Després d'un dissabte ventós amb mar creuada, avui una mica de calma! Aprofitem per anar a un punt nou de la barra d'en Goula, cap al final de la platja de Fenals. Malauradament ens trobem que hi han calat una xarxa, així que per a evitar disgustos mirem el GPS i triem un punt proper a l'atzar. I és que la previsió és que cap a migdia entrarà vent i seria una llàstima que els companys del segon torn no puguessin fer immersió. Canvi de plans i enfilem cap al punt 157. Es tracta de dues roquetes d'un metre d'alçada i escassament dos de llarg. Ja hi vàrem anar al juliol del 2017, com estarà ara? Baixem!
Caiem sobre un fons de grapissar on la sorra és gruixuda i les "boles" rosades són rodòlits
Posant la càmara arran de sorra potser s'entén millor... Els rodòlits són algues calcàries que van creixent aferrades a grans de sorra. Els corrents les fan rodar, d'aquí que tínguin aquest aspecte arrodonit tot i que força irregular
Però sobre el grapissar no tot són organismes petits. Aquí tenim una estrella de mar vermella (Echinaster sepositus) que considera que també és un terreny interessant per anar de cacera
Arribem a la zona rocosa que es veu molt colonitzada
Fent el cim hi trobem aquest llimac de mar (Felimare picta), però si ens fixem en la part de baix de la imatge, també hi trobem dues ascídies treient el cap! Es tracta d'animals filtradros i el què en sobresurt són els seus sifons per on entra l'aigua. La groga, també coneguda com a budell és una Ciona edwardsi i la vermella del costat, una Halocynthia papillosa, també coneguda com a leucèmia.
Entre algues verdoses i els briozous ataronjats (Pentapora fascialis) - sí, ho has llegit bé, les "fulles" taronges no són algues sinó uns animalons colonials!!! - hi trobem l'esponja rosada la Dysidea avara i, al costat, no és una esponja grisa sinó un ascidi! Sí, com els que hem comentat a la fotografia anterior, però en versió colonial. Es tracta de Didemnum maculosum que colonitza de forma massiva tot tipus de substrats inclosos altres organismes vius!
Aquí tenim un altre exemplat de Dysidea avara. Té tendència a formar aquesta mena de tubs. Es tracta d'un animal filtrador: l'aigua entra per la seva textura porosa i surt canalitzada cap aquest amena de tubs que tenen una sortida més gran (òscul).
I aquesta és la sorpresa del dia: una anemona de tub (Cerianthus membranaceus)! Es tracta d'un "parent" de les meduses i gorgònies, és a dir, també és un cnidari. Tots aquests tentacles que es veuen són part del seu aparell bucal, que són urticants i li serveixen per capturar les seves preses. A la imatge està agafada a la roca
Però aquesta altra ha preferit anar arran de terra. Fixeu-vos en la coloració dels seus tentacles que varia del blanc al violat fosc. I quan no tenen ganes de ser molestades s'amaguen dins del tub!
Això sí, no confongueu les anemones de tub amb aquests cucs de tub de la imatge. Es tracta de Protula tubularia. En aquest cas els tubs són calcaris, cosa que els de les anemones són membranosos. Això sí, també aquests quan no volen visites amaguen aquest aparell bucal dins del tub!
Malauradament, en el capítol d'"objectes perduts" també la cosa ha estat més que abundant. Sobre la roca hi ha tovalloletes d'un sol ús que afoquen els organismes que hi viuen a sota i tapen forats de la roca que podrien ser el cau de molts altres animals
Una xarxa abandonada amb leucèmies creixent-hi a sobre...
Però també hem notat que es tracta de zona de pas de gent amb moltes coses per celebrar, que així que s'acaba l'ampolla la llença per la borda... Aquesta podria ser una ampolla de vi blanc...
Aquesta potser de vi negre...
I aquesta una cervesa?... això sí, acompanyat de molts rodòlits i closques d'eriçons de mar que fan pensar que potser s'hi amaga un pop...
Bé, i posats a perdre coses, hi ha qui ha perdut la tovallola!
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada