Dia d'extraterrestres flotants!

Avui en un excés d'optimisme degut a les previsions ens hem animat a anar fins a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar). Teníem curiositat per explorar nous punts, però la realitat s'ha imposat: fa massa mala mar!

Hi hem anat de totes maneres i la sorpresa l'hem tingut pel camí: barquetes de Sant Pere (Velella velella)!

Durant les darreres setmanes n'hem vist moltes embarrancades a la platja. 

A ull nu sembla un musclo gelatinós equipat amb una vela...

Però res més lluny de la realitat: es tracta d'un organisme colonial emparentat amb les meduses. I si parlem de meduses, estem parlant de tentacles urticants per alimentar-se. Quan són a la platja amb prou feines els podem distingir, però anem a veure quin aspecte tenen mentre encara són al mar...

El primer que ens crida l'atenció, com quan són a terra, és aquesta mena de plataforma equipada amb una vela rígida gelatinosa. El què acabem de descriure és un sol individu que s'ha transformat per fer les tasques de flotació i navegació. I com que està tan exposat al Sol necessita protecció i això ho aconsegueix gràcies a la seva  coloració blavosa!

Bé, el què es diu navegar, tampoc és el cas. Senzillament es deixa portar pel vent i com que no tenen cap altre sistema de locomoció fa que de vegades acabin totes a la platja.

Les que hem vist ronden els 5-7cm de llargada. Però la sort és que ens hi hem pogut acostar i fotografiar per sota. Anem a veure-les...

I ara us podem presentar altres membres de la colònia. Al igual que amb les gorgònies, tots els individus que la componen són pòlips. Ara bé, aquí tenen funcions diferents i, per tant, formes també diferents. Ja hem parlat del què fa de flotador i vela. Els què es troben al perímetre de la plataforma flotant tenen forma de tentacle urticant. Aquests s'encarreguen de captar aliment (plàncton) i portar-lo cap als pòlips que tenen boca i capacitat de digerir. Els nutrients obtinguts són distribuïts per uns canals a la resta de la colònia. Pel què fa a la perillositat del seu verí, si no n'ets al·lèrgic, a les persones no causa gaire molèsties. 

Però estar a mar obert i sense saber cap a on et portarà el vent pot ser que passis dies per zones amb poc aliment disponible. Doncs les barquetes de Sant Pere tenen un pla B per alimentar-se: tenen unes algues (zooxantel·les) que viuen en simbiosi i són capaces d'aprofitar la radiació solar proporcionant-li aliment tal i com fan les plantes!

Això sí, tot i ser urticants, també tenen els seus depredadors: els cargols (Jantina pallida)!

La cosa encara més curiosa és el seu cicle vital: alterna entre aquesta estructura colonial feta de pòlips amb una fase sexual en forma de medusetes. Cada barqueta és tota ella capaç de produir només medusetes mascle o femella. Es tracta d'unes medusetes minúscules d'1mm de llargada. Quan arribin a la maduresa sexual produiran ous i espermatozoides que al unir-se crearan una larva anomenada coronaria que amb el temps serà una nova barqueta de Sant Pere. 

Però si tenen la mala sort d'acabar a la platja, es moriran assecades fins semblar paper de fumar que fàcilment s'endurà el vent.

I nosaltres que tornem cap a port abans d'acabar marejats del tot!

Salut!

Punt 325 (-42m) Un jardí al mig del fang!

Avui les previsions són excepcionals: calor de juny i mar planxada! I el què encara és millor, pràcticament no hi haurà vent en tot el dia! Si haguéssim pogut anar a l'aigua més sovint, avui no ens ho pensaríem i aniríem a veure gorgònies. Però estem una mica desentrenats, així que preferim, ser una mica més conservadors i no baixar a tanta profunditat. 

Ens decidim per un punt que a priori hauria ser diferent, una barra de roquetes molt plantes al mig d'una zona fangosa davant de la platja gran de Lloret de Mar. Caldrà estar atents a les aletes, en aquest tipus de fons, la mínima turbulència aixeca un núvol de pols que no t'hi veus! Baixem!

Caram, quina rebuda! Un banc de besucs petits que no paren de girar al voltant nostre! L'aigua és ben tèrbola pel sediment, i de bon començament no els sabem identificar. Però revisant les fotografies no hi ha dubte, són besucs!

