Punt 191 (-30m) Revisant l'hidròfon i les madrèpores

Després de 3 mesos amb mala mar durant els caps de setmana, finalment un dia de condicions acceptables per fer immersió amb la Maru! Això sí, després de tants dies, per on començar? Ens decidim pel punt 191, és de les menys profundes i alhora hi ha dues coses que estaria bé donar-hi una ullada: l'hidròfon de la Universitat de Barcelona i l'estat de les madrèpores (Cladocora caespitosa) que hi són particularment abundants. Baixem!

L'aigua està a 15ºC i tot i que als primers metres és força tèrbola, en arribar al fons la visibilitat és excepcional! Avui, com que no som a molta profunditat, enlloc de forcadelles (Anthias anthias), són les castanyoletes (Chromis chromis) el peixos que envolten les roques

De seguida trobem l'hidròfon particularment colonitzat i això que només hi porta 4 mesos! Però el què ens crida l'atenció és el forat que hi ha a la sorra just a la base. Serà que algú hi ha intentat fer-hi el cau?

Comencem a resserguir les pedres a fi de trobar les madrèpores i topem amb la gran anemone (Anemone viridis) que continua en bon estat de salut

Més petit, però no menys interessant és l'anemone de tub (Cerianthus membranaceus). La seva coloració pot variar d'aquests tons clars verdosos a un violat fosc. Quan és molestat s'amaga dins un tub membranós

Seguim amb aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa) que n'és un "parent" seu, és a dir, un cnidari

I ens alegra veure que encara hi hagi gorgònies blanques (Eunicella sp). Anys enrere n'hi havia moltes de grosses que ja són mortes

I encara un altre cnidari, tot i que d'aspecte molt més fràgil que els anteriors és aquesta Aglaophenia sp. 

I quan repasses roques amb tan de deteniment et passen coses com aquesta: veus una cua de morena (Muraena helena), per les dimensions intueixes que és un tros de bèstia, però on té el cap??? Honestament, la foto l'he tirat sense trobar-lo, però us asseguro que hi és!

I per quan tu li veus el cap, ella ja fa estona que està neguitosa i emprèn la fugida. Se n'ha anat massa ràpid per donar temps als flaixos a recarregar-se, així que ens haurem de conformar amb aquesta foto!

I l'altra que quasi atropellem, però en aquest cas, per la seva habilitat en camuflar-se és aquest cap-roig (Scorpaena scrofa). Tot i que a la imatge ja destaca, sense la llum dels flaixos té exactament la mateixa coloració de les algues que l'envolten. És més, n'està tan confiada, que ni s'ha molestat en aixecar l'aleta dorsal que està equipada amb punxes verinoses! El què sí que cal dir, és que sovint les trobem de color més vermellós, però estem segurs que no es tracta d'una escórpora perquè té "barba" (aquesta mena d'escates que li pengen de sota la boca)

I ara sí, comencem a trobar madrèpores. Es tracta d'un corall dur que forma uns coixins de forma arrodonida. La de la imatge és molt gran i la meitat superior és morta i colonitzada per algues i d'altres organismes. Però a la base i just enganxada a aquesta massa tan gran, es pot veure com se n'està formant un altre i té bon estat de salut

En aquesta altra pedra, es poden apreciar altres coixins marronosos de madrèpora. No fan més de 10cm de diàmetre, però se'ls veu sans

Si bé les colònies que us hem mostrat fins ara són una mica de mal reconèixer quan hi tornes, n'hi ha una que per la seva situació la podem distingir molt bé. Aquesta fotografia la vàrem fer a la immersió del passat 21 desembre 2024 i ja veieu que sobretot la meitat superior està en molt mal estat. Vaja, que al perdre la coloració és diria que mitja colònia està morta

Aquesta foto en canvi l'hem fet avui i SORPRESA, S'HA REFET!!! Vaja, no només ha recuperat la coloració, sinó que els seus pòlips tenen tots els seus tentacles ben vius i captant aliment!

Aquí hem fet una altra fotografia a la mateixa colònia, vista des de dalt per poder valorar com n'és de compacta. Això sí, no us confongueu amb les boines (Codium bursa) de color verd, que són algues!

I amb aquesta sorpresa tan esperançadora, cap a la Maru falta gent que avui no és dia per fer descompressions llargues!!!

Salut!

Bot a la vista!

Novament un altre cap de setmana amb la mar massa moguda per fer immersió amb la Maru. Tot i així ens animem a sortir a fer un tomb. Ahir vàrem tornar a veure tonyines saltant però no en vàrem aconseguir cap imatge. Avui, en canvi, ni tonyines ni ocells... Decidim anar cap a Malgrat ja que la Tordera encara baixa molt carregada d'aigua, i amb tants nutrients mai se sap! 

