Què passa amb les nacres de Blanes? 1a exploració

Tal i com ja us hem informat des de la web de S'Agulla, l'edició d'enguany de "Diners al Carrer" de la CUP Blanes ens permeterà tirar endavant el projecte Què passa amb les nacres de Blanes? Es tracta d'un estudi de l'estat d'aquest bivalve. Bé, per entendre'ns, es tracta del "musclo" més gran de la  Mediterrània. Viu semienterrat (punxa mirant avall) i pot arribar a fer un metre de llarg. Darrerament s'han registrat grans mortalitats i hem pensat que seria hora de valorar com estan les d'aquí. Això sí, aquesta vegada ens quedarem a Punta Santa Anna (darrera l'espigó del port de Blanes) i a profunditats entre 5 i 15m. Així que si us animeu, hi esteu TOTS convidats!

Bé, ara mateix, no podem fer el mostreig perquè ens cal la Maru per posicionar els punts de mostreig i la major part de la zona d'estudi es troba dins de l'àrea d'exclusió d'embarcacions. Així que ens esperarem a què les treguin.

Mentres, aprofitant la diada de Santa Anna, ens hem decidit a donar-hi un cop d'ull sortint des de la platja.

Bé, hi ha qui ho ha fet tot nedant i qui s'ha posat a provar invents!

Comencem per presentar-vos l'objecte d'estudi: la nacra (Pinna nobilis). Aquesta deu fer uns 15 cm de llargada i com veieu és morta. Que com ho sabem?

Doncs perquè a falta d'un hi viuen dos habitants. Els veieu?

I ara mirant la nàcra de costat? El més gran és un banyut (Parablennius tentacularis) i l'altre, a la seva esquerra, pensem que és una babosa de plomall (Parablennius policornis). Aquesta última és un habitant recent al Mediterrani, però s'està tornant en habitual

Però aquí no acaben les nostres observacions. A 15m de profunditat hi ha una roca molt gran, la Llosa. Sobretot a la part més profunda hi trobem alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis). Doncs aquesta, en la nostra curta exploració, és l'única que hem trobat viva!

La resta oferien aquest aspecte: totalment colonitzada per tota mena d'organismes que l'utilitzen com a suport. Inclosos els dos crancs ermitanys que s'hi han enfilat. Això només passa quan són mortes. I per acabar-ho d'adobar, si us fixeu a les algues del voltant hi veureu unes boletes verdes. Corresponen a l'alga invasora Caulerpa cylindracea. És originària d'Austràlia i tot i que menys famosa que l'alga assessina (Caulerpa taxifolia), està molt més extesa i és més agressiva

Veiem també que hi ha altres moluscs que tampoc estan passant per un bon moment. Aquí en tenim un del què només en queda la meitat enganxada a la roca

Ser a poca profunditat també té altres avantatges a part de poder-t'hi estar més estona. Mentre fèiem la foto ens pensàvem que estàvem davant d'un banc de peixos petits...

Però mireu què són! Es tracta d'un tipus de "gambeta", de l'ordre Mysida. També se'ls anomena gambetes marsupials perquè les femelles tenen una mena de sac on hi posen i fecunden els ous i, d'on finalment en surten els juvenils

Una morena (Muraena helena) molt joveneta aprofita una acúmul d'algues per amagar-s'hi

I sí, sí, quan som a proca profunditat també ens agrada fer fotos com aquesta! En primer pla hi tenim salpes (Sarpa salpa) i allunyant-se per la banda esquerra són esparralls (Diplodus annularis)

I coses d'estar a poca profunditat, aquesta variada (Diplodus vulgaris) se'ns ha quedat mirant com volent dir: esteu segurs que no hauríeu d'ampliar l'objectiu de l'estudi?

Salut!

