Punt 339 (-52m) Tornem al Phycis point!

Matí assolellat d'agost, mar plana i moltes ganes de fer immersió! Avui ens animem a tornar al punt 339. Es tracta d'una roca baixa, fragmentada, plena de forats on l'any passat ens va sorprendre trobar tantes  mòlleres roqueres (Phycis phycis) juntes! A superfície es nota que hem tingut pluges, ja que la temperatura ha baixat dels 27 als 25.5ºC, a veure què trobarem avui... Baixem!

Mentre baixem trobem l'aigua particularment tèrbola degut als organismes planctònics que ens acompanyen fins arribar al fons, sembla primavera! Normalment a l'agost trobem l'aigua més neta que mai, però avui no és el cas. La termoclina continua a 40m de profunditat i a partir d'aquí ja estem a 17ºC fins arribar al fons. BRRRR!!!! Això sí, som al mateix punt on ja un parell de mòlleres roqueres ens donen la benvinguda!

Tot i la què està en primer pla se la veu particularment mal ferida. Què li deu haver passat?

I aquesta morena (Muraena helena) també s'atreveix a treure el nas

Malauradament continuem amb la mateixa mala sort del mes de juliol: tot el fons està cobert de l'alga bruna Carpomitra costata. No es tracta pas d'una alga invasora, però si que és poc habitual que sigui tan abundat. A nosaltres certament ens dificulta poder veure la resta de la vida que colonitza el fons marí

Això sí, ni que sigui per les seves dimensions, tornem a veure l'orella d'elefant (Spongia  lamella). Es tracta d'una esponja que en el passat s'havia fer servir per a la dutxa. La de la imatge fa més de 30cm de diàmetre

L'esponja canelobre (Axinella polypoides) també sobresurt del mar d'algues

Però sens fa difícil resseguir les parts més baixes de la roca, tot i que en el "capítol esponges" avui tenim aquesta sorpresa, l'Axinyssa digitata. Si feu clic sobre la imatge per fer-la més gran, veureu que sembla un petit bosc de xiprers despentinats grocs! Segons la bibliografia té una distribució molt àmplia, des de Groenlàndia fins al sud de l'Amazones passant pel Carib. Però nosaltres és la primera vegada que la veiem

Pel què fa les gorgònies, aquestes grogues (Paramuricea gray) deuen tenir dificultats per alimentar-se amb tanta alga que no els deixa exposar els seus pòlips

Aquesta colònia potser ho té una mica millor...

De gorgònia blanca (Eunicella singularis) n'hi ha ben poca i francament petita (5cm aprox.)

També hi hem trobat algun exemplar de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) que a més està fent de talaia per a aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

I és que s'enfilen a tot el què trobem. Avui aquesta ens estira una mica un dels braços i encara podria mostrar més ramificacions!

Alguns ascidis, com els budells (Ciona edwardsi) han trobat algun racó on poder deixar exposats els tubs d'entrada i sortida d'aigua. Es tracta d'animals filtradors tot i que semblin només tubs grogosos

També tenen "parents" que formen colònies molt atapeïdes, on cada parella de forats correspon a un individu

Altres, com les leucèmies (Halocynthia papillosa), opten per viure com a individus solitaris i sobresortint de la roca. Bé, el què li han deixat de roca, perquè a la dreta de la imatge hi ha un bon manyoc de fil de pescar ja molt colonitzat, i a saber què està recobrint...

I ara sí, cap a la Maru falta gent que s'està aixecant mar!

Salut!

Punt 33 (-53m) Espècies rares, endèmiques i MÉS!!!

Tot i el relatiu fracàs de la immersió que acaba de fer el primer torn, i com s'està fent de pesat aguantar la mar de fons,... és mig matí i no ha entrat vent particularment fort... Així que el segon torn decideix tirar-se a un punt proper que des del 2021 que no hi anàvem. Es tracta del punt 33 a 53m de profunditat. Aquí sí que hi ha un petit pendent rocós que en l'anterior ocasió presentava una gran varietat d'esponges. BAIXEM!

Ara ja es nota més el corrent que al torn anterior i ben bé fins a mitja baixada que no és recomanable deixar-se anar del cap del fondeig. Aquí també la visibilitat és molt bona encara que també hi ha moltes algues brunes (Carpomitra costata)

La zona rocosa és més elevada, pel què el coral·ligen es mostra esplendorós amb tot d'organismes plens de color. Bé, color quan dispares els flaixos, que sinó tot és marronós!

Avui us volem destacar aquesta esponja en forma de calze, Calyx nicaeensis. Aquesta fa uns 20cm de diàmetre, tot i que pot arribar a ser el doble de gran. És molt rara i endèmica del Mediterrani!