Això sí, sense saber-ho, no som els únics que hem tingut la mateixa pensada... I ens trobem en mig d'una regata! Són velers de diferents dimensions que van en direcció sud. Nosaltres convençuts que se'n tornaven cap a Barcelona i que, per tant, aviat els perdríem de vista... Doncs no només hem hagut de modificar el rumb 5 vegades perquè no feien més que posar-se davant nostre, sinó que a més a més, han fet servir la Pilona de Malgrat de Mar com a punt final per aleshores tornar cap a Blanes! 

En altres paraules, exactament la mateixa ruta que estàvem fent nosaltres!!!

La Pilona, aquesta construcció del 1909, que ens recorda el passat miner de Malgrat (més informació>>), també fa de pol d'atracció de molts organismes vius. Així que mentre la voltem la filmem per sota l'aigua. Resultat, som massa lluny per apreciar res, però la mar està massa moguda per poder-nos-hi acostar més.

De camí de tornada veiem un bot!!! Bé, inicialment només hem vist el què semblava un pal negre sobresortir de l'aigua. Al apropar-nos-hi veiem que es una aleta negra... I una mica més a prop veiem surant a 4 dits de la superfície, posat de costat, un bot! 

També conegut com a peix lluna (Mola mola). fa un metre i mig d'alçada! Tot i que poden arribar a fer-ne tres, aquest espècimen no és pas petit! Quan hi ha alguna cosa que el posa en alerta aixeca la seva aleta dorsal per posar-se dret com està fent ara. Fiquem de seguida la càmera a l'aigua i aquest n'és el resultat: ens està mirant per veure què som! 

Això sí, fins aquí la seva curiositat perquè de seguida ha girant cua...

Bé, el què es diu cua, no és que en tingui...

Sinó que aleteja les seves dues grans aletes dorsal i ventral...

Inclinant una mica el cos i així...

aconsegueix girar-se i...

desaparèixer en el blau...

No cal dir que hem continuat atents per si en vèiem un altre però no ha estat així. De fet, la primavera només ha fet que començar i es possible que fins a juny encara en tinguem altres ocasions de veure'n.

Salut!

Barquetes de Sant Pere... des de sota!

Un altre cap de setmana de temps tant variable que no es pot sortir. Des de terra es veu com arriba l'aigua marronosa de la Tordera i unes línies d'aspecte oliós, paral·leles a la costa, que ens fan témer que algun vaixell gran ha decidit buidar la sentina... Però, a més a més, albirem molt de moviment a mar: gavines que es concentren en certs punts on hi salten peixos... Així que tot i la mala mar, ens decidim a sortir. A veure si podem aconseguir-ne alguna imatge!

Bé, tot i apropar-nos a llocs on es veu peix saltar no n'hem pogut captar cap imatge, només l'esquitxada que veieu a la foto. Però ja posats a fer una passejada, ens hem dirigit cap a les línies d'aspecte oliós que us hem comentat. I aquí hem tingut una SORPRESA! 

Resulta que no era aigua bruta provinent de cap vaixell, sinó grans acumulacions de barquetes de Sant Pere (Velella velella)!

Les primeres clapes la formen individus grans i morts. En aquest post ja us vàrem explicar que la part que fa de vela hauria de quedar a la superfície i la resta de l'organisme hauria de ser a sota l'aigua. Com veieu, aquí són cap per avall.

I aleshores hem pensat que potser seria interessant veure-ho des de la perspectiva que en deuen tenir els peixos... Així que hem posat la càmera sota l'aigua i aquests en són els resultats!!!

Estan tan apilats que amb prou feines passa la llum!

Més enllà les franges de barquetes de Sant Pere eren d'individus vius més joves. 

Aquí podeu veure com la vela sura i...

 ...per sota es veuen els tentacles amb els què capta l'aliment.

A zones amb menys densitat ens hem adonat l'aigua no era tan fosca com semblava!

Això sí, al final del dia, empeses pel vent i l'onatge moltes han acabat a la platja.

Salut!

Salpes, meduses i...BINGO!

Des de principis d'any que la mar ha estat massa moguda per nosaltres. Avui, tot i que el dia s'ha aixecat tranquil, ens arriba l'aire glaçat que ens recorda que al Pirineu hi ha nevat. D'aquí poc s'aixecarà mar, però nosaltres hem de fer el manteniment de la Maru!

Al port l'aigua és anormalment cristallina i plena d'organismes gelatinosos que durant la primavera són visibles a ull nu. Als amarrament s'hi han instal·lat clavellines (Clavelina lepadiformis). Són animals filtradors que evolutivament són és propers a nosaltres que no pas les estrelles de mar o les gambes!

Flotant hi ha salpes (Salpa maxima) on els individus asexuals formen aquestes tires llargues. Són "parets" de les clavellines, però de vida lliure formant part del plàncton.

I també n'hi ha en la seva forma sexuada que els veiem solitaris amb aquestes "banyes" als extrems.

També es deixen veure aquestes meduses luminescents (Pelagia noctiluca) de dimensions particularment grans: l'ombrel·la fa uns 10 cm de diàmetre, cosa que a l'estiu acostumen a ser la meitat de grans.

