Punt 149 bis (-38m) Una llàstima...

Matí assolellat, de poc vent, tot i que hi ha una mar de fons persistent que no fa més que gronxar la Maru! Així que per no acabar massa marejats ens decidim per un punt proper. L'hem anomenat 149 bis, perquè és sobre la mateixa barra rocosa, però a l'extrem oposat. Som davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) i el punt es troba a 38m de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una roca molt colonitzada on depenent de les preferències de llum i corrents trobem uns organismes o altres. A les parts més il·luminades hi trobem l'alga calcària (Lithophyllum stictaeforme) que sembla un bolet de soca rosat

A l'entrada d'aquest forat hi trobem un tord porcellana (Symphodus mediterraneus) fent guàrdia. El veieu? És de color taronjós

I entapissant les entrades als forats, però sense arribar a la zona totalment fosca hi trobem el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti). Forma una mena de didals ben durs dels quals sobresurten aquests tentacles amb els que capta l'aliment. A dalt a l'esquerra n'hi ha un amb els tentacles amagats i un altre que només els comença a treure. Però tot i que semblin "gominoles" són ben durs i urticants!

Però els coralls no són els únics que segueixen una estratègia urticant, també s'hi apunten molts llimacs de mar. A la imatge una flabellina lila (Flabellina affinis). S'alimenta d'un parent dels coralls, els hidrozous. I n'aprofita les cèl·lules urticants que ingereix per defensar-se

I aquí en tenim una altra espècia de flabellina. Flabellina ischitana. Aquesta parella es troba sobre un hidrozou, sí, sí, tot i l'aspecte d'arbret, realment és un animal colonial que capta el menjar amb tentacles urticants! Això sí, els tentacles són microscòpics i per això no els veiem. Si mireu la "branca" de la dreta, s'hi distingeixen una mena de fils violats que l'embolcallen. Es tracta d'una posta d'ous de les flabellines. I és que la primavera ja és aquí inclús a 38m de profunditat!

Pel què fa als peixos també tenen les seves preferències. Per sobre la roca i de color rosat trobem les forcadelles (Anthias anthias) amb alguna castanyoleta (Chromis chromis) que les acompanya. Per la base de la roca i defensant el territori hi ha serrans (Serranus cabrilla). Normalment els trobem solitaris, serà que també és primavera per a ells?

Qui no para de patrullar és aquesta pastanaga (Labrus mixtus). I en aquest cas no us sabem dir si és un juvenil o una femella perquè tenen la mateixa coloració

I patrullant però agafada a la roca trobem aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). És molt curiós com les marques rodones que té realment són petits enfonsaments de la pell

Malauradament, no és un lloc fàcil per viure-hi. A la sorra hi distingim fils de pescar

que passen per sobre d'una roca a la següent...

Si us hi fixeu, per sobre la roca n'és ple i també en pengen pel costat. I una mica més cap al centre s'hi ha enganxat una tovalloleta d'un sol ús...

I aquí quantes en compteu? Queden enganxades sobre esponges, algues i coralls que els acaben ofegant

Aquí en teniu un detall

D'altres van enredant-se amb fils de pescar fins fer aquesta mena de pilotes

I per imatges desagradables, aquest tampó! Quan entendrà la gent que els WC no són papereres???

Això sí, al final de la barra rocosa hi hem trobat aquest escull artificial antiròssec. Que ja em direu: si els pescadors que fan servir aquest art ja no s'acosten a les roques perquè se'ls hi quedaria enganxat, es pot saber per què s'han molestat a deixar-hi aquest "regalet"???

Bé, a nosaltres sí que se'n està acabant l'aire per fer immersió, així que cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 187 (-38m) Dia d'ampolles i escórpores

Avui ja que la mar no convida a anar molt lluny, hem fet la visita anual al punt 187 davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar), a 38m de profunditat. 

Baixem!

Es tracta d'una barra rocosa amb molts forats on, en alguns punts, arriba als 5 m d'alçada 

Al contrari d'altres vegades, al primer impacte ens sorprèn amb aquesta escórpora (Scorpaena scrofa) i un gran bernat ermità (Dardanus calidus). Aquest últim el veieu a baix a l'esquerra? La closca de la caracola on habita està colonizada per dues anemones enormes (Calliactis parasitica) que tenen els tentacles amagats. Són aquests bonys gris ratllats que acompanyen a aquest cranc 

I al costat trobem encara una altra escórpora que no sembla molt interesada en la nostra visita

 

A la zona on la roca és molt baixa, ens trobem amb una petita praderia de l'alga verda Halimeda tuna on destaca una estrella de mar vermella (Echinaster sepositus) que li manca un braç 

Però la roca està més poblada del que sembla: veieu la morena (Muraena helena)? On té el cap? 

(Una pista: només se'n veu la punta del morro!)

I la llagosta (Palinurus elephas)? 

