Som prou nets? - transsecte 4

Avui ens animem a fer el quart transsecte del projecte Som prou nets? 

Es tracta d'una de les sortides d'aigües pluvials més importants. Des de terra ferma està coberta i és el carrer Rambla Joaquim Ruyra, més conegut pels blanencs i blanenques com La Riera. 

Aquests dies a més hi han estat fent treballs amb una excavadora per alliberar-ne la sortida. Enguany, als desplaçaments de sorra dels temporals, cal afegir-hi la manca de pluges, pel què s'ha tapat quasi totalment la sortida.  

Tot i així, per avui, volem veure si es nota la seva influència sobre el fons marí proper. Com que som més lluny del port, avui sí que comencem amb un fons de 10m. Per arribar a terra haurem de recórrer 369m. Baixem!

Aquí, al igual que a cala Sant Francesc (transsecte 1), ens trobem el fons cobert per algues. Bé, hi a algues i també a la dreta de la imatge hi trobem un petit plàstic blanc

Ensopeguem amb aquesta roca on si mireu al forat hi trobareu una posta de calamar! Són aquesta mena de botifarrons blancs. De fet a la banda esquerra de la roca se'n veuen més. Les cintes fosques són restes de fulles de Posidonia oceanica, provinents d'una praderia propera. No és estrany trobar-no ja que aquesta planta marina perd les fulles cada any. Però entre les fulles també hi trobem la punta de plàstic d'un coet. Serà de la darrera edició dels Focs de Blanes? Tan debò trobin la manera de fer-los de material compostable!

Una mica més endavant trobem aquest cap o corda gruixuda i una bossa de plàstic blanca

I aquí i allà trobem tovalloletes d'un sol ús! Quan porten un temps al fons són colonitzades per organismes marins. Així que deixen de tenir color blanc, però ja veieu que no es degraden gens!

Aquí en teniu un grapat escampats pel fons junt amb un parell de plàstics blancs que no sabem identificar. Què cal fer perquè la gent entengui que un WC no és una paperera?

Però és que aquí no s'acaben les sorpreses... Els que heu vingut a l'estiu a Blanes sabreu que prop del transsecte d'avui, hi acostuma a haver un carril d'entrada i sortida d'embarcacions. Bàsicament hi ha la possibilitat de llogar patins i, a fi d'evitar interferir amb el bany de la resta d'usuaris, hi ha marcat aquest carril amb boies. Doncs bé, les boies per mantenir-se en el mateix punt estan lligades al què anomenem un mort. És a dir, un pes amb una anella al qual el manté fixat al fons. Pel què estem observant, només enretiren les boies i el cap que les té lligades, però els morts els abandonen! 

Aquí us els mostrem de prop. I és que ja deuen ser de diversos anys que s'hi acumulen perquè sembla un cementiri! No se'ls podria demanar que també enretiressin els morts?

Aquí ja ens estem acostant a les roques de la platja i hi trobem aquest globus que molta gent té costum de comprar per celebrar l'aniversari. A veure quin número és,... el 2?

Ara ja som a tocar de la riba i a les ondulacions de la sorra no només s'hi acumulen fulles de Posidonia, sinó també plàstics de tots tipus...

Ja som a les roques de la riba, on també trobem objectes fets de plàstic...

I final de transsecte!

Serà ben curiós de veure, quan finalment plogui de forma abundant, quina és l'aportació que haurà fet la riera. Seguirem informant!

Salut!

Projecte amb el suport de:

Punt 149 bis (-38m) Una llàstima...

Matí assolellat, de poc vent, tot i que hi ha una mar de fons persistent que no fa més que gronxar la Maru! Així que per no acabar massa marejats ens decidim per un punt proper. L'hem anomenat 149 bis, perquè és sobre la mateixa barra rocosa, però a l'extrem oposat. Som davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) i el punt es troba a 38m de profunditat. Baixem!