Us mostrem la mateixa esponja des d'un altre angle i ja posats veure millor la garota de punxes llargues que s'hi amaga a sota. Es tracta d'una espècie protegida, considerada molt escassa. En aquesta altra immersió us en donàvem més detalls

De fet encara hem estat més de sort i n'hem trobada una altra! Això sí, aquesta vegada acompanyada d'unes anemones que no sabem identificar...

I encara són més curiosos els ascidis que hi ha al costat. No n'estem gens segurs de quina espècie es tracta, sobretot perquè els individus de la part alta, no són transparents, sinó grogosos. Serà perquè estan malament de salut o és només sediment? Bé, ens haurem de conformar només identificant l'esponja taronja, Haliclona fulva... però si feu clic sobre la imatge veureu que alguns dels forats estan colonitzats per coralls solitaris. Són les formes calcàries amb marges gruixuts. D'aquesta mena de "corones" en sobresurten uns tentacles minúsculs que no es poden apreciar a la imatge

Aquestes altres anemones enmig de tanta alga, no tenim clar que estiguin gaire a gust...

De gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) n'hem trobat algunes colònies petites (15cm aprox.)

I de la gorgònia groga (Paramuricea gray) també

Les que no tenen cap problema amb les algues són les esponges canelobre (Axinella polypoides) amb els seus 50cm d'alçada

On en algun cas ja s'hi ha enfilat una estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

O més d'una ha decidit enfilar-se sobre la mateixa esponja!

En aquesta imatge de paisatge, a més de fer-vos notar les formes curioses que pot tenir l'esponja canelobre, es pot veure millor la forma de calze de l'esponja Calyx nicaeensis. Però també dóna idea que les condicions ambientals estan canviant i estressant als organismes que hi viuen. Aquest és el cas de l'alga calcària que sembla un bolet de soca a l'esquerra de la imatge, Lithophyllum stictaeforme. Hauria de ser de color rosat tota ella i en canvi presenta uns marges gruixuts blanquinosos

 També destacar-vos aquesta punteta de Neptú (Reteporella grimaldii),

que tot i el seu nom, realment es tracta d'una colònia de milers d'individus. Pertany als anomenats briozous. Són uns organismes que es troben dins d'una mena de càpsules de menys d'un mil·límetre de grandària, d'on només en sobresurten uns tentacles que li serveixen per captar l'aliment. 

Si feu clic sobre la foto veureu quines estructures tan delicades que arriba a formar i entendreu millor el perquè del seu nom!

La nostra sort continua i a més hem trobat aquesta garota de fons (Echinus melo). Tot i ser més pròpia de profunditats majors , ja es deixa veure al voltant dels 50m. Però a més ens està mostrant una cosa ben curiosa: els peus ambulacrals! Si feu clic sobre la imatge veureu que d'entre les punxes hi ha tot de tentacles. I és que un eriçó de mar (o garota) no es desplaça rodolant, sinó fent servir aquests tentacles que es mouen sincrònicament. De fet alguns també els fa servir per agafar objectes que li permetin camuflar-se. Normalment els té amagats i només desplega els que li fan falta, és a dir, els què toquen el terra o "agafen" objectes; però aquest sembla que ens els està ensenyant tots! Aquí us expliquem com d'altres "parents" seus segueixen la mateixa estratègia!

I ara sí, cap a dalt de la Maru falta gent que ja s'està aixecant la mar!

Salut!

Punt 247 (-51m) Immersió poc existosa

Tot i que ahir tota Catalunya va estar en estat d'alerta per una DANA, avui el dia es desperta assolellat, de temperatura agradablement estiuenca i aire net. A Blanes en particular amb prou feines varen caure quatre gotes mal contades, però va ser l'excepció. La previsió marítima està particularment encertada: mar de fons de més de mig metre. La bona notícia és que quasi no hi ha vent, ni n'hi haurà. Així que tot i ser un dia incòmode pels tripulants de la Maru ens animem a anar a un punt nou: el 247, una zona de roques petites prop del G1 (Lloret de Mar). A veure si tenim sort i hi trobem més gorgònies. BAIXEM!

L'aigua a superfície ja s'enfila als 26,5ºC i no és fins als 30m de profunditat que topem amb la termoclina i passem a 17ºC ja fins arribar al fons. La visibilitat és particularment bona i ja des dels mateixos 30m podem entreveure el fons. Novament, moltes algues brunes (Carpomitra costata) que ho cobreixen tot...No són pas invasores, però enguany són particularment abundats. I dit això, on són les roques?

