Punt 241 (-36m) Mans de mort i més!

Cap de setmana meteorològicament mogut i a nivell marítim encara pitjor. L'única finestra que veiem és avui ben d'horeta i per les 11h ja ser altra vegada a port. Vaja que difícilment podrem fer un segon torn i tot i així caldrà també l'ajuda de la Biodramina! Comencem el dia ben ennuvolat, onatge molt seguit de més de mig metre d'alçada, el vent que ja comença a bufar i creuem els dits perquè les previsions siguin encertades... Ens decidim per un punt nou, ben a propet del port de Blanes per si cal tornar corrents! Es tracta del punt 241, són un conjunt de roquetes a 36m de profunditat que haurien de permetre que s'hi amaguessin un bon grapat de peixos. Baixem!

L'aigua continua sent ben tèrbola, però amb prou visibilitat per no desorientar-nos massa. Les roques estan molt colonitzades. L'alga verda Flabellia petiolata té preferència per les parts més elevades

Com també és el cas de la boina (Codium bursa), una altra alga verda

O l'alga roja Peyssonnelia sp.

Més amagades de la llum hi trobem tot d'esponges com aquesta Phorbas tenacior

Mentre just per sota hi trobem aquests ascidis, les leucèmies (Halocynthia papillosa). Es tracta d'animals filtradors: l'aigua entra per l'obertura de dalt (sifó bucal) i surt pel tub lateral (sifó atrial). Això sí, aquests sifons es poden tancar, i en el cas de les leucèmies ho fan tancant-se com si es tractés de quatre làmines que formen una creu. Si us hi fixeu la de l'esquerra és ben tancada, la del mig és mig oberta i la darrera és ben oberta. Aquí trobareu més informació d'aquests organismes

En el capítol d'organismes urticants (cnidaris) trobem aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). Sovint entre els seus tentacles s'hi amaguen petits crustacis, però avui no hem estat de sort

Una mica més enllà comencem a trobar tot de mans de mort (Alcyonium acaule)

Es tracta d'organismes colonials emparentats amb les meduses. Cada "floreta" (pòlip) és l'aparell bucal d'un individu. Si us hi fixeu, formen estrelles de 8 braços, d'aquí que se'ls conegui com a coralls octocoral·laris. Cada braç té tot de ramificacions que l'ajuden a ser més eficient quan està de cacera com avui. Sí, sí, de cacera: aquests pòlips són ben urticants i l'efecte sobre animals més petits és que els paralitza i els hi permet endrapar-los! Quan els pòlips són tancats, s'amaguen dins d'aquesta estructura vermella que sembla una mà

I uns altres octocoral·laris són les gorgònies blanques (Eunicella singularis). Els darrers anys estan sent cares de trobar, serà degut als darrers estius d'aigües persistentment calentes?

Patrullant al voltant de les roques trobem aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

I ja fent escalada, aquesta estrella de braços llargs (Chaetaster longipes) que no és gens habitual de veure!

Comencem a fer una ullada als forats i trobem que són plens de castanyoletes (Chromis chromis) i  forcadelles (Anthias anthias)

Alguns reiets (Apogon imberbis)

I ja més arran de terra aquesta morena (Muraena helena). Que si la mireu bé veureu que just al costat sobresurten unes banyes vermelles...

I aquí ve quan val la pena tirar una segona foto (si la model no s'ha amagat) perquè, ara sí, es veu per sobre el cap aquests crustacis vermells. Malauradament no hem estat prou a prop per tenir una imatge que ens permeti identificar-los!

I l'altra cosa que sol passar quan fotografies brossa, és que et poses a mirar els organismes que l'han colonitzat i et trobes amb sorpreses. A la imatge són fils de pescar, però mirant-los de prop...

...ens hem trobat amb un altre ascidi colonial! Es tracta de Didemnide coriace. Els foradets corresponents als sifons formen línies de dos en dos, envoltant zones acolorides. La de la imatge és grogosa, però també pot ser de tons grisos i fins i tot blancs

I remenant brossa tampoc hi podien faltar les tovalloletes d'un sol ús...

I ara sí, cap a dalt de la Maru falta gent, no fos cas que se'ns passi l'efecte de la Biodramina!

Salut!

Punt 186 (-30m) Inspeccionant esponges i més!

Finalment un matí ben tranquil amb previsió que continuï així fins ben bé al migdia. Com que alguns portem des del desembre sense fer immersió ens decidim per un punt, poc profund, proper a Blanes. El punt 186 que es ben ple d'esponges canelobre. A veure en quin estat es troben després de diversos estius amb aigües apersistentment calentes. Baixem!

L'aigua és a 14 ºC pel què cal tapar-se i, a més, després de tanta pluja, és ben tèrbola. Tot i així, un cop a baix hem estat de sort, no és massa bruta!

A la part alta de les roques destaquen les algues verdes Halimeda tuna i just per sota, amb forma de ventall, la Flabellia petiolata

Mirant de prop l'Halimeda tuna es veu que no s'ho està passant gaire bé. Si no fos perquè som sota l'aigua es diria que està deshidratada!