Es tracta d'una roca molt colonitzada on depenent de les preferències de llum i corrents trobem uns organismes o altres. A les parts més il·luminades hi trobem l'alga calcària (Lithophyllum stictiforme) que sembla un bolet de soca rosat

A l'entrada d'aquest forat hi trobem un tord rogenc (Symphodus mediterraneus) fent guàrdia. El veieu? És de color taronjós

I entapissant les entrades als forats, però sense arribar a la zona totalment fosca hi trobem el corall solitari groc (Leptopsammia pruvoti). Forma una mena de didals ben durs dels quals sobresurten aquests tentacles amb els que capta l'aliment. A dalt a l'esquerra n'hi ha un amb els tentacles amagats i un altre que només els comença a treure. Però tot i que semblin "gominoles" són ben durs i urticants!

Però els coralls no són els únics que segueixen una estratègia urticant, també s'hi apunten molts llimacs de mar. A la imatge una flabellina lila (Flabellina affinis). S'alimenta d'un parent dels coralls, els hidrozous. I n'aprofita les cèl·lules urticants que ingereix per defensar-se

I aquí en tenim una altra espècia de flabellina. Flabellina ischitana. Aquesta parella es troba sobre un hidrozou, sí, sí, tot i l'aspecte d'arbret, realment és un animal colonial que capta el menjar amb tentacles urticants! Això sí, els tentacles són microscòpics i per això no els veiem. Si mireu la "branca" de la dreta, s'hi distingeixen una mena de fils violats que l'embolcallen. Es tracta d'una posta d'ous de les flabellines. I és que la primavera ja és aquí inclús a 38m de profunditat!

Pel què fa als peixos també tenen les seves preferències. Per sobre la roca i de color rosat trobem les forcadelles (Anthias anthias) amb alguna castanyoleta (Chromis chromis) que les acompanya. Per la base de la roca i defensant el territori hi ha serrans (Serranus cabrilla). Normalment els trobem solitaris, serà que també és primavera per a ells?

Qui no para de patrullar és aquesta pastanaga (Labrus mixtus). I en aquest cas no us sabem dir si és un juvenil o una femella perquè tenen la mateixa coloració

I patrullant però agafada a la roca trobem aquesta estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata). És molt curiós com les marques rodones que té realment són petits enfonsaments de la pell

Malauradament, no és un lloc fàcil per viure-hi. A la sorra hi distingim fils de pescar

que passen per sobre d'una roca a la següent...

Si us hi fixeu, per sobre la roca n'és ple i també en pengen pel costat. I una mica més cap al centre s'hi ha enganxat una tovalloleta d'un sol ús...

I aquí quantes en compteu? Queden enganxades sobre esponges, algues i coralls que els acaben ofegant

Aquí en teniu un detall

D'altres van enredant-se amb fils de pescar fins fer aquesta mena de pilotes

I per imatges desagradables, aquest tampó! Quan entendrà la gent que els WC no són papereres???

Això sí, al final de la barra rocosa hi hem trobat aquest escull artificial antiròssec. Que ja em direu: si els pescadors que fan servir aquest art ja no s'acosten a les roques perquè se'ls hi quedaria enganxat, es pot saber per què s'han molestat a deixar-hi aquest "regalet"???

Bé, a nosaltres sí que se'n està acabant l'aire per fer immersió, així que cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 156 (-40m) Estrelles fent escalada!

Com que el primer torn ha considerat que el punt 169 ja ha quedat prou ben inventariat, ens decidim a anar a un altre punt proper: el 156. Continuem davant de la platja de Fenals (Lloret de Mar) i tot just el garbí comença a bufar. Esperem que no ens compliqui gaire el final de la immersió. Baixem!

Ara sí que hem caigut sobre una roca ben entretinguda!

Amb coves grans on s'hi poden amagar meros o mòlleres tot i que no n'hem vist cap...

... aquesta morena (Muraena helena) sí que està d'acord amb nosaltres i s'ha deixat veure una miqueta!

