Punt 198 (-38m) Un dia estrellat!

 Avui canviem de registre, no anem a un punt tant profund (38 metres), som davant de la platja de Treumal on comença una barra rocosa coneguda com a Barra d'en Goula. Baixem!

Aigües molt clares que ens permeten gaudir d'aquesta barra tan colonitzada. En primer pla una esponja d'or (Aplysina aerophoba). Al final d'aquesta mena de dits que té hi trobem l'òscul: l'obertura per on hi entra l'aigua que filtra per capturar-ne l'aliment.

I una mica per darrera, la primera estrella de mar del dia, una estrella vermella (Echinaster sepositus)

Vorejant la roca trobem variades (Diplodus vulgaris), castanyoletes (Chromis chromis) i xucles (Spicara maena)

I la sopresa del dia és aquesta estrella espinosa (Coscinasterias teniuspina), és la primera que trobem als Jardins Submergits de la Selva. De fet és habitual a profunditats entre 5-25m de profunditat, però a més ja no ho és tant.

Al centre de la imatge aquesta alga calcàrea rosada (Lithophyllum stictaeforme) té particular bon aspecte. De fet hi estem bastant a sobre, ja que ens ha arribat que a altres zones de la costa s'estan morint. Per saber-ho cal fixar-se en els marges, si són blancs aleshores és que està malalta. La de la imatge en canvi és ben rosada!

Continuem explorant forats...

D'aquí volem destacar el conjunt de tubs transparents del centre de la imatge. De fet si us fixeu estan pedunculats, és a dir, que tenen com una tija que els aferra a la roca. Es tracta d'un tipus d'ascidia nana (Pycnoclavella communis). Són animals filtradors amb un sistema digestiu que recorda a les velles ampolles de sifont: per la part de dalt és per on entra l'aigua, baixa fins al fons del sac i després torna a pujar per finalment sortir per un foradet més petit que hi ha al costat del de l'entrada. Si cliqueu sobre la imatge podreu veure a més dels dos forats la mena de "costelles" que té per evitar deformar-se!

I també aprofitem per a mostrar-vos un cuc de closca particularment cridaner! Es tracta d'una Protula tubularia. El plomall taronja és de fet el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. Això sí cal anar ràpid, perquè a la què t'hi acostes s'amaga dins del tub que es veu encastat a la roca. I és que aquests no s'ho pensen ni un moment, no sigui que se'ls mengin!

Passant a la secció objectes perduts, comencem amb un fil de pescar,

una bossa de plàstic

i les fastigoses tovalloletes d'un sol ús! Fins quan diran els fabricants que són biodegradables quan a mar no ho són pas???

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Salut!