El paisatge és ben curiós, hi ha molt de llot cobrint-ho tot, però al paisatge no hi dominen les espècies que estem habituats. Aquí els ascídis són enormes i formen unes colònies impressionants! A la imatge un estofat (Diazona violacea)

També destaquen les estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus), que a manca de punts que els hi serveixin d'atalaia, opten per estirar els seus braços cap amunt! I n'hi ha que s'hi posen amb força braços ben estesos!

Però sobretot ens crida l'atenció la gran quantitat d'anemones de tub (Cerianthus membranaceus). Es troben ancorades al sediment i poden tenir més de 100 tentacles!

Algunes són tan grosses que semblen palmeres. I el què encara ens agrada més és que algunes tenen a la seva base foronidis (Phoronis sp.)! (a la imatge semblen llumetes rosades). Si cliqueu sobre la imatge veureu que tenen un peduncle amb un plomall rosat. Només se'n coneixen 5 espècies al mediterrani. Normalment són molt petits i passen desapercebuts, però avui aquests també molt grossos i visibles!

Físicament semblant al foronidis, però que no tenen res a veure són les palmeretes (Sabella spallanzanii). En aquest cas es tracta d'un cuc de tub. El plomall que veiem correspon a la seva boca amb la què capta l'aliment.

En canvi, només hem trobat una ortiga (Anemone viridis) que enlloc d'estar dreta, està tombada. I el seu tronc és ben rosat, en altres ocasions l'havíem vist taronjós

Tot i així, per la disposició dels tentacles que té, encara li pot caçar

A l'apartat d'esponges destaquem aquesta Petrosia ficiformis que segons els microorganismes simbionts que hi conviuen, en zones poc il·luminades pot ser ben blanca

Aquesta altra esponja taronjosa pensem que es tracta d'una Raspailia viminalis. 

I la que no havíem observat fins ara és aquesta Tedania anhelans. I és que a aquesta esponja li agraden els fons fangosos com el d'avui!

Aquesta esponja rosada (Disidea avara) ja us l'hem ensenyada en altres ocasions. Però avui aprofitem per que us fixeu en les bestioletes que hi ha a l'esquerra...

Aquí els hem pogut fotografiar de més a prop. Són misidiacis, us parents de les gambes ben petits que formen eixams

I continuant amb els organismes petits aquí tenim un llimac de mar anomenat eolidaci de Banyuls (Dondice banyulensis). Avui el trobem sobre un hidroïdeu (parent de les gorgònies tot i que a la imatge sembla una planta morta), però també els trobem sobre gorgònies, coral·ligen i algues

I a qui no hem vist, però també li ha agradat aquest lloc, és a un calamar. Aquí en teniu la seva posta!

Malauradament, tot i la singularitat de la vida que hi hem trobat, hi ha més tovalloletes d'un sol ús que mai!!!

Són ben bé com unes estovalles que ho cobreixen tot, ofegant la vida que hi ha sota

I tampoc hi podien faltar els fils de pescar... Són a la dreta de la imatge

També hi ha embolcalls de plàstic...

I encara hi ha qui al acabar-se una ampolla de vi, no sap què fer-ne, i la tira per la borda...

Avui hem allargat el temps de fons per poder captar tota aquesta vida que normalment no veiem, així que aprofitarem per fer el ronso dalt de la Maru

Salut!

Punt 324 (-41m) Segona exploració de Restaurem!

Matí gris amb mar creuada, és a dir, que les onades et venen de dues bandes alhora. Tot i que no arriben al mig metre d'alçada, fan que la Maru no pari de gronxar-nos de manera caòtica. Vaja, un dia no apte pels què es maregen, però ens agradaria poder fer la segona exploració del projecte Restaurem!. Bé, nosaltres anem aguantant, però com que les previsions darrerament no estan sent massa encertades, no ho veiem massa clar. Passem per sobre d'un parell de possibles punts d'interès davant de la platja gran de Lloret per fer temps. Finalment, sembla que el vent amaina una mica i ens animem. Baixem!

La pedra és molt petita i rodona, amb prou feines fa 10m de diàmetre, però per la nostra sorpresa està superpoblada i ja veieu de què!

Intentem voltar-la per filmar-la millor però arran del fons hi ha molta corrent. Tot i així us presentem altres veïns com aquest cap-roig (Scorpaena scrofa)

La casualitat ha volgut que hàgim fet una foto a aquest serrà (Serranus cabrilla) sobre aquesta escopinya punxenca (Acanthocardia aculeata) que sembla que se l'hagi menjat! Però per l'aspecte que té l'escopinya ja fa temps que era morta o que se l'han menjada...