Una mica més enllà veiem algunes esponges canelobre (Axinella polypoides). No n'hi ha tantes com a anteriors ocasions: 2020>>  2014>>

Són força menys ramificades

I en mal estat de salut. La de la imatge té ramificacions ben mortes

Inclús a les parts aparentment sanes, sembla que s'estiguin desescamant. Seran els efectes d'aquest parell d'estius persistentment calurosos?

Bé, en qualsevol cas per a aquesta esponja està clar que el problema és un altre: un fil de pescar!

A la part baixa de les roques, en algunes zones estan totalment colonitzades per l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae)

Tot i semblar flors, es tracta d'animals urticants! Vaja, vindrien a ser com medusetes amb el cap enganxat a la roca i ens ensenya la seva boca rodeja de tentacles

El més curiós del cas, és que també té predilecció per colonitzar aquesta esponja groga: Axinella damicornis. A la imatge hi ha anemones "obertes" mostrant els tentacles al costat d'altres que els tenen amagats que sembla que a l'esponja li hagin sortit berrugues!

Aquí tenim un altre exemplar d'Axinella damicornis sense colonitzar. Clicant sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar com als marges de les crestes hi ha unes estructures transparents acabades en un forat: són els òsculs, els canals de sortida de l'aigua que filtren

Continuant amb les esponges, aquí en tenim una de groga incrustant (Poecilosclerida). En aquest cas els òsculs no són tan aparents. Això sí, la taca rosada del costat no és cap esponja, sinó una alga calcària, la Mesophyllum alternans

Passant a les esponges taronjades, a la imatge una Spirastrella cunctatrix. En aquest cas sí que són evidents els canals que desenboquen als òsculs!

D'aspecte més fràgil i porós és aquesta esponja blavosa (Phorbas tenacior). Per tots els foradets petits és per on entra l'aigua que filtra l'esponja, viatja per canals cada vegada més grans fins a desembocar a l'òscul

I la que ja sembla que siguem sobre una superfície lunar és la Hemimycale columella. Als "cràters" hi ha tot de forats petits per on entra l'aigua i els òsculs formen aquestes sortides més elevades

I ni que sigui per celebrar l'èxit de l'expedició Artemis II donant la volta a la lluna, us deixem aquest detall dels "cràters" d'aquesta esponja

Però d'entre totes les esponges ens crida l'atenció aquesta que sobresurt mirant cap al terra...

Es tracta de la Dysidea fragilis i sembla que s'estigui reproduint per fragmentació, cosa gens habitual... Aquí uns en fèiem cinc cèntims!

I ben nerviosa que estiguem tan entretinguts amb les esponges hi ha aquesta petita morena (Muraena helena)

I aquest cabot d'alga (Gobius cruentatus) que mira de passar desapercebut!

Però aquí baix també és primavera i val la pena donar un cop d'ull a tot el què semblin "arbustos" que sovint són el dinar dels llimacs de mar. Avui estem de sort, uns eolidacis de Banyuls (Nemesignis banyulensis)!

Si us hi fixeu té dos parells de banyes: els tentacles orals (els blaus i llargs) amb els què palpa i olora i, un altre parell ben drets, són els rinòfors, amb els que sent el gust! 

Aquí el teniu de cara on es poden distingir millor.

Aquí el podem veure una mica millor la resta de la seva anatomia. Totes aquestes "punxes" que es veuren són les cerata a través de les quals respira! Si en voleu saber més, en aquest post us en donàvem més detalls

Un cuc que imita l'anatomia de l'eolidaci de Banyuls, tot i que sense "punxes" és aquesta planària rosa (Prostheceraeus roseus). Però a part de tenir un "aire", no tenen res a veure!

Com tampoc té res a veure amb el corall vermell aquest fals corall (Myriapora truncata). Si us hi fixeu al voltant dels "branquillons" estan coberts d'una mena de plomalls. Es tracta d'un animal colonial, un briozou, on cada individu que el forma exposa el seu aparell bucal (els "plomalls") per a captar l'aliment. I per si us en queda cap dubte, no té cap valor comercial!

Un parent seu seria aquesta Pentapora fascialis i no és cap planta...

Veieu com també té petits "ventalls"?

Avui a més hem trobat dues espècies de cogombres de mar: la pitxota terrosa (Holothuria tubulosa)

I una pitxota sorrenca (Holothuria poli) mudant! Això només ho havíem vist al 2022!

I com ja sabeu, sempre estem a l'aguait de les gorgònies. Avui, només n'hem vist de blanques (Eunicella singularis). Algunes d'aspecte "despentinat" amb els pòlips amagats...

I d'altres amb aquest aspecte de pala de rem...

amb els pòlips fora... Recordar que aquests sí que estan "emparentats" amb el corall vermell que també té pòlips! Ja ho veieu que no tenen res a veure amb els "ventalls" dels briozous!

I ara sí, tot que hem pogut allargar força més la immersió per ser de menor profunditat, toca tornar dalt de la Maru!

Salut!