Punt 168 (-40m) Tornem-hi!

Avui tornem al punt 168 ja que fa unes setmanes no vàrem poder explorar la roca degut al fort corrent. Segueix fent molt de fred, fora de l'aigua i a l'aigua només 13ºC. I és que quan estàs submergit es perd molta calor corporal, així que caldrà estar molt atent! Baixem!

Les aigües són més clares del que semblaven abans de tirar-nos a l'aigua. Només arribar al fons ensopeguem amb aquesta llagosta talla extra, que no sembla estar molt contenta de la visita!!!

Aquí la teniu en detall

A les roques més altes hi ha petits caus molt colonitzats sobretot per l'esponja groga Aplysina cavernicola.

Avui hem trobat una altra vegada estofat (Diazona violacea)! Són aquesta mena de tubs semitransparents que tot i el seu aspecte es tracta d'animals filtradors. 

Desafortunadament no tot són coses boniques, com aquesta tovalloleta d'un sol ús que hi ha arran de la roca... 

O aquesta xarxa abandonada que entre les dues roques forma una mena de teulada...

I un cas encara més extrem, el d'aquesta xarxa que embolcalla tota una roca... Amb els dies quedarà colonitzada de tal manera que qualsevol forat que pugués tenir ja no quedarà accessible i perdrem microhàbitats

I ara sí, tornem cap a la Maru que falta gent!

Salut!

Punt 155 (-39m). Dia d'esponges

Matí gèlid (4ºC) però amb poc vent, així que cap a l'aigua falta gent!

Enfilem cap al punt 155, a 39 metres de profunditat davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar). Es tracta d'una roca amb forma de U on en alguns punts sobresurt quasi dos metres del fons. Des de la barca l'aigua es veu particularment verdosa, esperem que a baix no ho estigui tant. Baixem!

La roca està molt foradada creant cavitats molt grans com es pot apreciar a la imatge

Els organismes més abundants són les esponges. Aquí podem veure una colònia d'Aplysina cavernicola, l'esponja groga del centre de la foto

També les roques petites que envolten les grans estan colonitzades per esponges, com aquesta esponja canelobre (Axinella polypoides) de mig metre d'alçada que creix envoltada d'una atra esponja lilosa: la Dysidea avara

Però no tot són esponges. A la tornada cap al fondeig ens trobem amb aquesta mena de blonda, que ven al contrari del què sembla és ben dura! Es tracta d'una colònia del briozoo Reteporella grimaldii, popularment coneguda com a punteta de Neptú. Vaja que de punteta res, es tracta d'una colònia d'animalons!

 

I com no!!! A la secció objetes perduts no podia faltar el fil de pescar barrejat amb la tovalloleta d'un sol ús...

A nosaltres ja se'ns acaba el temps i cap a la Maru falta gent!

Salut!

Amb el suport de:

Punt 168 (-40m) Primera de l'any...

Reprenem l'exploració i ens decidim per una de senzilleta a 40m de profunditat per tornar a agafar el ritme. Matí assolellat, una mica de mar de fons però aconseguim fondejar en el punt sense problemes.

Baixem!

Vaja, la primera de l'any i sembla més aviat que ens haguem llençat en un plat de brou de verdures ben espès! Només es veu verd fins pràcticament arribar al fons. Durant la baixada anem notant tensió en el cap del fondeig i efectivament.... el fondeig està garrejant! Què vol dir això? Doncs que hi ha tanta corrent que tot i tenir-hi 8kg de plom s'està desplaçant pel fons.

De fet sempre tirem al costat de la roca per evitar fer malbé el fons marí, doncs ho hem fet tan bé que ni veiem la roca! 

Lligat al cap del fondeig hi tenim, a més, un llum estroboscòpic que fa flaixos de llum com els què porten els avions. Així ens dóna una mica de marge per no perdre'l de vista encara que s'allunyi en aigües tèrboles com avui! 

Només aconseguim veure algunes pedretes aquí i allà...

El corrent és tan fort, que fins i tot aquestes ascidies (Pseudodistoma crucigaster), que formen colònies ben erectes, s'estan doblegant!

