma

Les que pròpiament no fan la fotosíntesi, tot i tenir algues vivint dins d'elles són les esponges. D'aquí que tinguin necessitat d'estar en zones il·luminades tot i que la major part de l'aliment l'aconsegueixen filtrant l'aigua

Aquí podeu apreciar tot el sistema de canals que té la Dysidea avara. Pels forats petits són les vies d'entrada. I al final d'aquesta mena de "dits" hi trobem els òsculs, que són els forats de sortida. Cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran i veureu com acaben en una mena de tub transparent! I ja posats, també veureu que els forats són aprofitats per d'altres organismes per fer-hi la casa!

L'estratègia del filtratge de l'aigua no és exclusiva de les esponges. A la imatge no són caramels ni bolets sinó una forma colonial d'ascidia, la Synoicum blochmanni. De fet evolutivament són més propers a nosaltres que les estrelles de mar o les gambes perquè tenen una estructura primitiva de columna vertebral!  En aquesta altra immersió en trobareu d'altres de solitaris transparents on podreu apreciar-ne les "costelles">> 

D'altres organismes aposten per la caça activa mitjançant tentacles urticants que paralitzen les preses. A la imatge una ortiga (Anemonia viridis). Normalment els tentacles estan aixecats, però aquesta els té anormalment caiguts. No us sabem dir-vos el per què.

Aquesta anemona de tub (Cerianthus membranaceus) segueix la mateixa estratègia

Aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis) vindria a ser una versió colonial de les anemones. Però avui no comparteix que sigui un bon dia per caçar, així que té els seus tentacles ben amagats. D'aquí que sembli un filferrro!

Un altre organisme colonial són les puntetes de neptú (Reteporella grimaldii). En aquest cas els individus que la formen són microscòpics i els seus tentacles impossibles de veure a ull nu. Així que gaudirem de l'espectacle del seu aspecte!

I no ens en podem estar de mostrar-vos aquest cuc Protula tubularia. El plomall és el seu aparell bucal per captar l'aliment. La resta de l'animal es troba dins del tub. I com l'espanteu, el plomall també hi anirà dins!

Passejant-se per sobre, sense massa miraments trobem aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

I entre els peixos carnívors quines estratègies hi ha? Uns, com aquesta serp de mar (Ophisurus serpens) decideixen enterrar-se i restar a l'aguait. Es tracta d'un peix força comú, però la seva tàctica és tan efectiva que és la primera vegada que aconseguim fotografiar-lo!

I d'altres com aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) es refien tant del seu camuflatge que senzillament es queden quiets!

Malauradament, avui tampoc podia faltar l'apartat d'objectes perduts. A la imatge una sabata...

Fils de pescar recents...

...o molt recents...

D'altres que ja hi porten més temps...

I fins i tot xarxes!

I nosaltres que ja ens toca tornar cap a la Maru que s'està girant mal temps!

Salut!

Punt 240 (-30m) Orelles d'elefant als afores del port

 Avui no tenim clar que les condicions es mantinguin adequades per fer submarinisme, així que, aprofitant que poca gent s'ha animat a sortir a mar, ens quedem a prop del port. Es tracta d'una zona molt plana, de fons dur, on sembla que la roca, en alguns punts, hagi estat tallada amb una radial. Profunditat: 30m. 

Baixem!

Efectivament, la roca és ben dura i als marges es formen petites coves allargades

Les esquerdes són aprofitades per tota mena d'organismes. Com l'anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). Espècie endèmica del Mediterrani que sovint entre els seus tentacles s'hi passegen crancs i gambetes per recollir les sobres dels seus "àpats"!

Parent de l'anterior però amb un esquelet ben calcificat és la madrèpora solitària (Balanophyllia europaea). Es tracta d'una espècie protegida i segons la bibliografia no tolera bé l'escalfament de l'aigua. Caldrà veure per una altra vegada si en tornem a veure!

Potser seran esquerdes petites, però hi hem trobat vàries morenes (Muraena helena) que no estan disposades a desaprofitar-les per amagar-s'hi!

Això no treu que valgui la pena treure la lupa per admirar organismes com aquest arbret (Eudendrium racemosum). Es tracta d'un hidroïdeu, un parent de les gorgònies

Que vist de prop també té a les seves "branques" tot de pòlips urticants que li serveixen per alimentar-se

Perquè en pugueu fer la comparació, aquí teniu una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

Com es pot apreciar, les branques són molt més gruixudes i robustes. I els pòlips a més de molt més grossos tenen els tentacles ramificats

Aquí en tenim una altra amb els pòlips amagats, d'aquí el seu aspecte de filferro. Això sí, tant l'una com l'altra tenen les puntes mortes. Serà per les aigües persistentment calentes d'aquest any?

Sobre alguns trams de roca hi predomina l'alga verda (Codium effusum)

Però el què realment ens ha cridat l'atenció és la presència abundant són les orelles d'elefant (Spongia  lamella). El diàmetre d'aquests calzes era de mínim 40cm!

Algunes presidint el trist espectacle de fils de pescar abandonats...

Algunes amb bon estat de salut

Altres una mica colonitzades

I d'altres massivament colonitzades, cosa poc habitual i ens fa pensar que s'estan morint. Serà conseqüència de la persistent temperatura alta de les aigües?

I amb aquests interrogants al cap nosaltres tornem dalt de la Maru!

Salut!

Punt 191 (-30m) Instal·lant un hidròfon!