A les entrades de les cavitats s'aprecia el canvi d'organismes que colonitzen les roques: a les parts més il·luminades hi trobem les algues calcàries de color rosat (Lithophyllum stictaeform) i més cap als marges de les zones més fosques hi predominen esponges i anemones

Inclús quan aquestes cavitats es troben a les parts més altes de la roca, és evident aquesta transició. I és que sense llum solar les algues no poden fer la fotosíntesi!

Tot i semblar un jardí, a part de les algues calcàries, la resta són animals! I no us feu il·lusions, els branquillons vermellosos són del què s'anomena corall bord (Myriapora truncata), que no té res a veure amb el corall vermell. De fet no fa ni pòlips! Es tracta d'un briozou, un organisme colonial molt més evolucionat. En aquesta imatge a més veiem amb detall les forcadelles (Anthias anthias), són els peixos rosats de la imatge. I de majors dimensions i fent guàrdia al seu territori un petit serrà (Serranus cabrilla)

Qui ens ha sorprès avui és aquesta estrella verda (Marthasterias glacialis) fent escalada! Però com s'ho fa per mantenir-se penjada?

Doncs per resoldre el misteri caldrà veure de més a prop com estan fets els seus braços! La part de sobre d'aquesta estrella de mar està coberta de punxes que semblen una armadura. Aquests braços, tot i ser musculats, no tenen capacitat d'adherir-se a les superfícies com a tals. Ho fa a través dels anomenats peus ambulacrals. Sí, sí, són aquesta mena de tentacles que queden a la part de sota dels braços, semitransparents i acabats en ventosa. És una característica pròpia de la majoria d'equinoderms (animals coberts de punxes) com les estrelles de mar, els eriçons de mar i les espardenyes! A la immersió passada hi trobareu un altre exemple!>>

Malauradament la secció de tovalloletes d'un sòl ús aquí també és molt abundant, tan per sobre la roca...

...com als voltants d'aquesta

Qualsevol diria que tenim la sortida d'un wàter al costat!

I ara sí que se'ns fa tard, així que cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 169 (-40m) Avui maërl i equinoderms!

Avui és el tercer dia consecutiu de temps primaveral i no ens ho hem volgut perdre. Sí, tot i que la mar està pràcticament plana i poquíssim vent, l'aigua està verdíssima i només a 13ºC, però ja ens abrigarem! Com que estem força desentrenats ens decidim per un punt proper: el 169, som davant de Fenals i hauríem de trobar unes pedres petites. Baixem!

Vaja, hem fet sorra! Bé, aquesta és la primera impressió quan ets al mig del no res amb visibilitat de 2 metres sense cap altre objecte prou gran que et serveixi de referència per tornar al fondeig. Però no tot són coses "estranyes". A veure si us ho podem explicar millor... Tornem-m'hi!

Vaja, hem fet sorra i tot i que el paisatge sembla uniforme, distingim aquestes estrelles vermelles  (Echinaster sepositus) que li donen una nota de color. Fins a on arriba la vista no es veu cap roca. I ara cap on anar?

O potser no cal anar enlloc... Si torneu a mirar les fotos del post d'avui veureu que de sorra se'n veu ben poca i en canvi està ple de "palets" calcaris. Es tracta d'algues dures que conformen aquest tipus de paisatge conegut com a maërl o grapissar. Al centre de la imatge a més hi tenim un rodòlit! Literalment vol dir: pedra creada a partir d'algues vermelles. Bé, tot i que les coloracions viren del gris al rosat fosc, són estructures formades a partir d'un gra de sorra o un fragment d'alguna cosa dura on hi creix una alga coral·lina que la va recobrint a estrats creant aquesta mena de pilota. Tot i l'aspecte de pedra, el rodòlit és ben viu per tots els seus costats, ja que els corrents marins i la fauna el fan rodolar. El de la imatge és de l'alga Lithophyllum racemus