Punt 307 (-38m) Meravelles i deixalles

Dia exigent pel què fa a la mar, ja que a mida que ha passat el temps l'onatge ens ha posat a prova. Tot i així, després del primer torn hem vist que el punt s'ho valia. Així que hem aguantat una estona més dalt de la Maru mentre el segon torn feia la seva immersió.
Es tracta del punt 307, una barra rocosa de prop de 80m de llargada. Aquesta vegada sí que hem tirat de l'escúter que hem aconseguit amb el suport de Lush.
Baixem!

Les zones rocoses estan molt colonitzades

On animals de grans dimensions hi troben un cau, com aquesta morena (Muraena helena)

D'altres, tot i l'aparatositat de les seves banyes també s'hi animen com aquesta llagosta (Palinurus elephas)

I encara hi trobem d'altres que prefereixen passejar-s'hi per sobre. De fet aquestes estrelles de mar vermelles, (Echinaster sepositus), no sabem si s'acaricien o s'estan barallant pel territori...

Però posats a passejar-se "per sobre" ens ha sorprès veure com a sobre d'una de les potes hi havia aquest llimac de mar (Thuridilla hopei)!

Però posats a cridar-nos l'atenció, han estat les anemones de grans dimensions. De fet són parentes de les meduses, però diríem que tenen el "cap" clavat a terra. Aquí teniu aquesta anemone guixuda (Cribrinopsis crasa). Si us fixeu, la taca vermella del centre és la seva boca oberta!

Hem trobat un parell d'ortigues de mar (Anemonia viridis). Els seus tentacles fan uns 20cm de llarg!

Però també n'hi ha d'altres més petites amb tentacles delicats com aquesta del gènere Cerianthus

I qui diu que els peixos no caminen? Fixeu-vos en aquest rafelet (Chelidonichthys lastoviza). Part de les seves aletes pectorals estan modificades en forma de dits. Aquí a més ha aixecat les aletes dorsals per a espantar-nos

Però en vistes de la nostra insistència, finalment s'ha deixat d'espectacles, ha recollit les aletes i ha marxat nedant!

Malauradament aquests 80m de roca també l'han fet de bon detectar pels aparells que porten els vaixells. I hi hem trobat tota mena d'objectes "perduts". Sabatilles...

Un tros de teulada d'uralita. A la imatge ha estat quasi tota colonitzada per una alga rosada incrustant.

Una ampolla que sembla correspondre a un quinto de cervesa. I a la banda esquerra dos trossos de corda ben gruixuda

Fils de pescar...

Una xarxa de pescar...

Una altra xarxa que porta més temps abandonada i per això quasi no se la reconeix...

Però el què ens ha acabat d'indignar han estat les tovalloletes d'un sol ús!

I no pas poques!!!! Fins quan haurem de repetir que els WC no són papereres????

I ara sí ja podem pujar cap amunt, que els que són dalt de la Maru s'estan marejant!!!!

Salut!

Punt 399 (-48m), dia de Jardins!

Avui ja que el dia prometia ser espectacular hem enfilat cap al punt 399. Es troba a 47 metres entre les platges de Fenals i Lloret. Es tracta d'una zona amb roques molt fragmentades i baixes. Baixem!

Un cop al fons ens rep una explosió de colors provinent de la gran varietat de gorgònies que hi trobem. Així que novament, tal i com vàrem batejar, som als Jardins Submergits de la Selva! 

 

Aquí tenim una gorgònia color lila molt cridanera. Encara no sabem ben bé de quina espècie es tracta. Segons el que hem trobat a la bibliografia podria ser una variant de Paramuricea macrospina, el què els científics anomenen un morfotipus.

Gorgònia groga (Paramuricea grayi)

Això sí, el que no podia faltar als Jardins és la gorgònia vermella Paramuricea clavata!

I tampoc la estrella cistell Astrospartus mediterraneus que aquí sembla que se li han enredat un parell de braços.

I com ens passa a cada immersió, tampoc podia faltar l'art de pesca abandonat.

Salut!

La caça continua ...explorant es Graó (-50m)

Avui hem tornat al Graó amb l'objectiu de buscar xarxes i fils de pescar abandonats i hem vist que està infestat.