Avui aprofitant una finestra de bon temps i bona mar ens hem animat a col·laborar amb el projecte Xarxa Catalana de Telemtetria (Catalan Tracking Network>>). Es tracta d'una iniciativa científica impulsada per la Universitat de Barcelona, juntament amb la Direcció General de Política Marítima de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu és fer un seguiment dels desplaçaments que fan els animals marins a la costa catalana a fi de millorar-ne la gestió.  I és que hi ha espècies que fan tot el seu cicle vital per la mateixa zona, però d'altres poden fer grans desplaçaments. Al projecte anterior RESMED>> van detectar una orada marcada a Narbona en aigües de l'Estartit!

Com fer-ho? Doncs per una banda amb la col·laboració de pescadors professionals i recreatius per pescar, marcar amb un transmissor acústic i alliberar espècies d'interès (meros, llobarros, corballs, espets...). I per altra banda, col·locant al fons marí hidròfons: uns aparell receptors dels senyals acústics que emeten els transmissors de la fauna marina marcada.

I aquí tenim a en Bernat Hereu, professor de la Universitat de Barcelona i Coordinador del projecte ensenyant-nos l'hidròfon. És aquest cilindre que té a les mans. 

La nostra proposta de punt és el 191, es troba entre les cales de Sa Boadella i la platja de Fenals (Lloret de Mar). Situat a 30m de profunditat, és una barra rocosa amb zones planes que esperem evitin que l'hidròfon quedi cobert de sorra. Així que senyalitzem el punt amb una boia i després baixem l'hidròfon amb uns caps a poc a poc perquè no es tombi...

I aquí comencen les nostres aventures! L'hidròfon per funcionar bé cal que estigui dret, però clavant-lo a la sorra s'acabaria tombant o enterrant. Així que s'ha preparat una base de formigó amb un cilindre de PVC perquè quedi dret. L'hidròfon és dins del cilindre. Malauradament, tot i les precaucions ha quedat sobre una roca! El conjunt pesa vora 30kg, així que per a desplaçar-lo li lliguem un globus.

El què nosaltres anomenem globus, és realment una bossa de plàstic que al ficar-hi aire s'infla i puja cap amunt. Així que l'important és no inflar-lo massa que sinó s'ho emportarà tot cap a la superfície i haurem de tornar a començar! 

Avui tot ha anat rodat. Tot i l'entrebanc inicial,  ja tenim l'hidròfon en marxa per detectar la fauna marina marcada que passi per la zona. El punt escollit és prop d'una praderia de Posidonia oceanica, així que confiem detectar molt de "trànsit"!

De moment, si feu clic sobre la imatge i resseguiu el cap taronja veureu que hi ha un espet (Sphyraena viridensis) enorme que ha vingut a veure què era tot aquest enrenou!

Aquí el teniu!

Perquè us en feu una idea de com és l'entorn aquí en teniu algunes imatges. La part rocosa té molts forats i està molt colonitzada.

La presència d'algues és notable i algunes de grans dimensions com aquesta boina (Codium bursa). Amb alguns feixos de fulles de Posidonia oceanica provinents de la praderia que hi ha a prop.

Però de tots els peixos que han estat observant les nostre maniobres aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) sembla que no li ha fet massa gràcia. 

Això sí, tampoc avui podia faltar el capítol d'"objectes perduts". Una tovalloleta d'un sol ús... Esperem que cap cobreixi l'hidròfon!

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Si voleu col·laborar a la compra de marcadors acústics i hidròfons perquè la xarxa catalana sigui més informativa podeu ser micromecenes de la Universitat de Barcelona clicant aquí!>>

Salut!

El derelicte Ciudad de Barcelona (-32m)

Enguany Malgrat de Mar commemora el 85è aniversari del trist esdeveniment que va presenciar davant de la seves platges: l'enfonsament de la motonau Ciudad de Barcelona. És el 30 de maig del 1937, en plena Guerra Civil Espanyola que el creuer de luxe Ciudad de Barcelona transportava 280 passatgers, la majoria brigadistes de diferents nacionalitats que venien a lluitar pel bàndol republicà. El vaixell va ser torpedinat pel submarí franquista General Sanjurjo. La nau es va enfonsar al cap de pocs minuts. La presència de pescadors en el moment de l'atac va permetre salvar molts dels passatgers tot i que 50 van morir ofegats.

Si passegeu per la platja de Malgrat de Mar, a l'alçada de l'estació de tren hi trobareu aquest cartell que en recorda l'esdeveniment

I al costat aquesta escultura que recorda als ofegats i en marca els seus països d'origen. Aquest indret ara es diu el Parc de la Solidaritat. El punt escollit no es casual: mirant a mar hi ha la Pilona>>, i darrera d'aquesta és on es va enfonsar el Ciudad de Barcelona.

I aquí trobareu més informació de l'acte de commemoració

Més informació (Grup de Recerca i d'Investigació d'Espais de la Guerra Civil - GRIEGC)>>

Testimonis dels intents fallits per enfonsar el Ciudad de Barcelona>>

Del Ciudad de Barcelona què en queda?

Encara durant la Guerra Civil es va intentar reflotar la nau sense èxit. Anys més tard es va dinamitar per extreure'n algunes parts, però què en queda?

Doncs a 32 m de profunditat hi trobareu part de la quilla i les quadernes amb alguna xarxa enredada.

Però si teniu curiositat per saber com havia estat aquest vaixell i què n'ha estat dels supervivents, aquí trobareu més informació>>

Salut!