Vaja, un dia d'aquells que t'indica que la vida, també sota l'aigua, està en plena ebullició, i, a mar, potser s'aproparà algun animal gros que se'ls mengi. Per quan hem acabat de fer les darreres comprovacions mecàniques a la Maru, el vent a rolat a un gregal ben fresc. Tot i així, ens decidim a sortir. L'onada és molt curta, es veuen crestes blanques arreu, però agafant bé les onades no s'hi està massa incòmode. En qualsevol cas, albirar alguna cosa és ben difícil. Som a l'alçada de la cala de Treumal (Blanes) pensant en tornar a port quan... SORPRESA! Flotant i amb el cap ben aixecat per sobre l'onatge veiem una TORTUGA!!!

Ens hi apropem ben a poc a poc, tot i la mala mar. És la primera vegada que ens passa i ens temem que estigui ferida o enredada amb alguna cosa. Quan som a prop ens alegra veure que està bé, tant la closca com les aletes estan senceres, sense senyals de cap ferida, però així que ja estava a la vista per filmar-la s'ha capbussat!

Per sort nostra, avui hem vingut preparats amb una petita filmadora que es pot submergir. I aquí la teniu! Tot i el nostre optimisme inicial veiem que sí que té un fil de pescar enganxat... esperem que sigui a la closca!

I amb dos cops d'aleta pectoral més han estat suficients per desaparèixer...

Hem voltat una estona més sense èxit, però això no ens ha tret el somriure que un cop a port encara portàvem dibuixat a la cara.

Els companys del CRAM ens informen que es tracta d'un juvenil o femella de tortuga babaua (Caretta caretta). És la més habitual al Mediterrani i en un parell d'ocasions recents ha niat a les platges de la veïna Malgrat de Mar. Ves que no estigui pensant d'anar-hi altra vegada!

Salut! 

Punt 196bis (-51m) Viver de llagostetes!

Avui ha estat un dia que no es podia deixar escapar. Cada dia la mar estava un xic més plana i avui, finalment, ja apte per fer immersió amb la Maru! Al carrer hi ha només 6ºC, però per sort nostra, l'aigua està a 15ºC. Vaja, que continua uns 3ºC més calenta del què estem acostumats per aquestes dates. Ens decidim pel punt 196, però revisant el sonar, hem filat més prim les coordenades a fi de caure més a prop de la roca. Es tracta d'una roca petita, plena de forats davant de la platja gran de Lloret de Mar. Hi vàrem anar per primera vegada al gener del 2015 i estava ple de llagostes. Al juny del 2016 hi vàrem tornar a anar i encara en vàrem trobar. Però després d'aquest parell d'anys tan calorosos, encara en trobarem? Baixem!

L'aigua és molt verdosa i el fons és molt fosc. Just al costat del fondeig només es veu aquesta petita roca. Ja ens crida l'atenció que a aquesta profunditat, acompanyant les habituals forcadelles (Anthias anthias), hi ha castanyoletes (Chromis chromis). Per aquesta zona, normalment, només en veiem fins als 40m de profunditat!  

Un xic més enllà trobem aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis). També aquesta és pròpia d'aigües menys profundes. I no hi ha rastre de la gorgònia rosada (Eunicella verrucosa) de l'ocasió anterior.

Tornem a trobar un cap-roig (Scorpaena scrofa) de grans dimensions sobre la roca més gran. I els peixos del seu voltant són, forcadelles i xucles (Spicara maena). A la imatge sembla que estigui mirant les estrelles... Però la seva aleta dorsal aixecada ens indica que està en guàrdia...

Bé, en guàrdia però encara s'ha deixat retratar de ben a prop! 

I les llagostes, on són?

Doncs sembla que hi ha hagut moviment! En aquest forat, al 2015 hi havia un cap-roig ben gros. En canvi, enguany, hi tenim llagostes! Bé, més aviat un viver de llagostes. No les veieu? A l'esquerra hi ha la més gran, però si mireu bé al voltant dels forats, veureu que en sobresurten tot de banyes. Es tracta d'exemplars d'un any d'edat, que encara són molt petits. Si feu clic sobre la imatge la veureu més gran. Nosaltres en comptem 5, i vosaltres?

Això sí, alguna és una mica més gran i escaladora!

Avui aprofitem per destacar que també hem trobat aquesta esponja de grans dimensions que no sabem identificar...

...aquest estofat (Diazona violacea)...

... i acumulacions de branquetes trencades de Pentapora fascialis, un briozou de color taronja viu propi d'aquestes profunditats. En aquesta altra immersió en trobareu una imatge. I sí, els draps que es veuen són tovalloletes d'un sol ús...

Tot i les bones condicions, avui el temps d'immersió és més curt, ja que a més profunditat, degut a la major pressió, l'aire s'acaba més ràpid. Així que cap a la Maru falta gent!

Bon any!