Punt 4 (-51m) Visitant gorgònies amb MACROSORPRESA!!!

Matí supercalurós i amb previsió que es quedi així tot el dia. Això sí, acompanyat d'unes onades moooolt baixetes, però molt seguides. Vaja, cap problema per la Maru, però caldrà estar atents als marejos! Amb aquestes condicions tan favorables cal aprofitar per anar als punts més allunyats dels Jardins Submergits de la Selva!!! Ens decidim pel punt 4, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta de pedretes petites que a la visita anterior hi havia moltes gorgònies. Els hi estarà afectant els canvis de temperatura de l'aigua? Baixem!

Comencem per les bones notícies: les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) i les gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) continuen tenint bon aspecte, les branques es veuen en bon estat, no s'hi detecta cap necrosi (mort de teixit). Ara bé, sembla que els problemes venen d'una altra banda: no trobeu que la gorgònia de la dreta li manca un tros?

I a la del centre, no li manca també un tros? I això que l'estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) no hi té res a veure. Aquests organismes fan servir les gorgònies com atalaies des d'on captar millor les seves preses però no les fan malbé 

Aquí en tenim una altra estrella de mar de cistell que ja és més a prop del cim. Normalment són més actives de nit, que és quan estenen els seus braços amb totes les seves ramificacions

Us la tornem a ensenya vista des de dalt, perquè us en feu una millor idea de com són!

Continuem revisant l'estat de les gorgònies i aquí són les colònies petites les que potser no ho haurien  de ser tant, fixeu-vos en les colònies de la dreta...

Aquí la part escapçada és encara més evident. Probablement sigui degut a la tècnica de pesca del curricà de fons: un fil de pescar amb esquer lligat a un plom que és arrossegat pel fons marí des d'una embarcació en marxa. Cal tenir present que les gorgònies són organismes robustos però flexibles, capaços de suportar fortes correntades sense trencar-se. De fet, només les trobarem a zones amb fort hidrodinamisme, ja que al tractar-se d'organismes que estan ancorats al substrat, depenen dels corrents perquè els hi arribi el plàncton del qual s'alimenten. Ara bé, la força dels corrent marins no es comparable a una bona estrebada feta amb una embarcació que després d'insistir i amb la por de perdre l'art la pot acabar trencant

Aquí no només té branques escapçades, sinó que un costat està tot colonitzat. Això podria ser degut al fregament amb un fil de pescar que li ha causat ferides. Aquestes ferides propicien que altres organismes les colonitzin, fent que la gorgònia perdi vitalitat fins morir. De fet, darrerament trobem pescadors esportius pescant-hi, però al no aconseguir cap tipus de protecció tampoc les podem senyalitzar per evitar que s'hi pesqui...Al cap hi a la fi, des de la superfície, tot el mar és blau

I les gorgònies rosades tampoc estan tenint més sort...

La de la dreta li manca un tros i sembla a més que de la part alta té alguna ferida que ja està sent colonitzada per altres organismes

Celebrem tornar a trobar aquesta gorgònia de fons solitària, Callogorgia verticillata. Però en canvi no hem trobat rastre de l'àrea on predominava la gorgònia blanca Eunicella singularis. Serà més sensible a l'augment persistent de la temperatura de l'aigua dels darrers anys?

En l'apartat d'esponges, trobem aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella) de més de 40cm de diàmetre. Avui l'hem fotografia des de sota i no és tan fàcil de reconèixer. I és que les esponges també proporcionen un hàbitat per a moltes altres espècies: algues, cucs... I a la gorgònia rosada hi ha una branca de color fúcsia: es tracta de la gorgònia incrustant Alcyonium coralloides

Avui es nota que fem una immersió de més profunditat perquè també hem trobat aquesta garota de fons (Echinus melo) que segur que no trobareu mai fent snorkel!

Se'ns acaba el temps d'exploració i cap a la Maru falta gent!

Però avui la veritable sorpresa de quasi 2m d'envergadura ha estat prop de la superfície. Hem tingut una primera visita mentre el primer grup feia descompressió: hem vist que alguna cosa venia directa cap a la Maru, hem posat la càmera a l'aigua i aquest n'és el resultat! Més tard,  ja a l'alçada de Treumal (Blanes), ens decidim a aturar-nos...Posem els nostres tendals d'estiu... I mentre dinem, més visites! Sentim la poca qualitat de les imatges, però us les hem volgut mostrar a velocitat real perquè pugueu gaudir de la seva gracilitat

I ara sí, s'està fent tard i tornem cap a port.

Salut!