Punt 341 (-52m) Gorgònies i d'altres curiositats!

Aprofitant que la meteorologia encara acompanya ens animem a fer un nou punt a 52m de profunditat entre la platja gran de Lloret de Mar i cala Canyelles. Es tracta d'una barra allargada que s'aixeca del fons de grapissar de manera intermitent. És un tercer punt de la mateixa barra que a les ocasions anteriors hi hem trobat gorgònies. Així que avui provarem sort. Baixem!

Avui sí que tornem a veure gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Aquesta té els pòlips amagats, per això sembla un filferro de colors...

Aquesta en canvi, amb els pòlips oberts, li donen aquest aspecte esponjós.

Però també en trobem altres espècies com aquesta gorgònia groga (Paramuricea gray)

I aquí us en mostrem un detall dels seus pòlips. Si us hi fixeu, són com "trompetetes" de 8 tentacles urticants com les potes d'una medusa. Es tracta del seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. De fet les gorgònies són organismes colonials, i cada individu que la compon és una de les "trompetetes". La resta del cos està estructurat en "branques"

Però quan et poses a mirar gorgònies, de vegades et topes amb alguna que et fa pensar que no té massa a veure amb les anteriors... És el cas d'aquesta gorgònia groga; a veure, ple què fa al color és groga com l'anterior, però si mirem els seus pòlips una mica més de prop...

Veieu com hi ha menys densistat de pòlips per branca i són més llargaruts? Des del CSIC ens comenten que en el món de les gorgònies es donen moltes hibridacions, vaja, que diferents espècies es barregen. Així que nosaltres a aquesta de moment direm que és una Paramuricea sp. a l'espera de dades més concretes que l'dentifiquin!

També trobem esponges canelobre (Axinella polypoides) particularment grans. La de la imatge fa 70cm d'alçada

A aquesta profunditat no trobem algues verdes i els organismes predominants presenten coloracions groc i vermelles amb alguna excepció com l'esponja violada Dysidea avara

La curiositat del dia en canvi, ha estat aquesta esponja massiva fosca que no sabem identificar que és, al mateix temps, el substrat on han decidit aferrar-s'hi aquests ascidis i esponges vermelles

Els ascidis són Pycnoclavella communis i les taques taronjoses corresponen a l'esponja Cliona rhodensis que és perforant! És a dir, és una esponja que li agrada els substrat calcari, el qual pot ser tan una roca com una alga calcària. Aquí d'algues calcàries no se'n veuen, així que imaginem que sota de tot plegat hi hagi alguna roca calcària... En qualsevol cas la coloració és espectacular! 

I ara sí, a aquesta profunditat no ens hi podem entretenir per més temps, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 331 (-39m) Llagostes amb tovalloletes!

Matí gris que no sembla que vulgui sortir el Sol. Mar creuada, és a dir, ens venen onades de dues bandes alhora. Tot i que es tracta d'onades de poc més de 30cm d'alçada, fan que la Maru no pari de gronxar-nos per tots cantons. No és que siguem grans mariners, però equipar-nos posa a prova la nostra resistència al mareig. I encara que l'aigua es veu ben verda i només a 14ºC, baixem!

La visibilitat és ben poca. Tot i caure a cosa de 6m de la roca amb prou feines la distingim. Entreveiem l'ombra de la roca que s'alça un parell de metres sobre el fons marí. I quan som a tocar ens adonem que aquest tros de llagosta (Palinurus elephas) es pregunta què carai hi hem anat a fer!

Ja amb la vista acostumada a la penombra podem apreciar que la roca és força gran i amb molts racons per explorar! Comencem a donar la volta...

I encara hi ha més llagostes! Nosaltres en comptem 5 i vosaltres?

Algunes de les roques dels voltants tenen formes tan curioses que disparen la nostra imaginació. A vosaltres què us a sembla que podria ser?

Però inclús les més aplanades dels voltants estan molt colonitzades. A la imatge els què semblen bolets de soca són algues calcàries (Lithophyllum stictaeforme) acompanyades sobretot per l'esponja violada Dysidea avara

I aquesta estrella verda (Marthasterias glacialis) que com veieu no fa honor al seu nom. De fet són de coloració molt variable, però destaquen les punxes que té sobre els seus braços. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar que per sota el què hi té no són punxes sinó peus ambulacrals! Per entendre'ns, una mena de peus acabats en ventosa que li permeten desplaçar-se i aferrar-se a la roca. 

I just per sota d'un dels braços hi ha una leucèmia (Halocynthia papillosa). És aquesta mena de sac amb dos forats que de manera general anomenem tunicat. Es tracta d'un animal filtrador, però no tots els seus "parents" tenen un aspecte tan robust...

