Matí assolellat, de poc vent, tot i que hi ha una mar de fons persistent que no fa més que gronxar la Maru! Així que per no acabar massa marejats ens decidim per un punt proper. L'hem anomenat 149 bis, perquè és sobre la mateixa barra rocosa, però a l'extrem oposat. Som davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) i el punt es troba a 38m de profunditat. Baixem!
Es tracta d'una roca molt colonitzada on depenent de les preferències de llum i corrents trobem uns organismes o altres. A les parts més il·luminades hi trobem l'alga calcària (Lithophyllum stictaeforme) que sembla un bolet de soca rosat
A l'entrada d'aquest forat hi trobem un tord porcellana (Symphodus mediterraneus) fent guàrdia. El veieu? És de color taronjós
I entapissant les entrades als forats, però sense arribar a la zona totalment fosca hi trobem el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti). Forma una mena de didals ben durs dels quals sobresurten aquests tentacles amb els que capta l'aliment. A dalt a l'esquerra n'hi ha un amb els tentacles amagats i un altre que només els comença a treure. Però tot i que semblin "gominoles" són ben durs i urticants!
Però els coralls no són els únics que segueixen una estratègia urticant, també s'hi apunten molts llimacs de mar. A la imatge una flabellina lila (Flabellina affinis). S'alimenta d'un parent dels coralls, els hidrozous. I n'aprofita les cèl·lules urticants que ingereix per defensar-se
I aquí en tenim una altra espècia de flabellina. Flabellina ischitana. Aquesta parella es troba sobre un hidrozou, sí, sí, tot i l'aspecte d'arbret, realment és un animal colonial que capta el menjar amb tentacles urticants! Això sí, els tentacles són microscòpics i per això no els veiem. Si mireu la "branca" de la dreta, s'hi distingeixen una mena de fils violats que l'embolcallen. Es tracta d'una posta d'ous de les flabellines. I és que la primavera ja és aquí inclús a 38m de profunditat!
Pel què fa als peixos també tenen les seves preferències. Per sobre la roca i de color rosat trobem les forcadelles (Anthias anthias) amb alguna castanyoleta (Chromis chromis) que les acompanya. Per la base de la roca i defensant el territori hi ha serrans (Serranus cabrilla). Normalment els trobem solitaris, serà que també és primavera per a ells?
Qui no para de patrullar és aquesta pastanaga (Labrus mixtus). I en aquest cas no us sabem dir si és un juvenil o una femella perquè tenen la mateixa coloració
I patrullant però agafada a la roca trobem aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). És molt curiós com les marques rodones que té realment són petits enfonsaments de la pell
Malauradament, no és un lloc fàcil per viure-hi. A la sorra hi distingim fils de pescar
que passen per sobre d'una roca a la següent...
Si us hi fixeu, per sobre la roca n'és ple i també en pengen pel costat. I una mica més cap al centre s'hi ha enganxat una tovalloleta d'un sol ús...
I aquí quantes en compteu? Queden enganxades sobre esponges, algues i coralls que els acaben ofegant
Aquí en teniu un detall
D'altres van enredant-se amb fils de pescar fins fer aquesta mena de pilotes
I per imatges desagradables, aquest tampó! Quan entendrà la gent que els WC no són papereres???
Això sí, al final de la barra rocosa hi hem trobat aquest escull artificial antiròssec. Que ja em direu: si els pescadors que fan servir aquest art ja no s'acosten a les roques perquè se'ls hi quedaria enganxat, es pot saber per què s'han molestat a deixar-hi aquest "regalet"???
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada