Punt 329 (-52m) Zero gorgònies

Després de l'èxit d'ahir, i aprofitant que el bon temps encara aguanta, decidim continuar explorant la zona. Enfilem cap al punt 329, una zona de roques petites disperses, a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Baixem!

Avui ja estem batent rècords de temperatura de superfície: 28ºC! Durant la baixada creuem dues masses d'aigua: a 6m baixa de cop a 23ºC i només a 20m de profunditat ja sí trobem la termoclina on a partir d'aquí la temperatura de l'aigua és de 17ºC i no varia fins arribar al fons. La bona notícia és que la visibilitat ha millorat i hi ha menys alga bruna (Carpomitra costata)

Ara ja podem veure els organismes que colonitzen les zones rocoses que sobresurten del grapissar amb un clar domini de les esponges

Cobrint la major part de la roca de color rosat és l'esponja Hexadella racovitzai. Però les de baix a l'esquerra amb aspecte punxós són la Dysidea avara i de color més clar la Dysidea fragile. Però aquestes esponges, i d'altres que no sabem identificar, no sembla que li importin el més mínim a aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que senzillament hi veu una talaia perfecta per caçar!

I si a la imatge anterior no tenim clar que només hi hagi un individu, aquí com a mínim n'hi ha dos. Per dir-ho ens fixem en els discs. Les estrelles de mar de cistell, tot i el nom, són ofiüres, uns parents menys evolucionats que les estrelles de mar. Els seus braços surten d'un disc central, en aquesta altra immersió s'aprecia molt millor. Vosaltres quants individus hi compteu?

Però no són els únics escaladors del dia, aquí tenim una estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) acompanyant a un captinyós (Scorpaena notata)

Aquesta altra es passeja per sobre de l'alga roja calcària Lithophyllum stictaeforme, però no us sabem dir si està en gaire bon estat, hauria de ser ben rosada...

I aprofitant que avui podem veure altres algues, us destaquem aquesta alga bruna: Phyllariopsis brevipes. Les làmines fan més de 10cm de llargada!

Rondant la zona no només hi ha estrelles de mar, sinó també llagostes (Palinurus elephas). De fet al centre el què hi ha és una muda! I és que aquests animals no tenen un esquelet intern com els peixos, sinó un exoesquelet! És a dir, que la part dura del cos va per fora com una cuirassa. Això fa que quan creixen se n'han de desprendre. Quan això passa, són tous i vulnerables a qualsevol depredador. Però passada una estona, la pell secreta quitina força calcificada que se'ls hi endureix i ja tenen cuirassa nova d'una talla més gran!

Aquí en tenim unes quantes de reunides. Nosaltres n'hem comptat 4, hi esteu d'acord?

I encara n'hi ha una altra que sembla que fa tard a la "reunió"!

Aquí però, també hi trobem la petja de l'activitat humana. A la imatge les restes d'un cap i una xarxa, però estan tan colonitzats que ja costa de distingir

I aquí fils de pescar... Si més no, fa molt que ningú s'hi deixa res més!

I aquesta llagosta que "fa guàrdia" prop d'una altra xarxa molt colonitzada. Esperem que no se li enredin les banyes!

La veritat que tornem cap a la barca força sorpresos, no tant pel què hi hem trobat, sinó pel què no hi ha! Només hem anat 100m enllà del punt 351 i no hi hem trobat ni una sola gorgònia de cap tipus. És ben bé que tenen unes necessitats ben concretes!

Salut!