Punt 436 (-30 m) Els cogombres de mar muden!

Tornem al punt d'ahir aprofitant que les condicions es mantenen bones. I és que a aquesta profunditat podem allargar les nostres pràctiques amb la càmera nova! Baixem!

Continuem gaudint de veure l'espectacle d'algues verdes a les parts altes de les roques. Aquí domina l'Halimeda tuna, però la massa fosca que sobresurt no és roca, sinó una esponja! Es tracta d'una Chondrosia reniformis

 

Tot i que també hi ha esponges d'aspecte particularment cridaner com aquesta esponja d'or (Aplysina aerophoba). Els punts negres són un forats anomenats òsculs que permeten el pas de l'aigua. De fet es tracta d'un animal filtrador. Però com funciona? L'aigua entra per petits forats que tenen arreu del cos i estan connectats entre ells mitjançant un sistema de canals. Els canals estan folrats d'unes cèl·lules proveïdes d'una mena de pèls (cilis) que capturen l'aliment. I finalment l'aigua que ha entrat troba un forat de sortida, l'òscul!  A ull nu, només s'aprecien els òsculs tot i que en d'altres espècies també s'intueixen els canals principals.

I aquí els nostres cucs preferits: les palmeretes (Sabella spallanzanii). La part bucal amb el què captura l'aliment és el plomall, la resta de l'animal es troba dins del tub calcari que ell mateix ha fabricat. Si l'espantes tot ell s'acaba d'amagar dins del tub. Aquests dos ens han fet gràcia perquè estan cap per avall a tocar del fons de sorra. Normalment els veiem drets o inclinats, però en poques ocasions n'hem vist cap per avall!

En alguns racons de les roques s'hi agafen anemones (Anemonia viridis) de grans dimensions. Els tentacles d'aquesta fan prop de 15cm de llarg

El què ja ens preocupa més és l'aspecte d'aquest olivaret (Leptogorgia sarmentosa). Aquesta gorgònia acostuma a ser de color taronja o vermell brillant i uniforme des de la base fins les puntes de les branques. Aquesta decoloració ens fa sospitar que les altes temperatures d'aquests dies l'estant fent emmalaltir. Haurem d'estar al cas a veure si hi ha més colònies afectades.

I aquí tenim la curiositat del dia: un cogombre de mar mudant! Aquesta espècie en concret se la coneix com a pixota sorrenca (Holothuria poli). Aquest animal, tot i el seu aspecte està emparentat amb els eriçons i les estrelles de mar. Però caldria que el talléssim per la meitat per explicar-vos les similituds i això no ho farem... Però el què no sabíem, ni ho hem trobat enlloc descrit, és que mudin la pell com les serps. Així que aquí en teniu l'evidència!

Hem continuat explorant una mica més enllà d'ahir i ens hem trobat amb una praderia de Posidonia oceanica morta! Per l'estat en què es troba, pensem que ja fa un grapat d'anys que es va morir. La Posidonia colonitza fons sorrencs, però té dificultats per mantenir-se arrelada en cas de temporal. Així que els nous individus creixen sobre els més vells fent aquesta mena de talús. A dalt de tots sempre hi trobarem les plantes joves que ofereixen un entorn perquè s'hi reprodueixin moltes espècies de peixos. Però tota l'estructura ,a més a més, fa de barrera, evitant que la sorra es mogui. Antigament en aquesta zona s'hi havia practicat la tècnica de l'arrossegament que consisteix en arrossegar una xarxa pel fons marí. Aquesta en seria la conseqüència si es passa per sobre d'una praderia de Posidonia: arrenca les plantes vives i només queda la base morta. 

 

I continuant amb el capítol d"objectes perduts": un fil de pescar! Normalment tenim molts problemes per fer fotos on es vegin, ja que acostumen a ser de color verdós transparent. El de la imatge està tan colonitzat que sembla un fil d'estendre la roba! 

I nosaltres cap a la Maru falta gent.

Salut!

Punt 436 (-30 m). Cargols estilitzats i més!

Matí assolellat amb lleuger onatge que les previsions apunten a què no anirà a més. Avui ens agradaria poder estar una mica més de temps al fons i així aprofitar per fer proves amb la càmera nova. Enfilem cap al final de la cala de Sa Boadella (Lloret de Mar). Hi ha una barra rocosa que no sobresurt gaire del fons a 30m de profunditat. Baixem!

