Punt 89 (-58m): Barquetes de Sant Pere i altres...

Dia ben curiós, amb mar gaire bé plana, que convida a mirar bé a l'horitzó a veure si apareix alguna cosa interessant.

De fet, fa tan bon dia, que avui no ens hem resistit: enfilem cap al punt 89, ja fora de la zona d'estudi, passada cala Llevadó (Tossa de Mar). Una bona horeta de navegació amb la Maru, però que en dies així, és tot un plaer!

I aquí comença la nostra primera recompensa. Com si algú s'hagués dedicat a fer barques de paper i llençades al mar, apareixent tot de barquetes de Sant Pere (Velella velella)!

Aquí en teniu una de més a prop! Es tracta d'un parent de les meduses, un hidrozou, d'uns 6 cm de llargada. Tot i tractar-se d'un animal colonial, al veure'l diries que està format per dos "planxes": una plana que sura a l'aigua, i una altra aixecada com si es tractés d'una vela. Per sota s'hi poden veure petits tentacles.

Ara sí, arribem al punt 89 i baixem a 58m de profunditat. 

Primera impressió: quina aigua més tèrbola!!!

Segona impressió mentre baixem: què fosc!!!

I tercera impressió un cop a baix: quantes gorgònies!!!

A la imatge predominen les gorgònies blanques (Eunicella singularis)

Les gorgònies colonitzen la part més aplanada de la roca. A la imatge una gorgònia vermella (Paramuricea clavata), i darrera a la dreta un altre tipus de gorgònia blanquinosa, la Eunicella verrucosa.

I encara una gorgònia groga (Paramuricea grayi)

Passem a explorar la part més elevada de la roca. Està molt colonitzada i envoltada de forcadelles (Anthias anthias). El color predominant és el rosat.

Però curiosament a algunes zones, el color predominant és d'un crema que no ens hi havíem trobat abans! Si mireu bé la foto (feu-hi clic per veure-la més gran), trobareu un serrà (Serranus cabrilla) que ens planta cara, i a la cova hi ha un cranc!

En d'altres ocasions us hem comentat com les morenes (Muraena helena) poden ser ben difícils de veure. Doncs avui és un d'aquest dies. La veieu a la foto?

I així com uns s'amaguen, d'altres surten a passejar: com aquesta jove llagosta (Palinurus elephas)

De camí cap a la superfície, entre d'altres animals gelatinosos, hem pogut fotografiar aquesta medusa: l'Aequorea forskalea.

I no només això, des de la barca també se'n veien. Sort que aquestes tenen el tentacles curtets!!!

Salut!

Punt 135 (-42m)

Matí de marinada, com diuen per aquí de les boires que es formen arran de mar, degut a què l'aigua és encara molt freda i en canvi l'aire que arriba de terra és ben calent.

Enfilem cap a Lloret de Mar i ens decidim pel punt 135, zona rocosa de més de 500m de llargada que fa penyasegat. Profunditat: 42m.

Baixem!

La roca es troba molt colonitzada i envoltada per forcadelles (Anthias anthias)

Mirant a les petites coves podem apreciar com, a la part més amagada de la llum solar, disminueix la quantitat d'organismes que recobreixen la roca.

En algunes zones el recobriment per aquest briozou (Pentapora fascialis) és molt notable. Sí, estem parlant d'aquest organisme ataronjat que sembla una alga però que no ho és!!!

També en aquesta roca trobem evidències de l'activitat humana, com ara aquesta corda.

Tot i així avui tampoc han faltat les sorpreses!

Explorant la sorra que envolta la roca ens sorprèn trobar aquesta anemone de sorra (Condylactis aurantiaca), més habitual de zones menys profundes

Però encara més sorprenent ha estat trobar aquest cargol  de més de 20 cm de longitud!  Es tracta d'un corn marí (Charonia lampas), que antigament s'havia fet servir com a instrument de vent! 

Per la part alta de la roca trobem alguna estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata), tot i que a aquesta profunditat les veiem ben vermelles!

I entre forat i forat, algun cap-roig (Scorpaena scrofa) a qui no agraden les visites!

I a nosaltres ja ens toca enfilat cap a la superfície, que encara ara l'aigua és ben freda! 

Salut!

PD: Des d'aquí volem agrair a en Guillem Mas per resoldre'ns el dubte sobre l'espècie del cargol. GRÀCIES!!!

Punt 220 (-44 metres): dia de plomalls, crancs i morenes!