També els forats sembla que són molt sol·licitats: hem sorprès aquesta mòllera de roca (Phycis phycis) a casa seva

I aquest tord porcellana (Symphodus mediterraneus) que fa cara de por, també el podem trobar als alguers. Aquí tenim un mascle amb els colors ben vius per lligar! 

I no podiem acabar la ressenya "zoològica" sense una petita gorgònia que trobem habitualment en aquest punt: l'olivaret (Leptogorgia sarmentosa)

Passant a la secció de objectes perduts, començem amb una ampolla amb habitant... 

El veieu? Es tracta d'un cabot (peix semblant a una bavosa) que no podem acabar d'identificar

El què ens ha cridat l'atenció és aquesta orella d'elefant (Spongia lamella) que ha crescut a sobre d'una bola de fil de pescar!

I per acabar encara una altra ampolla: de ginebra? Vi? 

I nosaltres cap a la Maru que falta gent!

Salut!

Punt 347 (-36m) Una mòllera fent mala cara...

Matí tranquil tot i que la mar no està tan plana com aparenta. Revisant les imatges del sónar d’escombrat lateral ens hem adonat que hi ha una zona de roquetes baixes força extensa pendent d’explorar. Així que enfilem cap a S'Agulla (Blanes). Profunditat 36m.

Baixem!

Avui la visibilitat és fantàstica i a 20 metres del  fons ja es comença a entreveure. Són tot de roques baixes.

Ens sorprèn la quantitat i la varietat de peixos que veiem:  julioles (Coris julis) on el mascle és verd i taronja i la femella més vermellosa, castanyoletes (Chromis chromis), forcadelles (Anthias antias), variades (Diplodus vulgaris), sargs (Diplodus sargus) i alguns més que us els anirem presentat!

També ens ha cridat l’atenció aquesta esponja rosada (Hexadella topsenti). Estem habituats a veure-la a més profunditat

O encara més curiosa ha estat aquesta troballa. Aquí volíem fotografiar un drap que hi ha al mig de la imatge.

Però resulta que a la vora del drap hi havia aquests dos llimacs de mar (Platydoris argo) enormes! De més de 10 cm. Vaja, que de tan grans ni ens hem adonat!

I aquesta mena de fregall blanc resulta que són una còlonia de cucs (Filograna implexa) que constueixen aquesta estructura i s'hi amaguen dins. Ens sorprèn trobar-los a tan poca profunditat!

Els peixos platejats amb una taca negra lateral són xucles (Spicara maena)

Un tord rogenc (Symphodus mediterraneus) també s’ha deixat fotografiar. Es distingeix del gripau roquer per les taques negres que té prop de la cua i prop de les aletes pectorals

I aleshores mentre fèiem una fotografia, de cua d’ull hem vist com el musell d’una morena (Muraena helena) s’amagava. Feta la foto hem anat a veure-la i ens hem trobat amb això! Quantes us sembla que hi ha?

Bé, nosaltres pensem que dues... O si més no aquí teniu el cap d’una d’elles!

Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) sembla que no estava per visites

I quan ens hem decidit a empaitar sargs per aconseguir una bona fotografia hem topat amb aquesta mòllera de roca (Phycis phycis)

Ens ha sorprès la mala cara que fa. Aquestes marques al cap i aquesta gola tan inflada no ho havíem vist mai

I ara uns quants objectes perduts!

Una bota

Una canya de pescar

I un punt on sembla que els pescadors amb canya tenen tendència a deixar-hi el fil!

Això sí, algun d’ells deu ser fumador perquè aquí hi tenim l’encendedor!

I ja toca tornar a dalt de la Maru que l’aigua comença a estar fresqueta! (19ºC)

Salut!

Punt 355 (-30 m) El Templet

Avui que el dia acompanya, anem al Templet, 30 metres de profunditat, davant del Jardí Botànic "Mar i Murtra". Una immersió clàssica dels veterans del CESC de Calella on encara no havíem baixat. La veritat que la visibilitat no acompanya: 2-3 metres. 

 Només arribar al fons, ens trobem amb una petita praderia de l'esponja Axinella polypoides

Que també serveix de suport a un crinoïdeu. El veieu?

I aquí ho teniu més gran.  Es tracta d'un parent de les estrelles de mar.

Ara està de cacera i té els braços ben desplegats. Però quan se'n va a 

dormir es replega, semblant a una carxofa.

També destacar aquests ascidis blancs. L'espècie de la fotografia

és colonial: cada dos foradets corresponen a un individu. D'altres

espècies viuen de forma individual. Vistos de lluny semblaven

ous de dinousaure! 

La secció de peixos comença amb el cabot d'alga (Gobius cruentatus)

Segueix amb el tord rogenc (Symphodus mediterraneus)

Una pastanaga (Labrus mixtus)

I en un forat hi ha 2 caps rojos (Scorpaena scrofa), el petit es veu bé, però el gran està molt ben camuflat... Ja l'heu trobat?

I abans de pujar no podíem deixar de fotografiar aquesta Axinella polypoides de mig metre!!!

I com sempre a dalt, amb la mar plana o moguda ens espera la Maru!

Salut!