Els del centre de la imatge en són una versió més petita, transparent i amb un peduncle (Pycnoclavella communis). Cobrint la roca és l'esponja rosada Hexadella topsenti. Però si us hi fixeu, on no hi ha l'esponja sembla que estigui sembrat de petits paraigües translúcids de marges blanquinosos. Es tracta d'uns cucs (Myxicola aesthetica) i el què veiem és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. 

I tornant als tunicats, aquí en tenim una versió colonial Pseudodistoma crucigaster. 

Pel què fa a les esponges, també volem destacar aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides) de més de 30 cm d'alçada

I aquesta anemone (Anemone viridis) que curiosament té els tentacles més curts que en d'altres ocasions, però en canvi ens permet veure el peduncle que l'aferra a la roca. Si feu clic sobre la imatge podreu apreciar que les puntes són violades!

Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) ens va controlant de reüll i per si de cas decideix eriçar les seves espines verinoses de l'aleta dorsal. No es mou, però està en guàrdia! Ara, potser no prou. Li diem que està sobre un munt de fils de pescar abandonats?

I aquí, també n'hi ha més! Els podeu distingir?

I és que en l'apartat d'objectes perduts avui hi tenim de tot... Soles de sabata...

Envasos de iogurt de plàstic...

I com no podien faltar: tovalloletes d'un sol ús sobre les roques

Sobre el grapissar on aquesta pixota sorrenca (Holothuria poli) no sabem si està intentant obrir-se pas o ha decidit fer-les servir per a camuflar-se!

I d'altres queden enredades amb restes de feixos de Posidonia oceanica. Però tot i així ja veieu que no es descomponen!

Ara sí que toca tornar cap a la Maru mentre anem pensant si també caldria afegir aquest punt al projecte Restaurem!

Salut!

Punt 191 (-30m) Revisant l'hidròfon!

Tot i que les previsions meteorològiques indiquen ona curteta i molt seguida... vaja, marejada quasi assegurada, ens animem a fer un punt relativament proper. Així que ben mirat, què millor que anar a donar un cop d'ull a l'hidròfon?! El passat 18 de novembre el vàrem canviar a fi de descarregar les dades recollides i canviar-li la bateria. L'anterior va fer un centenar de registracions d'una mateixa cèrvia (Seriola dumerilii) marcada a Banyuls (França) el 6 d'agost del 2021 i que rondava la nostra zona entre el 12 l'octubre - 16 novembre 2022. És a dir, ben poc temps després d'haver col·locat l'hidròfon. Aquí teniu un gràfic del seu periple, tot i que encara caldria afegir-hi les dades que la localitzen a Blanes. 

Aquesta història i la d'altres peixos marcats la podeu seguir a marcatgemari.cat A veure si enguany aconseguim registrar-ne més! Baixem!

Així primer de tot comencem verificant el què hi hem vingut a fer: l'hidròfon. Tot correcte i funcionant. Això sí, tot i que només han passat 2 mesos, ja està molt colonitzat.

I ara a gaudir del punt que sempre té sorpreses!

I aquí teniu l'estrella de la immersió d'avui, la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa)! Es tracta de l'escull coral·lí mediterrani. Ja us en vàrem parlar extensament ara tot just fa un any i, aquesta fotografia és d'aleshores

I aquest és l'aspecte que té ara: veieu com de la part de dalt és més blanquinosa? Aquesta zona de l'escull està morta. Si bé aquest estiu passat ha estat persistentment calorós, no sabem si aquest és l'únic motiu del seu mal estat de salut

En canvi, si mirem la part central, veiem que estan bé de salut. Si us hi fixeu, tenen els tentacles desplegats que els hi serveixen per captar l'aliment

Una mica més enllà hem trobat altres colònies més petites que presenten un bon estat de salut com la de la fotografia. Així que aprofitant les visites periòdiques a l'hidròfon, farem seguiment de com evoluciona la madrèpora

Un "parent" de la madrèpora, però de tentacles molt més curts i rabassuts és l'anemone guixuda (Cribrinopsis crassa).

I amb tentacles molt més llargs tenim aquesta ortiga (Anemone viridis). Tant aquesta com l'anterior poden ser la llar de petites gambes transparent, però avui tampoc hem estat de sort

I per acabar aquest capítol d'organismes amb tentacles urticants (cnidaris) tenim aquesta gorgònia blanca (Eunicella singularis). La veritat que tampoc té bon aspecte: totes les puntes de les branques les té colonitzades per altres organismes. Això només passa quan està debilitada. I és que per molt ben armada que estigui amb aquests tentacles, si les condicions ambientals no són favorables, no pot sortir corrents!

Esperem que no acabi com aquesta gorgònia!

L'aspecte general de les petites pedres que trobem en aquest punt són com la de la imatge

Amb presència d'algues verdes (Halimeda tuna) a la part superior i just a sota hi predominen les esponges

Acompanyats d'altres organismes filtradors com aquests petits ascidis (Pycnoclavella communis) on cada individu està separat de l'altre i té un peduncle amb el què s'agafa al substrat

Mentre altres ascidis prefereixen fer colònies ben compactes (Synoicum blochmanni) que fa que semblin mores o...