Després d'una setmana de mar ben plana, arriba el cap de setmana i ja hi tornem amb el vent i la mar de fons! Sí, ahir va fer molt de vent i avui, tot i haver parat, la mar encara en pateix les conseqüències, oferint-nos unes ones ben pesadetes de suportar! És aquella onada que decididament t'acaba per fer marejar!

Tot i així, amb el nostre optimisme habitual, no ens acabem de creure les previsions sobre aquest onatge i sortim de totes maneres. Enfilem a l'alçada de la platja gran de Lloret de Mar. Es tracta del punt 220 que es troba a 44 metres de profunditat.

Avui us posem la imatge del sónar d'escombrat lateral perquè és força curiosa. La roca propiament dita es veu delineada per unes ombres discontínues, però a nosaltres ens crida l'atenció aquesta ratlla tan recta que indica la fletxa vermella.

Què pot ser? BAIXEM!

La part rocosa es compon de petites formacions que sobresurten de la sorra. Novament es troben molt colonitzades

I aquí tenim la resposta a la ratlla de la imatge del sónar: es tracta d'una xarxa que l'han tibat tant per intentar treure-la que sembla una corda ben guixuda. I tot al voltant s'hi han instal·lat aquestes palmeretes, o espirògrafs (Sabella spallanzanii), en les versions blanques i atigrades.

Encara que costi de creure es tracta d'un cuc: aquest plomall és part de la seva boca i, la resta del cos, es troba dins d'un tub que és el "tronc" d'aquesta "palmera". Tot i ser habituals a menys profunditat, per nosaltres és tota una sorpresa trobar-ne!

I parlant de cucs emplomallats, també n'hem trobat aquest altre, el cuc de flor (Sabella pavonina). Al contrari de l'anterior, el seu plomall és d'un sol pis. 

Just sota la xarxa trobem aquest gran bernat ermità (Dardanus calidus). Sí, sí, es tracta d'un tipus de cranc ermità. La closca que  li fa de casa ni es veu, perquè dos anemones (Calliactis parastica) enormes la cobreixen tota!

Explorem la roca i veiem que no és l'únic cranc del dia! A la foto, a més de la llagosta, hi ha 2 crancs sastre d'espècies diferents: sastre (Galathea strigosa) vermell amb franges blaves i, amb pinces més  llargues i primes, Munida rugosa. Aquests no porten closques a passejar, sinó que s'amaguen als forats de les roques

Una mica més atrevida que la seva veïna, aquí tenim una altra llagosta petita (Palinurus elephas)

Nosaltres, com sempre, buscant gorgònies. Avui només hem trobat aquesta blanca (Eunicella singularis)

I quan ja pensàvem que ho teníem tot vist, trobem el què semblava una morena (Muraena helena) i la seva cua...

Ens acostem i en surten dues disparades! Aquí en teniu una d'elles completament fora del seu cau. Com veieu el seu dibuix de camuflatge es va modificant al llarg del seu cos.

Així que ha trobat un altre forat, s'hi ha tornat a amagar i novament només treu el nas...

I nosaltres que tornem cap a la superfície per comprovar que encara hi ha mar de fons. Quin mareig!!!!

Salut!

Punt 172 (-39m): Dia molt variat!

Avui ens hem decidit per una roca més aviat petita davant de la platja de Lloret de Mar. Es tracta del punt 172 i es troba a 39m de profunditat. Baixem!

Només arribar al fons trobem aquest fil de pescar. Així que no ens ha animat gaire...

La roca novament es troba molt colonitzada i presenta més forats del què semblava. Veieu la morena que s'hi amaga?

En aquest altre forat un sarg (Diplodus sargus) i una mòllera roquera (Phychis phychis) comparteixen espai.

Aprofitant que la móllera roquera decideix sortir del cau, li fem una altra foto. Ara sí que la reconeixeu?

La roca té una cavitat interna una mica més gran on aquesta llagosta (Palinurus elephas) no s'ho pensa per fer una passejada

Ben al contrari d'aquesta altra, que tot i ser força més grossa, al trobar-se en una part externa de la roca, no s'atreveix a sortir del forat que li fa de cau!

Mirant forats, també és interessant veure què hi ha just a l'entrada. Com aquesta petita anemone (Leptopsammia pruvoti) de tentacles rugosos, Feu clic sobre la imatge que val la pena veure-la millor!

O afinant molt la vista podem veure aquest llimac de mar, conegut com a flabelina d'Ischia (Flabellina ischitana) sobre el què sembla una alga, però es tracta d'un hidrozou, un parent de les gorgònies! Feu clic sobre la imatge i veureu que a les puntes hi ha com petits paraigües que són tentacles!