Tot i les condicions, encara trobem "objectes perduts", com ara una llauna (cervesa?) i una tovalloleta d'un sol ús ja de color marronós a la part alta de la roqueta.

Però el fondeig continua sense aturar-se, així que millor tornar dalt de la Maru abans d'haver de lamentar mals majors!

Ara sí que podem dir que pel 2022 només podem millorar!!!!

Salut!

Amb el suport de:

BONES FESTES I FELIÇ 2022!!!

 

Punt 198 (-38m) Un dia estrellat!

 Avui canviem de registre, no anem a un punt tant profund (38 metres), som davant de la platja de Treumal on comença una barra rocosa coneguda com a Barra d'en Goula. Baixem!

Aigües molt clares que ens permeten gaudir d'aquesta barra tan colonitzada. En primer pla una esponja d'or (Aplysina aerophoba). Al final d'aquesta mena de dits que té hi trobem l'òscul: l'obertura per on hi entra l'aigua que filtra per capturar-ne l'aliment.

I una mica per darrera, la primera estrella de mar del dia, una estrella vermella (Echinaster sepositus)

Vorejant la roca trobem variades (Diplodus vulgaris), castanyoletes (Chromis chromis) i xucles (Spicara maena)

I la sopresa del dia és aquesta estrella espinosa (Coscinasterias tenuispina), és la primera que trobem als Jardins Submergits de la Selva. De fet és habitual a profunditats entre 5-25m de profunditat, però a més ja no ho és tant.

Al centre de la imatge aquesta alga calcàrea rosada (Lithophyllum stictiforme) té particular bon aspecte. De fet hi estem bastant a sobre, ja que ens ha arribat que a altres zones de la costa s'estan morint. Per saber-ho cal fixar-se en els marges, si són blancs aleshores és que està malalta. La de la imatge en canvi és ben rosada!

Continuem explorant forats...

D'aquí volem destacar el conjunt de tubs transparents del centre de la imatge. De fet si us fixeu estan pedunculats, és a dir, que tenen com una tija que els aferra a la roca. Es tracta d'un tipus d'ascidia nana (Pycnoclavella sp). Són animals filtradors amb un sistema digestiu que recorda a les velles ampolles de sifont: per la part de dalt és per on entra l'aigua, baixa fins al fons del sac i després torna a pujar per finalment sortir per un foradet més petit que hi ha al costat del de l'entrada. Si cliqueu sobre la imatge podreu veure a més dels dos forats la mena de "costelles" que té per evitar deformar-se!

I també aprofitem per a mostrar-vos un cuc de closca particularment cridaner! Es tracta d'una Protula tubularia. El plomall taronja és de fet el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. Això sí cal anar ràpid, perquè a la què t'hi acostes s'amaga dins del tub que es veu encastat a la roca. I és que aquests no s'ho pensen ni un moment, no sigui que se'ls mengin!

Passant a la secció objectes perduts, comencem amb un fil de pescar,

una bossa de plàstic

i les fastigoses tovalloletes d'un sol ús! Fins quan diran els fabricants que són biodegradables quan a mar no ho són pas???

I nosaltres cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt G1 (-52 m) Punt de control de gorgònies

Finalment les condicions meteorològiques tornen a ser bones i ens decidim per anar a un punt de control de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Aquí les havíem estat mesurant i analitzant genèticament en el marc del projecte GorGene>> . Anem a veure com estan. Baixem!

Les condicions de l'aigua són bones, tant, que no hi ha menjar per les gorgònies així que tenen els pòlips tancats. És a dir, que el seu aspecte és de filferro colorejat però són ben vives!

Avui hi ha més presència de les forcadelles (Anthias anthias), els peixos rosats de la imatge. I alguna llagosteta (Palinurus elephas) ha decidit passar-hi un temps en els forats que ofereix la roca

Malauradament no totes estan en bones condicions, algunes és evident que han patit algun trencament de les seves branques. Recordem que tot i ser organismes colonials no es desmonten amb facilitat. Ben al contrari, els ventalls que formen estan encarats al corrent principal. D'aquí que faci l'efecte que s'hagin posat en fila per la foto. Els trencaments en canvi només els podem associar a dos factors: 1) que hàgin emmalaltit i se li caiguin els trossos morts o 2) resultat de l'activitat humana pesquera de la zona. 

