Punt 336 (-53m) Coberts per una xarxa

Després d'uns dies de temps francament variable, finalment un dia que sembla que ens acompanyarà per fer una immersió en un punt més llunyà. Ens animem a anar al punt 336, unes pedretes a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Onada molt curta de vent que fa que el viatge sigui incòmode, però es pot fer. Baixem!

Caiem al costat d'una xarxa d'encerclament que no deu fer tant que hi és perquè encara se'n distingeix el fil. Just una mica més enllà està oberta com si fossin unes estovalles. I en sentit oposat es veu tota arreplegada. Suposem que el punt on s'ha enganxat és més endavant, però hi ha corrent arran del fons en sentit contrari. Així que massa esforços per fer a aquesta profunditat

Ens quedem prop del fondeig i explorem les poques pedres properes. Poques però particularment colonitzades que ja a primer cop d'ull, per la coloració, ens indiquen que hi ha organismes que no estem acostumats a veure

Aquí un tipus de corall solitari, una madrèpora pensem que es tracti del gènere Caryophyllia sp.

Resseguint la xarxa, veiem que en part ha cobert algunes roques, d'on en sobresurten alguns dels organismes que la colonitzen

Destaquen els colors vius de les esponges: la violada (Dysidea avara), la groga ramificada (Axinella verrucosa) on a sobre d'aquesta hi creix l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae). Si cliqueu a sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar els què estan oberts (se'n veuen els tentacles) i els què estan tancats que semblen berrugues

De la varietat d'algues que hi ha, volem destacar per la seva forma curiosa la Valonia macrophysa. Es tracta d'aquestes boletes verdes d'un 2cm de diàmetre que semblen de vidre.

I pel què fa als ascidis, destacar aquest estofat (Diazona violacea)

I tot i que molt petita i escarransida, no volem deixar de testimoniar que hem trobat una gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I arran de la xarxa aquesta mena de paraigua és un cuc! Es tracta de la Myxicola infundibulum. Aquesta mena de paraigua és el se aparell bucal amb el què atrapa el menjar. La resta de l'organisme es troba dins d'un tub gelatinós enterrat a la sorra del què amb prou feines se'n distingeixen els marges.

I per sobre la xarxa, un ou de rajada!

Això sí, avui finalment a superfície hem superat els 16ºC!!! Tot i que a baix encara és aquesta la temperatura, a 6m ja estem a 18ºC que quan fas mitja hora de descompressió s'agraeix! I cap a la Maru falta gent!

Pel què fa a la xarxa, al estar arreplegada, no està pescant i 53m no és una profunditat per fer bromes, així que ho consultarem amb els amics de pescafantasma.cat>> a veure què s'hi pot fer!

Salut!

Punt 439 (-46m) Dia d'esponges

Matí assolellat, mar tranquil·la i temperatura de l'aigua en continua pujada! I és que en el darrer mes a la superfície ja ha pujat 5ºC. Ara tenim 23ºC i ja convida a fer el primer banyet sense neoprè! Som davant de la platja gran de Lloret de Mar a punt de baixar a una zona de pedres petites que ens tenen encuriosits. 

Baixem!

Tot i que el fons és molt pla i arenós realment en alguns trams hi ha roca a sota. La presència de l'esponja canelobre (Axinella polypoides) en delata la seva presència. Les esponges són organismes molt simples que no tenen sistema nerviós ni cap òrgan que se li pugui anomenar com a tal. De fet, només fa 250 anys que se les ha deixat de considerar plantes, bàsicament perquè s'alimenten d'organismes, sobretot bacteris! A la Mediterrània ja se n'han descrites més de 600 espècies!

A la imatge tenim una altra esponja canelobre de forma més irregular que també serveix de talaia a l'estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). Això sí, no és pas el pes de l'estrella que doblega les branques de l'esponja sinó els corrents marins de la zona

Les esponges s'alimenten filtrant l'aigua. Es tracta d'estructures que a la seva superfícies són plenes de porus per on entra l'aigua. Per dins són plens de canals que s'ajunten en uns forats de sortida anomenats òsculs. En el cas de l'esponja canelobre són molt curiosos perquè tenen forma d'estrella. Si feu clic sobre la imatge la veureu més gran i en podreu distingir els òsculs!

I sense moure'ns d'on som, als peus de l'esponja canelobre trobem aquesta altra esponja l'Axinella damicornis. Tot i que la coloració és semblant, és força més petita (uns 10cm) i les ramificacions són aplanades

De mida intermitja trobem l'Axinella verrucosa, fa uns 30cm. El seu color és més grogós i les branques són nombroses i curtes. De fet la manera habitual d'identificar les diferents espècies és mitjançant les seves espícules. Es tracta de petites espines fetes de calci o de sílice que fan funció d'esquelet. Per veure-les cal agafar una mostra i mirar-les al microscopi. Nosaltres ens conformarem amb distingir les més evidents mentre fem immersió

Bé, millor dit, ens conformarem si no hi ha més remei! A la imatge no sabem si es tracta d'una Axinella damicornis o una Axinella verrucosa perquè un munt d'anemones incrustants grogues (Parazoanthus axinellae) s'hi han instal·lat a sobre! Sí, de tantes que són costa de veure l'esponja que hi ha a sota. Però no patiu, l'esponja continua en bon estat de salut

Però no totes necessiten espícules per mantenir la seva forma, a la imatge una Dysidea avara. Aquesta enlloc d'espícules fa servir fibres d'espongina. No esdevindrà mai un "arbret", però pot colonitzar substrats durs fins a fer clapes d'uns 20cm d'amplada

Una altra esponja que recobreix substrats durs de tota mena és aquesta Petrosia ficiformis. La seva coloració depèn dels microorganismes que viuen dins dels seus canals filtradors. Es tracta de cianobacteris que poden fer la fotosíntesis (com les plantes!). Així que aquests bacteris proporcionen a l'esponja oxigen, mentre que aquesta a canvi els hi dona un lloc protegit per viure, diòxid de carboni i altres nutrients. Per fer la fotosíntesi calen pigments, així que si  on viu l'esponja li arriba llum tindrà aquesta coloració marró-violada; en canvi, si visqués dins d'una cova, l'esponja seria ben blanca! 

Però aquí no s'acaben les curiositats de les esponges. Fins ara hem parlat que per alimentar-se els hi entra l'aigua per uns porus i a ull nu només veiem el forat de sortida: l'òscul. Doncs a la imatge hi tenim una Phorbas fictitius, on els porus d'entrada no només es veuen, sinó que semblen cràters!

I acompanyant a totes aquestes esponges i també alimentant-se per filtració de l'aigua és aquest estofat (Diazona violacea). Es tracta d'un organisme colonial, on cada tub és un individu. 

Un parent d'aquest és Pseudodistoma crucigaster. És com l'estofat però cada individu està ben enganxat al veí

Veieu els foradets? Si el talléssim veuríem que està format per tubs, els forats són les entrades i les sortides!

I ja abans de tornar a la Maru encara una sorpresa: una estrella espinosa (Coscinasterias teniuspina)! És de les poques vegades que en veiem ja que prefereix aigües menys profundes

I ara sí, toca guardar la lupa i cap a la Maru falta gent!

Salut!