Tot i tractar-se d'una roca molt colonitzada, s'aprecien més algues verdes del què estem acostumats! Destacar la Halimeda tuna: formada per discs verds. És l'única representant al Mediterrani d'un gènere molt important als esculls coral·lins. I a la base de la roca, aquesta mena de boles marró-verdoses també són algues! Es tracta de les anomenades boines (Codium bursa) i poden fer fins a 40cm de diàmetre! 

 

Com veieu, les dimensions de les roques no són determinants perquè les colonitzi l'Halimeda tuna

A la imatge una esponja canelobre (Axinella polypoides) que ens està indicant que sota seu la roca continua tot i la sorra que hi ha al seu voltant

A la secció cucs, aquí tenim una palmereta (Sabella spallanzanii). El plomall és part de l'aparell bucal amb el què captura l'aliment i, el què sembla un tronc, és realment un tub on viu la resta de l'animal. Això sí, cal anar ràpid a fer la foto perquè a la que s'espanta s'amaga dins del tub!

També trobem aquest eriçó de mar violat (Sphaerechinus granularis), és ben bé el doble de gros que els què trobem arran d'aigua. Les seves punxes en canvi, són força més curtes i gruixudes. Aprofiten el què hi ha al voltant per camuflar-se. En aquest cas, un tros de fulla de Posidonia oceanica

Avui dona la casualitat que tenim tres representants de cnidaris. És a dir, de parents de les meduses, que tenen en comú, entre d'altres coses que tenen potetes urticants anomenats pòlips com a sistema bucal que els hi permet captar l'aliment. A la imatge una gorgònia blanca (Eunicella singularis) també coneguda com a pala de rem

I aquí en teniu un altre parent: la madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa). En aquest cas també forma colònies, però els pòlips estan calcificats

I encara un altre parent és l'olivaret (Leptogorgia sarmentosa). En aquest cas les branques són molt fines amb coloracions entre taronja i vermell. Però aquesta en particular té visitants...

Ens referim a aquests cargols tan estilitzats. Es tracta de la Simnia spelta

Aquí el podem veure una mica millor. Està mirant cap avall on se'n poden distingir el cap, els ulls i un parell de tentacles. I si fins ara havíem parlat dels pòlips de les gorgònies, aquí tenim el seu depredador! De fet es considera que la seva coloració depèn de la gorgònia de la qual s'alimenta. Això sí, no les arriben a matar: se'n mengen uns quants pòlips i després passen a una altra. 

Altres habitants d'aquest punt d'immersió són aquest gran bernat ermità (Dardanus calidus) que per si no li pesés prou la closca de cargol que s'ha agafat com a casa, resulta que s'hi han enganxat dues anemones (Calliactis parasitica)

Un esmunyedís tord negre (Labrus merula)

I el mimètic cabot d'alga (Gobius cruentatus)

Malauradament, tot i aquesta explosió de vida, també té una secció d"objectes perduts" igualment assortida: tovalloletes d'un sol ús...

caps abandonats,...

tovalloletes que inclús han quedat penjades a mitja roca (aquesta porta més temps i ja te una coloració més marronosa pels organismes que la van colonitzant), ...

i també xarxes!

I és que mentre l'activitat humana feia servir productes biodegradables (cotó, les fibres de les fulles d'atzavara, fusta...) l'impacte sobre l'entorn era mínim i poc durador. Malauradament, l'era del plàstic en què ens trobem propicia gran producció de tota mena de productes i que restaran al mar durant segles!

Així que meravellats, però alhora tristos, tornem cap a la Maru que falta gent!

Salut!

Projecte amb el suport de: 

Punt 431 (-40m) Mans de mort i altres!

 Matí esplèndid, calorós amb el mar com una bassa d'oli! Avui ens animem a anar fins al punt 431, davant de la cala de Sa Boadella (Lloret de Mar). Es tracta d'una barra rocosa situada a 40m de profunditat. Baixem!