I per acabar does coses curioses que ens hem trobat al peu de la roca: un ericó de sorra i la muda d'un cranc sastre (Galathea strigosa). Sí, els crancs quan creixen han de canviar de "pell" perquè se'ls hi 

queda petita!

Salut!

Punt Gorgònies 1 (-50m)

Després de l'ensopegada amb el mercant rus, i aprofitant les bones condicions de la mar, tant ahir com avui hem aprofitat per anar al punt Gorgònies 1. Aquesta és una de les zones de mostreig on trobem "boscos" de gorgònia vermella (Paramuricea clavata), es troba a 50 metres de profunditat.

En aquesta zona hi tenim posats uns rectangles de control. La seva posició l'assenyalem mitjançant un cap (una corda) lligada a una petita boya. Curiosament, algun calamar (Loligo vulgaris) ha decidit donar-li una utilitat afegida, deixant-hi la seva posta d'ous!

Part de la població de gorgònies presenta molt bon estat de salut

Incloses algunes de molt grans. La de la foto fa més d'un metre d'alçada!

No tota la zona rocosa està colonitzada de forma homogènia, les gorgònies prefereixen les parts més altes. Pels espais oberts, les variades (Diplodus vulgaris) aprofiten per passejar-s'hi.

Malauradament no totes fan bona cara. Veieu aquesta mena de pilotes piloses? Són briozous que aprofiten per colonitzar les que estan malaltes

Fa cosa d'un any i mig vàrem baixar a aquest punt i vàrem trobar tot de caps (cordes) gruixuts que atravessaven la zona i una àncora abandonada. Sembla que des d'aleshores algú hi ha anat a fer neteja, però malauradament les gorgònies que havien quedat aixafades no s'han recuperat. A la foto podeu apreciar com tenen parts fortament colonizades per aquest briozou.

I d'altres gorgònies ja estan mortes.

Ara que ja us hem explicat com es troben aquests "arbres" del bosc, les gorgònies, us volem presentar d'altres habitants. Com aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que a la nit estirarà els seus braços per captar aliment.

I per primera vegada trobem aquesta estrella de mar espinosa (Marthasterias glacialis), que a menys profunditat és habitual trobar-la de coloració gris-blavosa.

A zones més baixes de la roca la trobem colonizada per ascídies vermelles (Halocynthia papillosa): aquesta mena de bolets llargaruts. Però hi sabeu veure a més el serrà (Serranus cabrilla) i un captinyós (Scorpaena notata)? (Si feu clic sobre la imatge la podreu veure més gran)

I per acabar aquest cranc sastre (Galathea strigosa). És un habitual de la zona, però s'amaga tan ràpid que aquesta és la primera vegada que l'aconseguim fotografiar!

Ja ho veieu que el lloc dóna per anar-hi moltes vegades!

Això sí, com que les aigües eren tan clares, les gorgònies tenien els pòlips amagats, per això tenen aquest aspecte de filferro colorejat. I és que no es pot tenir tot!

Salut!

Una nau rusa davant de Lloret de Mar!

Aprofitant que encara fa bon temps hem decidit tornar a sortir per fer immersió. Enfilem cap a Lloret de Mar però a mida que anem avançant l'estat de la mar empitjora. De fet no lliga per res amb les previsions que dèien vent de garbí (del sud-oest) i nosaltres ens estem trobant gregal (del nord-est)... Així que no veiem clar que que es mantinguin les condicions per fer immersió.

No obstant això, per la nostra sorpresa ens trobem aquesta nau davant de Lloret de Mar!

No ens ho acabem de creure, què hi fa un vaixell tan gros, parat, a menys d'un quilòmetre de la costa???

Decidim apropar-nos

Veiem que està fondejat amb només una de les ancles de proa

sobre un fons de només 40m

Anem a la popa de la nau (part de darrera) on hi apareix

altra vegada el nom i sobretot el seu número IMO!

Els números IMO (International Maritime Organisation), vindria a ser el número de DNI d'un vaixell. En pàgines web com ara www.marinetraffic.com podeu trobar informació relacionada amb aquesta nau. Oficialment hem trobat que es tracta d'un vaixell de mercaderies rus de 138m d'eslora (llargada) i 17m de mànega (amplada). Havia sortit d'Istambul (Turquia) el 13 de març, parat a Cartagena (Espanya) el 30 de març i ara té destinació Gulluk (Turquia). Curiós que per anar a Turquia hàgi de parar per Lloret de Mar, oi?

Hi hem tornar l'endemà i ja no hi era. Però si el voleu seguir només cal que entreu a www.marinetraffic.com i entreu el seu número IMO a la casella de dalt a la dreta on diu Vessel/port.

Salut!