Punt 187 bis (-40m) El plan B...ascidis!

Després d'un dia tan esplèndid com ahir, les previsions semblaven apuntar a un dia semblant. Així que hem començat el matí fent un intent del Sant Miquel. Teníem ganes de gorgònies, l'any ha estat tèrmicament molt excepcional i amb una aportació de pluges de pràcticament zero. Però ja al sortir del port semblava que no tindríem tanta sort. Massa mar de fons no prevista. Però tenint en compte les dates, qui sap quan tindríem una nova oportunitat. Així que hi hem anat de totes maneres. El Sant Miquel queda a l'alçada de cala Canyelles i amb la Maru és una hora de navegació. Tot i que a mig camí semblava que la mar s'aplanava, però així que hem sortit de la zona resguardada de Sant Feliu de Guíxols ens hem trobat amb una mar força més moguda. Gens recomanable per una descompressió que es preveu llarga.

Girem cua, i un cop hem tornat a estar resguardats ens animem a anar al punt 187 bis. Som davant de la platja de Fenals. El vent ha parat, però en canvi l'onatge és d'ona molt curta i seguida... Ja mentre ens equipem el mareig es comença a notar, però ho volem intentar de totes maneres. Baixem!

Es tracta de pedretes planes molt colonitzades

A la imatge de color taronja són les puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii). De fet es tracta d'uns animals anomenats briozous que formen aquestes colònies de formes tan curioses. I just al costat unes algues verdes, Halimeda tuna, que tot i la foscor, aconsegueixen fer la fotosíntesi! 

Aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa) només que separés un xic més els seus tentacles ens permetria veure'n la boca, però no hem estat de sort. Al seu voltant de color rosat són algues incrustants del gènere Lithophyllum sp. Sí, sí, també hi ha algues rosades. Aquestes tenen clapes blanques que indiquen no estar gaire bé de salut. Potser encara estan ressentides de la calor de l'any passat. Caldrà veure com evolucionen

I sobresortint de l'extrem de la roca, aquesta esponja, Petrosia ficiformis. És de tipus massiu i dura, així que ens preguntem què hi deu haver sota, potser només pedra?

Però del què avui en trobem molts són ascidis! A la imatge una leucèmia (Halocynthia papillosa). Es tracta d'animals filtradors i en aquest cas és de tipus solitari

D'altres, a més de ser transparents viuen agrupats com aquest estofat (Diazona violacea).

I d'altres formen colònies (Aplidium sp) de formes curioses. Si cliqueu a sobre, la veureu més gran i podreu apreciar que cada parella de foradets correspon a un individu. 

Malauradament, tot i tractar-se d'una roca tan petita, també hi tenim secció d'objectes perduts! A la imatge un munt de fil de pescar que deu ser ben recent perquè està molt poc colonitzat.

I el "peix" no biodegradable més abundant del Mediterrani: el peix compresa... Quan entendran les senyores que el WC no és una paperera?

I ara sí, una mica menys marejats que a l'inici toca tornat dalt de la Maru.

Salut!

Punt 355 (-30 m) El Templet

Avui que el dia acompanya, anem al Templet, 30 metres de profunditat, davant del Jardí Botànic "Mar i Murtra". Una immersió clàssica dels veterans del CESC de Calella on encara no havíem baixat. La veritat que la visibilitat no acompanya: 2-3 metres. 

 Només arribar al fons, ens trobem amb una petita praderia de l'esponja Axinella polypoides

Que també serveix de suport a un crinoïdeu. El veieu?

I aquí ho teniu més gran.  Es tracta d'un parent de les estrelles de mar, conegut popularment com a clavellina (Antedon mediterranea). Ara està de cacera i té els braços ben desplegats. Però quan se'n va a dormir es replega, semblant a una carxofa.

També destacar aquests ascidis blancs del gènere Aplidium. L'espècie de la fotografia és colonial: cada dos foradets corresponen a un individu. D'altres espècies viuen de forma individual. Vistos de lluny semblaven ous de dinousaure! 

La secció de peixos comença amb el cabot d'alga (Gobius cruentatus)

Segueix amb el tord rogenc (Symphodus mediterraneus)

Una pastanaga (Labrus mixtus)

I en un forat hi ha 2 caps rojos (Scorpaena scrofa), el petit es veu bé, però el gran està molt ben camuflat... Ja l'heu trobat?

I abans de pujar no podíem deixar de fotografiar aquesta Axinella polypoides de mig metre!!!

I com sempre a dalt, amb la mar plana o moguda ens espera la Maru!

Salut!