La roca està molt colonitzada i tots demanen el seu tros. Perquè us en feu una idea, a dalt les boles verdoses corresponen a l'alga coneguda com a beca o boina (Codium bursa), just a sota en groc el briozou conegut com a puntetes de Neptú (Reteporella grimaldii) i als costats esponges. Només per mencionar els més evidents

I de cacera hi ha aquesta estrella de mar taronja (Hacelia attenuata), que es diferencia d'altres espècies perquè té el cos cobert per petites concavitats més fosques 

Avui trobem un dels organismes que no veiem gaire sovint, un estofat (Diazona violacea)!

En aquesta altra imatge es veu millor que es tracta d'un organisme colonial i que comparteixen una ventosa comuna amb la que s'agafa a la roca. Just darrera hi ha un "parent" que és una versió solitària, coneguda com a leucèmia (Halocynthia papillosa). Si us fixeu, els membres que componen l'estofat tenen dos forats (un de gros i un altre de petit) per individu com també els té la leucèmia.

Però avui ens fa il·lusió explicar-vos la mà de mort (Alcyonium acaule)! Sí, tot i el nom desafortunat, de fet sí que sembla una mà de només uns 15cm d'alçada. El seu color pot variar de blanquinós a tons porpra com el de la imatge.

Però si ens hi acostem veiem que està cobert de pòlips! Vaja que és un parent de les gorgònies. Al contrari d'aquestes, el seu esquelet intern està format per petites espícules disperses que li donen aquest aspecte més arrodonit

I gràcies a la càmera nova ja us podem explicar millor què són els pòlips!!! Veieu la mena de floretes blanques que té? Això són els pòlips. Per entendre'ns: una mà de mort és un organisme colonial format per petites "medusetes" que estan enganxades pel cap. De fet són parents de les meduses, i cada pòlip està format per 8 tentacles amb punxetes anomenades pínnules que contenen les mateixes cèl·lules urticants que les meduses. Ara està de cacera i ens mostra els pòlips, però quan no hi ha menjar es retrauen dins d'aquest teixit vermellós. Això sí, aquests pòlips estan comunicats entre ells per un sistema de tubs, així que els què aconsegueixen caçar alguna cosa comparteixen l'aliment amb la resta de la colònia. 

I passant al capítol d'objectes perduts, no falten les llaunes. Aquesta té un color rosat degut als organismes que l'han colonitzat

I les tristament famoses tovalloletes d'un sol ús. Una autèntica plaga!

I nosaltres cap a la Maru falta gent, que avui sí que podrem prendre el solet!

Salut!

Projecte amb el suport de:

Punt 430 (-39m) Un cementiri d'arts de pesca

Seguim amb les nostres proves amb la càmera nova i ens decidim per un punt nou que a la imatge del sonar d'escombrat lateral ens ha cridat l'atenció, el 430. Es tracta d'una petita roca aïllada, a 39m de profunditat, situada entres la cala de Treumal i la platja de Fenals (Lloret de Mar). Baixem!

Les primeres sensacions són bones, la roca és més fragmentada de l'esperat, però amb molts forats que poden servir de cau a molts organismes.

Inclús les més petites són tot un ecosistema per si soles

I en parts més prominents s'aprecia el domini de les esponges sobre altres formes de vida que colonitzen la roca

I sinó li ho podríem preguntar a aquesta morena (Muraena helena) que es mostra prudent amb les visites inesperades...

I és que no n'hi ha per menys, això és un cementiri d'arts de pesca abandonats!  A la imatge una xarxa que cobreix i tanca l'accés a qualsevol cavitat que hi pugui haver

Una mica més enllà una altra, d'on en destaca el cap que la lligaria a l'embarcació

Fil de pescar que podria correspondre a palangró

I més caps gruixuts que ja costa de dir quina era la seva funció original

I fils de pescar també provinents de pesca recreativa. Aquests normalment tenim problemes per fotografiar-los: per prims i perquè al quedar colonitzats contrasten poc amb la resta del paisatge. Aquesta vegada en canvi és evident com creua la roca i continua més enllà

I no tota la brossa és productes de l'activitat pesquera, també tenim tovalloletes d'un sol ús. Quan deixaran de dir que són biodegradables i que les poden llençar al WC??? 

I nosaltres amb el cor compungit tornem cal a la Maru...

Salut!

Projecte amb el suport de: