Punt 439 (-46m) Dia d'esponges

Matí assolellat, mar tranquil·la i temperatura de l'aigua en continua pujada! I és que en el darrer mes a la superfície ja ha pujat 5ºC. Ara tenim 23ºC i ja convida a fer el primer banyet sense neoprè! Som davant de la platja gran de Lloret de Mar a punt de baixar a una zona de pedres petites que ens tenen encuriosits. 

Baixem!

Tot i que el fons és molt pla i arenós realment en alguns trams hi ha roca a sota. La presència de l'esponja canelobre (Axinella polypoides) en delata la seva presència. Les esponges són organismes molt simples que no tenen sistema nerviós ni cap òrgan que se li pugui anomenar com a tal. De fet, només fa 250 anys que se les ha deixat de considerar plantes, bàsicament perquè s'alimenten d'organismes, sobretot bacteris! A la Mediterrània ja se n'han descrites més de 600 espècies!

A la imatge tenim una altra esponja canelobre de forma més irregular que també serveix de talaia a l'estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). Això sí, no és pas el pes de l'estrella que doblega les branques de l'esponja sinó els corrents marins de la zona

Les esponges s'alimenten filtrant l'aigua. Es tracta d'estructures que a la seva superfícies són plenes de porus per on entra l'aigua. Per dins són plens de canals que s'ajunten en uns forats de sortida anomenats òsculs. En el cas de l'esponja canelobre són molt curiosos perquè tenen forma d'estrella. Si feu clic sobre la imatge la veureu més gran i en podreu distingir els òsculs!

I sense moure'ns d'on som, als peus de l'esponja canelobre trobem aquesta altra esponja l'Axinella damicornis. Tot i que la coloració és semblant, és força més petita (uns 10cm) i les ramificacions són aplanades

De mida intermitja trobem l'Axinella verrucosa, fa uns 30cm. El seu color és més grogós i les branques són nombroses i curtes. De fet la manera habitual d'identificar les diferents espècies és mitjançant les seves espícules. Es tracta de petites espines fetes de calci o de sílice que fan funció d'esquelet. Per veure-les cal agafar una mostra i mirar-les al microscopi. Nosaltres ens conformarem amb distingir les més evidents mentre fem immersió

Bé, millor dit, ens conformarem si no hi ha més remei! A la imatge no sabem si es tracta d'una Axinella damicornis o una Axinella verrucosa perquè un munt d'anemones incrustants grogues (Parazoanthus axinellae) s'hi han instal·lat a sobre! Sí, de tantes que són costa de veure l'esponja que hi ha a sota. Però no patiu, l'esponja continua en bon estat de salut

Però no totes necessiten espícules per mantenir la seva forma, a la imatge una Dysidea avara. Aquesta enlloc d'espícules fa servir fibres d'espongina. No esdevindrà mai un "arbret", però pot colonitzar substrats durs fins a fer clapes d'uns 20cm d'amplada

Una altra esponja que recobreix substrats durs de tota mena és aquesta Petrosia ficiformis. La seva coloració depèn dels microorganismes que viuen dins dels seus canals filtradors. Es tracta de cianobacteris que poden fer la fotosíntesis (com les plantes!). Així que aquests bacteris proporcionen a l'esponja oxigen, mentre que aquesta a canvi els hi dona un lloc protegit per viure, diòxid de carboni i altres nutrients. Per fer la fotosíntesi calen pigments, així que si  on viu l'esponja li arriba llum tindrà aquesta coloració marró-violada; en canvi, si visqués dins d'una cova, l'esponja seria ben blanca! 

Però aquí no s'acaben les curiositats de les esponges. Fins ara hem parlat que per alimentar-se els hi entra l'aigua per uns porus i a ull nu només veiem el forat de sortida: l'òscul. Doncs a la imatge hi tenim una Phorbas fictitius, on els porus d'entrada no només es veuen, sinó que semblen cràters!

I acompanyant a totes aquestes esponges i també alimentant-se per filtració de l'aigua és aquest estofat (Diazona violacea). Es tracta d'un organisme colonial, on cada tub és un individu. 

Un parent d'aquest és Pseudodistoma crucigaster. És com l'estofat però cada individu està ben enganxat al veí

Veieu els foradets? Si el talléssim veuríem que està format per tubs, els forats són les entrades i les sortides!

I ja abans de tornar a la Maru encara una sorpresa: una estrella espinosa (Coscinasterias tenuispina)! És de les poques vegades que en veiem ja que prefereix aigües menys profundes

I ara sí, toca guardar la lupa i cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 198 (-38m) Un dia estrellat!

 Avui canviem de registre, no anem a un punt tant profund (38 metres), som davant de la platja de Treumal on comença una barra rocosa coneguda com a Barra d'en Goula. Baixem!

Aigües molt clares que ens permeten gaudir d'aquesta barra tan colonitzada. En primer pla una esponja d'or (Aplysina aerophoba). Al final d'aquesta mena de dits que té hi trobem l'òscul: l'obertura per on hi entra l'aigua que filtra per capturar-ne l'aliment.

I una mica per darrera, la primera estrella de mar del dia, una estrella vermella (Echinaster sepositus)

Vorejant la roca trobem variades (Diplodus vulgaris), castanyoletes (Chromis chromis) i xucles (Spicara maena)

I la sopresa del dia és aquesta estrella espinosa (Coscinasterias tenuispina), és la primera que trobem als Jardins Submergits de la Selva. De fet és habitual a profunditats entre 5-25m de profunditat, però a més ja no ho és tant.

Al centre de la imatge aquesta alga calcàrea rosada (Lithophyllum stictiforme) té particular bon aspecte. De fet hi estem bastant a sobre, ja que ens ha arribat que a altres zones de la costa s'estan morint. Per saber-ho cal fixar-se en els marges, si són blancs aleshores és que està malalta. La de la imatge en canvi és ben rosada!

Continuem explorant forats...

D'aquí volem destacar el conjunt de tubs transparents del centre de la imatge. De fet si us fixeu estan pedunculats, és a dir, que tenen com una tija que els aferra a la roca. Es tracta d'un tipus d'ascidia nana (Pycnoclavella sp). Són animals filtradors amb un sistema digestiu que recorda a les velles ampolles de sifont: per la part de dalt és per on entra l'aigua, baixa fins al fons del sac i després torna a pujar per finalment sortir per un foradet més petit que hi ha al costat del de l'entrada. Si cliqueu sobre la imatge podreu veure a més dels dos forats la mena de "costelles" que té per evitar deformar-se!

I també aprofitem per a mostrar-vos un cuc de closca particularment cridaner! Es tracta d'una Protula tubularia. El plomall taronja és de fet el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. Això sí cal anar ràpid, perquè a la què t'hi acostes s'amaga dins del tub que es veu encastat a la roca. I és que aquests no s'ho pensen ni un moment, no sigui que se'ls mengin!

Passant a la secció objectes perduts, comencem amb un fil de pescar,

una bossa de plàstic

i les fastigoses tovalloletes d'un sol ús! Fins quan diran els fabricants que són biodegradables quan a mar no ho són pas???

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Salut!