A la part de baix de la imatge un rodòlit de l'alga Lithothamnion valens. Aquesta sí que és més rosada! Però al centre de la imatge tenim un tros d'esquelet d'un dels animalons que fan rodolar els rodòlits: una garota de sorra (Echinocardium cordatum). És un eriçó de mar d'uns 9 cm de llargada que viu enterrat a la sorra. Si cliqueu sobre la imatge veureu que té tot de foradets que fan un dibuix en forma d'estrella

Aquí en teniu un altre de sencer. El forat més gros hi trobaríem la boca i el foradet que es veu a la part de dalt correspon a la zona anal. Però veieu el dibuix de foradets petits que té en forma d'estrella? Heu pensat mai com s'ho fa un eriçó de mar per quedar-se fixat a una roca o inclús per mantenir fulles i altres petxines per camuflar-se? Resulta que està equipat amb peus ambulacrals! Per entendre'ns, serien com una mena de potetes acabades amb forma de ventosa. En el cas de les garotes de sorra estan una mica modificats per poder viure enterrats: els que sortirien per el dibuix d'estrella que envolta l'anus capten l'oxigen present a l'aigua, al voltant de la boca hi trobaríem d'altres que permeten apropar el menjar cap a la boca

Això sí, hi ha crancs ermitans que els hi sembla que és un lloc fantàstic per fer-la petar!

I emparentats amb les garotes tenim les estrelles de mar, són els anomenats equinoderms. I què tenen en comú? Doncs que podem distingir el què es diu una simetria radial que acostuma a estar dividit en 5 parts. L'estrella vermella té 5 potes, la garota d'abans veiem el dibuix d'estrella de 5 punxes

Mirant-la de prop veurem que la superfície és més aviat punxosa, tot i que no tant com les garotes. Però tot i així explica que en diguem equinoderms: pell coberta de punxes. I ara fixeu-vos per sota, veieu aquesta mena de tentacles? Són els peus ambulacrals! És a dir, l'estrella no "camina" per la sorra posant-se dreta sobre les potes, sinó que són els peus ambulacrals, que movent-se de forma sincronitzada fan que es desplaci. 

L'altra troballa que ens té intrigats és aquesta pota amputada. I és que en cas de sentir-se en perill es pot autoamputar una pota que més endavant se li regenerarà. Serà aquest el cas? Per part nostra no hem vist cap estrella que li faltés cap pota. I pel què fa a la poteta en sí, sabem d'espècies que són capaces de regenerar-se fins a tenir un individu complet però no hem trobat a la bibliografia que sigui el seu cas

Això sí, abans de marxar sí que hem trobat unes pedretes molt colonitzades

On destaquem aquest estofat (Diazona violacea): colònia d'organismes filtradors amb un tub digestiu com un sifó. Aquí>>en trobareu d'altres presents a menys profunditat!

La Pentapora fascialis, que tot i el seu aspecte, no és una alga sinó un briozou. Vaja, que de planta no en té res, sinó que és un animal colonial!

També trobem un feix de Posidonia oceanica de la praderia propera on sembla que hi té enganxat una plamereta (Sabella spallanzanii). Tot el tub és on s'hi amaga un cuc i la "palmereta" és el seu aparell bucal amb el què capta l'aliment. Ara, després de la primera foto, no ha dubtat a amagar-se dins el tub!

En primer pla un altre equinoderm, la pitxota (Holothuria sp)! També coneguda com a cagarro de mar. Si cliqueu per fer la imatge més gran veureu que també està coberta d'espines. I per sota algunes espècies també tenen peus ambulacrals que fa servir sobretot per fixar-se a les roques més que no pas per  desplaçar-se.

Ara bé, al centre de la imatge hi trobem una tovalloleta d'un sol ús...

I una altra...

I dues més...

I encara més...

I el què faltava, un "peix compresa"... Quan posaran a l'etiquetatge que no s'han de llençar pel WC???

I ara ja sí, cap a la Maru falta gent!

Salut!