... bolets!

I qui ha decidit jugar a cuit i amagar amb nosaltres és aquest tord negre (Labrus merula) escapolint-se per tots els forats que ha trobat!

Malauradament, també aquí tenim "objectes perduts" com aquest xarxa...

I ara sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 191 (-31m) Una esponja en reproducció!

Aprofitant que les previsions són encara millors que les d'ahir, decidim repetir punt d'immersió. Ens hem deixat moltes coses per explicar-vos, però acompanyat de més fotos sempre s'entén millor. Baixem!

Es tracta d'un entorn de petites pedres molt colonitzades on no hi arriba molta llum solar tot i trobar-se a només 31m de profunditat. I què delata aquesta manca de llum? Doncs que es vegin tantes esponges!

Dies enrere ja us vàrem introduir a les particularitats de la seva anatomia>> En aquesta ocasió us mostrarem algunes més i unes en reproducció! A la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides). Normalment les veiem com si fossin canelobres com es veu al post que us hem indicat. La d'avui en canvi fa tot d'estructures laminades.

I com sabem que es tracta de la mateixa espècie? Pels òsculs en forma d'estrella que té! Recordem que es tracta d'organismes filtradors. L'aigua entra per uns foradets petits que té per tota la superfície, es filtra per uns canals i surt per uns forats més grossos i aparents que anomenem òsculs

Un cas on els òsculs són encara més evidents és el d'Ircinia variabilis. 

Vist de prop es pot apreciar com n'és de porós i com fins a l`òscul hi desemboquen tot de canals. Es tracta d'una esponja de coloració molt variable, podent ser de rosada a violada passant pel gris o el marró! Tot depèn dels organismes fotosintètics que contingui!

D'altres són com una taca groga rugosa incrustada a la roca com la de la imatge que pertany al gènere Suberitidae

A d'altres se li poden distingir els canals perquè sobresurten con en el cas de l'esponja incrustant taronja (Spirastrella cuncatrix). D'aquesta se n'han trobat casos que arriben a cobrir un metre quadrat de superfície!

O molt semblant però de colors clars és la Phorbas tenacior

Altres tenen una forma globular amb pocs òsculs. Hi ha vàries espècies que s'hi assemblen i caldria prendre una mostra i mirar les espícules (petites punxes internes que fan funció de "costelles")

Però la què ens ha sorprès avui és aquesta Chondrosia reniformis perquè s'està reproduint! 

Bé, potser d'es d'aquest angle no és tan evident...

Veieu aquesta mena de llengua que penja? Això és que s'està per reproduir de forma asexual! Les esponges són uns organismes curiosos que es poden reproduir de forma sexual i asexual. La reproducció sexual implica la producció de cèl·lules sexuals (oòcits i esperma) que poden ser produïts tots dos pel mateix individu o per individus separats (un fa de mascle i l'altre de femella). Sovint la fecundació és dóna de forma interna i les larves resultants són expulsades al medi marí. Viuran de les seves reserves i nedaran buscant un substrat adient on adherir-se i créixer. Estem parlant de larves de menys d'un mil·límetre de llargada! Però avui estem presenciant un fet menys habitual, la reproducció asexual. En aquest cas estem presenciant el què s'anomena fragmentació: una porció de l'individu, aprofitant la força de la gravetat comença a deixar-se caure fins acabar trencant-se de la resta. Si el substrat on caigui és adient per agafar-s'hi tindrem una nova esponja totalment funcional!

Aquí en tenim una altra en una fase més inicial. La part blanca no conté organismes fotosintètics perquè fins fa poc estava enganxada a la roca

Aquest fragment en canvi ja no li falta gaire per acabar-se d'estirar i trencar-se

Això sí, tot i que les esponges competeixen per colonitzar substrats durs mitjançant substàncies químiques, hi ha altres organismes que no els hi molesta per res. Aquest és el cas d'aquests petits ascidis (Pycnoclavella communis) que, com les esponges, també s'alimenten per filtració

Entre els ascidis també en trobem de ben grans, robustos i de color vermell con la leucèmia (Halocynthia papillosa). O si us fixeu més amunt n'hi ha de transparent més petits (Clavelina lepadiformis)

I qui passa per sobre de tots endrapant el què troba pel camí aquest llimac de mar Felimare picta (tot i que a la imatge és sobre una alga i no una esponja!)

Amb gustos deferents tenim aquest Antiopella cristata que ja us en vàrem parlar dies enrere>>

O aquesta Flabellina que prefereix menjar-se les hidrozous (uns parents de les meduses també urticants!)

I nosaltres que ja tornem cap a la Maru pensant que potser demà caldria tornar...

Salut!