Malauradament, aquestes llagostes (Palinurus elephas) i el petit captinyós (Scorpaena notata) estan acompanyats de tovalloletes d'un sol ús...

...xarxes enganxades a la roca...

...i una de ben grossa tirada al costat! 

Al acabar el primer torn veiem que s'està aixecant mar i fa desaconsellable un segon torn. Així que tornem cap a port!

Després d'aquesta exploració mirarem de fer gestions per retirar tota la brossa possible. Però pel què fa a la xarxa, es veu que ja fa temps que hi és i ja no està pescant. Així que ho consultarem amb els amics de pescafantasma.cat>> a veure què s'hi pot fer!

Salut!

Amb el suport de:

Punt 331 (-39m) Llagostes amb tovalloletes!

Matí gris que no sembla que vulgui sortir el Sol. Mar creuada, és a dir, ens venen onades de dues bandes alhora. Tot i que es tracta d'onades de poc més de 30cm d'alçada, fan que la Maru no pari de gronxar-nos per tots cantons. No és que siguem grans mariners, però equipar-nos posa a prova la nostra resistència al mareig. I encara que l'aigua es veu ben verda i només a 14ºC, baixem!

La visibilitat és ben poca. Tot i caure a cosa de 6m de la roca amb prou feines la distingim. Entreveiem l'ombra de la roca que s'alça un parell de metres sobre el fons marí. I quan som a tocar ens adonem que aquest tros de llagosta (Palinurus elephas) es pregunta què carai hi hem anat a fer!

Ja amb la vista acostumada a la penombra podem apreciar que la roca és força gran i amb molts racons per explorar! Comencem a donar la volta...

I encara hi ha més llagostes! Nosaltres en comptem 5 i vosaltres?

Algunes de les roques dels voltants tenen formes tan curioses que disparen la nostra imaginació. A vosaltres què us a sembla que podria ser?

Però inclús les més aplanades dels voltants estan molt colonitzades. A la imatge els què semblen bolets de soca són algues calcàries (Lithophyllum stictaeforme) acompanyades sobretot per l'esponja violada Dysidea avara

I aquesta estrella verda (Marthasterias glacialis) que com veieu no fa honor al seu nom. De fet són de coloració molt variable, però destaquen les punxes que té sobre els seus braços. Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran i podreu apreciar que per sota el què hi té no són punxes sinó peus ambulacrals! Per entendre'ns, una mena de peus acabats en ventosa que li permeten desplaçar-se i aferrar-se a la roca. 

I just per sota d'un dels braços hi ha una leucèmia (Halocynthia papillosa). És aquesta mena de sac amb dos forats que de manera general anomenem tunicat. Es tracta d'un animal filtrador, però no tots els seus "parents" tenen un aspecte tan robust...

Els del centre de la imatge en són una versió més petita, transparent i amb un peduncle (Pycnoclavella communis). Cobrint la roca és l'esponja rosada Hexadella topsenti. Però si us hi fixeu, on no hi ha l'esponja sembla que estigui sembrat de petits paraigües translúcids de marges blanquinosos. Es tracta d'uns cucs (Myxicola aesthetica) i el què veiem és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. 

I tornant als tunicats, aquí en tenim una versió colonial Pseudodistoma crucigaster. 

Pel què fa a les esponges, també volem destacar aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides) de més de 30 cm d'alçada

I aquesta anemone (Anemone viridis) que curiosament té els tentacles més curts que en d'altres ocasions, però en canvi ens permet veure el peduncle que l'aferra a la roca. Si feu clic sobre la imatge podreu apreciar que les puntes són violades!

Aquest cap-roig (Scorpaena scrofa) ens va controlant de reüll i per si de cas decideix eriçar les seves espines verinoses de l'aleta dorsal. No es mou, però està en guàrdia! Ara, potser no prou. Li diem que està sobre un munt de fils de pescar abandonats?

I aquí, també n'hi ha més! Els podeu distingir?

I és que en l'apartat d'objectes perduts avui hi tenim de tot... Soles de sabata...

Envasos de iogurt de plàstic...

I com no podien faltar: tovalloletes d'un sol ús sobre les roques

Sobre el grapissar on aquesta pixota sorrenca (Holothuria poli) no sabem si està intentant obrir-se pas o ha decidit fer-les servir per a camuflar-se!

I d'altres queden enredades amb restes de feixos de Posidonia oceanica. Però tot i així ja veieu que no es descomponen!

Ara sí que toca tornar cap a la Maru mentre anem pensant si també caldria afegir aquest punt al projecte Restaurem!

Salut!