La veritat que ha estat un exercici de intuïció i observació. Tot i semblar tot pla, en alguns punts veiem organismes que necessiten d'un substrat dur on agafar-se així que, d'entre tanta alga, hem pogut intrevuere algunes roques. A la imatge destaca l'alga calcària rosada Lithophyllum stictaeforme

L'esponja groga Axinella damicornis que es troba colonitzada per l'anemone groga incrustant Parazoanthus axinellae. Així que no us confongueu, aquesta mena de "berrugues" són pòlips de l'anemone que té els tentacles amagats! En té d'altres d'oberts que tenen aspecte de "trompeta"

O aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella), que tot i fer més de 20cm de diàmetre amb prou feines destaca de les algues

Parant molta atenció descobrim aquest eixam de misidacis, unes gambetes moooolt petites que a la imatge es confonen amb les algues

I aquesta estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus) fa el què pot per anar de cacera!

Malauradament totes les pedres trobades són tan petites que més aviat hauríem d'haver baixat amb una lent macro que no pas el gran angular que portem!

Així que després de fer una mica d'inventari, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 29 (-55m) Gorgònies multicolors enmig de les algues!

Avui tot i que sembla un dia tan esplèndid com ahir, per la tarda s'espera alguna gotellada. Lluny de fer-nos canviar d'idea, ens animem a anar fins al punt 29, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar). Es tracta de dues barres rocoses petites, que no s'aixequen més de 50cm del fons, on, a l'ocasió anterior, hi vàrem trobar gorgònies de diferents tipus que encara ara no sabem classificar (2011, 2014). A veure aquestes com estan! BAIXEM!

A superfície hi ha una mica de corrent, però a 6m ja no n'hi ha, així que el descens és tranquil. Tornem a trobar el fons cobert d'algues (Carpomitra costata), però una mica menys abundants que al punt d'ahir. 

I això també ens permet veure algun cau, com el que ha triat aquesta morena (Muraena helena)

I aquí teniu el mostrari de gorgònies! Comencem amb aquesta gorgònia vermella (Paramuricea clavata) que té els pòlips amagats, d'aquí el seu aspecte de filferro colorejat

Gorgònies grogues (Paramuricea gray) amb els pòlips amagats...

I d'altres amb els pòlips oberts que li donen aquest aspecte esponjós. Si cliqueu sobre la imatge els podreu apreciar: són aquestes "trompetetes" urticants que li permeten caçar el seu aliment!

I encara més difícil de detectar, perquè a ull nu, sense flaix és marronosa i es confon amb les algues, és aquesta gorgònia rosada que ens sembla una paramuricea però no en sabem l'espècie. En aquests casos els científics les identifiquem com a Paramuricea sp. És a dir, indiquem de quin gènere és, però exactament l'espècie ho deixem amb l'abreviació sp.

En aquesta colònia es veuen millor els pòlips

La majoria de les gorgònies d'avui formen colònies d'uns 15cm d'alçada, pel què no destaquen gaire sobre el paisatge. Qui sí que ho fa són les esponges canelobre (Axinella polypoides)

Algunes tenen unes ramificacions molt denses

I d'altres sembla que els corrents hagin fet que se'ls hi entortolliguin els "braços"

I algunes, quan encara són petites, adopten formes curioses

Més petita, rabassuda i també groga és l'Axinella damicornis (a la dreta de la imatge). Atenció, les protuberàncies i "trompetetes" que té, no són seves, sinó que es troba recoberta de l'anemone groga incrustant (Parazoanthus axinellae)

Però no totes les esponges formes estructures erectes, n'hi ha de massives incrustants com l'Hexadella topsenti que embolcallen el substrat que colonitzen. Si hi cliqueu veureu tot de forats petits on entra l'aigua i d'altres més grossos (òsculs) per on en surt un cop filtrada. Ens ha cridat particularment l'atenció, trobar-hi aquesta leucèmia (Halocynthia papillosa) al mig. Una versió colonial d'aquesta la tenim de color taronjós a la dreta de la imatge...

I aquí una versió blanquinosa. Cal destacar els forats que mostra la colònia: cada parella de forats correspon als dos que té la leucèmia, un és per on entra l'aigua i l'altra per on en surt. Aquí us n'expliquem més detalls!

Altres organismes que també s'han deixat veure són aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata)

I la, ja més difícil de veure, estrella de braços llargs (Chaetaster longipes) que és més pròpia de zones molt més profundes 

Malauradament, tampoc podien faltar les tovalloletes d'un sol ús...

Avui tornem dalt de la Maru testimoniant que encara hi ha la mateixa diversitat detectada 14 anys enrere!

Salut!