Aquí tenim un grup de llagostes afectat per un cap abandonat. No estem segurs però podria ser d'alguna xarxa ... seguirem investigant.

I no podia faltar fil d'una canya de pescar enganxat a la roca

Però al Graó no tot són males notícies, malgrat tot les gorgònies segueixen allà ben plantades !!! Us deixem un vídeo perquè pogueu gaudir del paisatge que ens hem trobat.

Salut!!!

Es Graó (-50m). "Bolets", gorgonies i fils de pescar...

Avui en vistes que el temps acompanya i que ja ens hem reciclat, hem tornat a Es Graó. Es tracta d'una barra d'aproximadament mig quilòmetre de llarg, on el fons passa dels 42 als 50 metres de profunditat.

 La primera sorpresa ha estat trobar aquest bolet vermell. Bé no es tracta exactament d'un bolet, sinó d'un ascidi, Synoicum blochmanni, un organisme colonial filtrador que segons sembla no és molt comú

Aquest és un punt on les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) encara es queden sobre el mig metre d'alçada, suposem perquè el fons marí encara és una barreja de sediment i roca

Continuant el nostre recorregut per les gorgònies vermelles, hem vist que estan molt colonitzades.

Sobre aquesta hi trobem una estrella cistell (Astrospartus mediterraneus)...i per fils de pescar...A la banda dreta d'aquesta gorgònia podeu veure fins i tot l'ham al final del fil!

Aquí us l'ampliem perquè ho pogueu veure millor

Com podeu veure l'estrella cistell també colonitza pedres que utilitza com a suport per desplegar els seus tentacles

I també en aquesta immersió no podia faltar la petjada humana. A la imatge un cap (corda gruixuda)  que ja ha estat aprofitat pels habitants del fons marí. La podeu reconèixer?

Aquí baix ja comença a fer fred, així que cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 191 (-31m) Dia de morenes i escórpores

Avui per fi hem tornat al que més ens agrada després d'un hivern molt dur, on la mala mar ha estat la protagonista ... sobretot els caps de setmana!!!

Aprofitant el bon temps, enfilem cap a la platja de Fenals a una profuditat de 30 metres, ens hem de "reciclar";D

Es tracta d'una roca molt fragmentada i no gaire alta, com podeu veure en aquesta foto amb una petita esponja canelobre (Axinella polypoides)

A mesura que avancem l'alçada de la roca va augmentant, amb un canvi d'habitants com aquesta estrella de mar (Echinaster sepositus)

 Una anemone (Anemonia viridis) de grans dimensions

I per nostra sorpresa aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) ens ha vingut a buscar! Sí, sí, mentre fotografiàvem per una banda la roca, hem vist com aquest aprofitava per enfilar-se per l'altra banda cap a nosaltres. Això sí, quan ens hi hem apropat s'ha deixat caure sobre les algues i aixecat l'aleta dorsal verinosa per si de cas!

I una morena (Muraena helena) que treu el cap per controlar

També hem trobat un petit jardí de gorgònies rosades (Eunicela verrucosa) que sembla que no ho estan passant bé

Es troben colonitzades en part o totalment pel briozou Pentapora fascialis (l'organisme de color taronja de la imatge), entre d'altres. Cosa que indica que està en un mal estat de salut

Aquest organisme que sembla fet de cabells transparents despantinats és realment una altra gorgònia, la Lytocarpia myriophyllum

I a nivell testimonial aquesta branqueta d'olivera (Leptogorgia sarmentosa) que també és una gorgònia!

Com ja és costum a les nostres immersions, documentem la presència de fils de pescar, que a poc a poc s'estan convertint en una part del fons marí

Aqui podeu veure un espirògraf que ha crescut en fil de pescar abandonat

Però no tot males notícies, per sorpresa nostra al final de immersió hem trobat aquest tord negre (Labrus merula)

I un animal que no veiem gaire sovint, la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa). Es tracta d'un tipus d'anemone molt calcificat, d'aquí el seu aspecte de pedra, però vist d'aprop és ple de tentacles. Així que millor no tocar-lo!

Salut!