El cas 1 es dóna sovint amb fortes pujades de temperatura i aquest estiu justament ho ha estat molt de calurós. Però això hauria afectat al conjunt de la població i com es veu a la fotografia, no és el cas. De fet a aquestes profunditats, l'escalfor de les radiacions solars té molta dificultat a arribar-hi i a ple agost encara hi teniem 16ºC tot i els 26ºC que hi havia a la superfície!

Així que novament certifiquem que el deteriorament és degut a l'activitat humana. Algú podria dir als pescadors recreatius que si volen dèntol, que tirin la canya FORA de les roques???? Als dèntols no els hi agrada gens anar per sobre les roques!!!

Afortunadament encara trobem especímens en bon estat de salut

Els cas d'aquesta gorgònia no tenim massa clar en quin estat de salut es troba. A la part central està  colonitzada i de la banda inferior dreta inclús hi falten part de les branques. L'hem estat estudiant per veure si hi havia fils de pescar o altres indicis per saber què fa que estigui en aquesta situació, però continuem sense tenir-ho clar. Això sí, la part sana pot continuar vivint encara que tingui algunes branques afectades.

I en altres parts de la roca l'estat de salut de les gorgònies és immillorable!

De totes maneres, sempre ens intriga com és que en algunes parts de la roca no n'hi ha quan sembla que s'hi donin les mateixes condicions per ser colonitzades. Aquí veiem el predomini d'aquestes algues calcàrees de colors rosats.

Malaruadament, també trobem especímens ben morts que amb prou feines encara serveixen de suport per a altres organismes que les colonitzen

I vet aquí els fils de pescar. De fet són de molt mal fotografiar perquè de seguida queden colonitzats, fent-los poc reconeixibles i amb la mateixa coloració dels organismes de l'entorn. Els de la imatge, en canvi, són recents.

I nosaltres que tornem cap a la Maru amb uns quants interrogants. I és que potser caldria trobar alguna manera de protegir aquests hàbitats tan frágils...

Salut!

Punt G1 (-52 m) Visita d'inspecció

Aprofitem el bon temps d'aquests dies per tornar al primer punt amb gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) del què els amics del Club Esportiu Subaquàtic de Calella (CESC) ens en van fer coneixedors. Som davant de Lloret de Mar i el punt es troba a 50m de profunditat.

Baixem!

La roca és tota una llosa on d'una banda fa penya segat. I en alguns forats llagostes (Palinurus elephas) s'hi amaguen

Algunes de les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) que hi trobem són particularment grans. La de la imatge fa prop d'un metre d'alçada. 

En aquest punt d'immersió no totes les gorgònies són tan grans, a la imatge en veiem un grupet que fan uns 40cm d'alçada. Això és particularment interessant perquè indica que aquesta roca ha tingut diferents episodis de colonització i que en cas de catàstrofe ecològica hi ha possibilitats que es regeneri. 

Cal dir que no sempre és així, per exemple al punt 22>> totes són de dimensions molt semblants (80cm), així que no només són molt velles és que tampoc s'estan reproduint ni repoblant amb poblacions properes! 

No tota la roca està coberta per gorgònies, però aixó no desanima a les llagostes per buscar-hi un cau! 

També ens ha sorprès trobar pels voltants aquests conglomerats calcaris del què sembla un escull coral·lí en formació

En el capítol esponges, destacar aquesta rosadeta, la Dysidea avara. No la veiem gaire sovint, així que ens l'apuntem! I sí, també hi ha les algues, però no sabem classificar-les. S'accepten propostes!

En el capítol de desgràcies denunciar la malasort d'aquesta gorgònia. Les gorgònies tenen un sistema molt eficient de subjecció a les roques i tots els corrents marins no es desenganxen. Per acabar com la de la imatge cal que sigui arrencada, per exemple algú que se li ha enganxat el fil de pescar?
 

I els efectes de la pandèmia també es deixen notar aquí a baix... i per mostra un guant de làtex...

A nosaltres ja se'ns acaba el temps i cap a la Maru falta gent!

Salut!